La memòria històrica de la dona és ben magra al nostre país i, divendres, hi van posar remei un grup d’expreses polítiques que de ben joves van ser tancades a la presó de dones de la Trinitat Vella de Barcelona per haver participat en manifestacions. Van explicar les seves vivències en una xerrada a Calàbria 66, projecte social del barri de Sant Antoni de Barcelona. Primer es va projectar el documental Veïnatges forçats , dirigit per Julia Montilla, en què dones del barri de la Trinitat Vella celebren el 8 de març del 2020 i relaten l’obertura del penal pel règim franquista el 1963, i en què el 1976 es viu la primera manifestació del 8-M, amb la reivindicació de l’amnistia per a la dona.

“El ministre de Justícia inaugura aquest nou penal per a la rehabilitació moral i el treball alegre.” El públic de l’auditori (la majoria lluitadores contra el franquisme) va esclafir a riure en escoltar aquesta frase del NO-DO recollida en el documental. Les dones de la presó de la Trinitat eren pobres, com passa ara, i també hi eren les relacionades amb delictes contra la dona, com ara l’avortament i l’adulteri. “Llavors hi havia 300.000 avortaments a l’Estat espanyol, tot i ser il·legal i les conseqüències per a la salut de les dones era molt greu”, va recordar abans-d’ahir Dolors Calvet, llavors diputada del PSUC al Congrés. “Llavors es demanava l’amnistia política i laboral i quan vam demanar la de la dona no vam tenir el suport de tots els partits”, va afegir-hi.

L’excepció d’aquest penal és que no era dirigit per funcionàries sinó per monges de les Cruzadas de Cristo Rey, un orde creat pel mateix dictador Franco, i la seva “crueltat” per reeducar-les va ser recordada per totes, com les cel·les d’aïllament. No els deixaven dur pantalons, tot i el fred entre aquells murs, i tampoc els deixaven parlar català quan rebien familiars de visites. “Tot eren amenaces, que en qualsevol moment tornaríem a Via Laietana”, va explicar Mercè Garriga, tancada tres mesos al penal l’estiu de 1973. “Eren unes classistes. Amb les preses comunes ni podíem parlar ni compartir res. I entre les preses polítiques separaven les obreres de les estudiants”, hi va afegir Maribel Ferrándiz, que amb 17 anys van tancar-la un any a la Trinitat Vella sense judici, i abans 32 dies a l’infern de la Via Laietana amb el seu germà bessó.

Carlota Falgueras, expresa política que prepara un llibre del penal, també va recordar el metge que les “grapejava”, com alguna monja. Del públic van sortir testimonis de vivències agres, però també enriquidores i d’unitat feminista, van assegurar. La prova és que la Trinitat Vella va ser autogestionada uns dies per totes les recluses, quan les monges van marxar-ne el 1978 en no voler complir un mínim de mandats democràtics. Una representat de l’associació feminista L’Olivera va demanar a les expreses que portessin aquest debat al seu barri, la Trinitat Vella, on impulsen que part de l’edifici del penal quedi dempeus com un dels pocs referents de la memòria històrica de la dona a la ciutat.