Societat

Al costat dels sensellar de Girona

Entitats de voluntaris donen suport i acompanyen les persones que viuen al carrer

L’Ajuntament farà un recompte del col·lectiu el maig que ve i es queixa que La Sopa sigui l’únic centre d’acolliment de la demarcació

A La Sopa, el 75% de les persones ateses tenen una salut “precària”

Entre cent cinquanta i dues-centes persones viuen al carrer a Girona. Són càlculs dels voluntaris de l’entitat Traçant Camins, que els donen escalf al centre d’acolliment i serveis socials La Sopa. La regidora de Drets Socials i Cooperació, Núria Pi (Junts), reitera que el centre està col·lapsat.

L’Ajuntament, que gestiona gairebé en solitari La Sopa, s’ha queixat sovint que el centre està desbordat. “És obsoleta i no pot absorbir totes les persones de la província. És l’únic recurs que hi ha per als sensellar”, afirma Pi, diplomada en treball social. La regidora lamenta que la situació provoca un efecte crida.

En reunions amb la Generalitat, els responsables municipals de Girona han reclamat que hi hagi un altre centre de primera acollida a la demarcació. En principi –diu la regidora– la Generalitat ho té planificat. “Girona ha creat recursos quan ha fet falta, però està col·lapsada.”

Concentració

La presidenta de l’associació Traçant Camins, Teresa Castanys, comparteix l’opinió que calen més equipaments a les comarques de Girona per als que no tenen un lloc on viure-hi. “Ja fa molts anys que estem demanant obrir un centre d’acolliment nou a les comarques gironines. Aquí es concentren tots els sensesostre de la província. Tenim gent de Figueres, de Blanes... I també s’havia parlat alguna vegada de centre d’immigració (d’immigrants). De vegades, hi ha hagut conflictes per col·lectius que no tenen res a veure. Un immigrant que arriba i no té papers no té res a veure amb un que s’ha quedat al carrer”, remarca.

En la campanya dels actes sense llar del mes passat, l’Ajuntament, Càritas Diocesana i Traçant Camins van reclamar que el parc públic d’habitatge inclogui els sensesostre i l’accés gratuït i universal dels més desafavorits als serveis de salut.

L’Ajuntament destinarà 1.060.000 euros al centre de La Sopa el 2022. Cada any, la Diputació de Girona concedeix una subvenció de 180.000 euros i la Generalitat, una altra de 145.000, per al centre. A La Sopa hi ha 11 places de centre d’acolliment i centre de dia, 47 de centre d’inserció, a banda de les 19 places en pisos d’inclusió i 5 del Housing First (Primer, Un lloc per viure). Aquesta última modalitat permet a gent vulnerable accedir a un habitatge com a base per reestructurar la vida. Al centre d’acolliment, al Barri Vell, hi treballen 32 persones, segons les dades de la memòria del 2020.

A parer de Som Sostre, una altra entitat de voluntariat, l’habitatge és clau per ajudar de debò els sensellar. Aquesta associació va néixer el 2017 i, amb mig centenar de persones actives, hi intenta crear vincles. “El camí a seguir és que tinguin un habitatge digne. Si no tenen lloc per anar a dormir, com voldran iniciar un procés de desintoxicació?”, diu el portaveu, Cristian Lienlaf.

L’entitat treballa per dignificar les persones indigents. Lienlaf es queixa que, amb els recursos a La Sopa, a alguns se’ls fa difícil accedir a una dutxa. Som Sostre demana que es faci un recompte del col·lectiu. “Volem tenir les dades. Si no, no podem fer una avaluació.”

Seixanta, el 2016

L’Ajuntament va fer l’últim recompte de persones sense sostre el 2016. Llavors n’hi havia 60. L’equip de govern, de Junts i ERC, en farà un altre el maig del 2022, sis anys després, avança Pi.

La gent que viu al carrer, explica la regidora de Drets Socials, “majoritàriament [el 85%] té problemes d’addiccions i salut mental. Tenim el nostre equip de carrer, molt vinculat amb el servei de carrer de salut mental”. Hi col·laboren, entre d’altres, Traçant Camins i l’entitat Pan y Caldo. Hi ha reunions bimestrals entre entitats i l’administració. Pi és partidària d’actuar de manera coordinada. Dels usuaris de La Sopa, el 75% tenen un estat de salut “precari”, segons dades de la memòria del 2020.

L’Ajuntament treballa en el pla de fred per als sensellar. Pi avança que el suport no serà tan ampli com el de l’any passat, quan es va utilitzar el pavelló de Palau i el Palau de Fires amb motiu de la pandèmia.

LES XIFRES

32
persones
formen part del personal de La Sopa, incloent-hi una directora i cinc tècnics en intervenció social.
81
per cent
de persones ateses a La Sopa eren de nacionalitat no espanyola, el 2020. La mateixa taxa que la d’homes.

En Jesús estalvia per a la furgoneta

En Jesús és resident al centre d’acolliment La Sopa, al Barri Vell, i alhora voluntari de l’entitat Traçant Camins. És de Sevilla, però ja fa anys que viu a Catalunya. Havia treballat en un supermercat i en el ram de la construcció. “Vaig passar a la construcció i va venir el caos.” Explica que tenia feina “dos mesos i cinc no, tres sí i vuit no”. “Això no es pot mantenir. Encara estic en la situació de no tenir un sostre”, comenta al jardí de La Sopa.

En Jesús està decidit a tornar a viure al carrer, on ha passat llargues temporades “des del 2 de gener del 2017”, detalla. S’ha format en l’ofici de carretoner i logística, entre altres àmbits, “per no estar al carrer, però el problema és que no trobes feina. A l’estiu, alguna baixa…”. A més, té un tant per cent molt elevat de discapacitat física, assenyala.

Tot i la seva voluntat, li pregunto si estar al carrer no és malviure. “Però viure en un lloc amb data de caducitat tampoc és viure.” Diu que col·labora amb Traçant Camins perquè “fan companyia, escolten”: “Molta gent del carrer té la seva història, no té ningú a qui explicar-la, i només volen que algú els escolti. Tampoc no és demanar massa.”

Amb un minut se’n fa prou per ajudar un sensellar? “Un minut? Un minut, cinc minuts, fer un cafè, que ara ve molt de gust, amb molt de sucre perquè fan falta moltes calories.” En Jesús prefereix no revelar l’edat ni ser fotografiat. Explica que si va a la biblioteca Carles Rahola (a l’Eixample) després ha de tornar a peu.

Les expectatives vitals són comprar una furgoneta. Ho té clar. “Torno al carrer perquè no vull gastar diners en una habitació. El que he estalviat, que és bastant, ho destinaré a comprar una furgoneta. Després ja tindré una casa i mobilitat laboral, perquè la gent pot treballar en magatzems i coses. Si no, com hi arribes? El transport públic comença a les set i la feina és a partir de les sis.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Compartir vida

BARCELONA
XAVIER MOLL I DÈLIA FLORES
MATRIMONI DE TRASPLANTAT I DONANT DE RONYÓ

“Vam tenir sort, érem compatibles”

BARCELONA
MARINO FRANCISCO I JOSÉ FRANCISCO
TRASPLANTAT DE RONYÓ I DONANT

“Donar un ronyó al meu germà era el més natural”

PINEDA DE MAR

La falta de titulats de FP deixarà vacants 92.500 feines

Barcelona

El govern veu a prop el pacte dels pressupostos

barcelona
Més diners per intervenir fosses de la Guerra Civil

Més diners per intervenir fosses de la Guerra Civil

barcelona

Primera jornada Monyos, que vincula art, educació i sexualitat

GIRONA

El servei municipal de cura d’infants a Girona comença amb traves

GIRONA
opinió

La recerca de medicaments contra l’Alzheimer: una guia per a l’eòlica

Director de la Càtedra Oceans i Salut Humana (UdG)