Just quan la pandèmia començava a donar un respir a les aules, la invasió russa d’Ucraïna va incrustar una altra paraula nefasta al cervell de tothom: guerra. Els infants no hi són aliens i els centres educatius, tampoc. L’escola del Pla de Girona és un dels centres que es van mobilitzar ràpidament quan va començar el conflicte, a partir del neguit d’una mare ucraïnesa.

“Vèiem el seu patiment cada dia a la porta a l’escola, i vam decidir començar una campanya de recollida d’ajuda. Ella va canviar els plors per l’empenta per ajudar”, explica la directora del centre, Lluïsa Garriga. S’hi va bolcar tota la comunitat educativa, les famílies, la gent del barri...

“Tenim alumnes de Rússia, d’Ucraïna, de Moldàvia..., els nens entre ells no tenen cap problema. I les famílies, tampoc”, assegura, recordant la pila d’edredons nòrdics nous que una família russa va portar per enviar-los als refugiats ucraïnesos. “Quan empaquetàvem, els nens de cinquè i sisè van decidir posar missatges personalitzats d’ànim en anglès a totes les caixes, va ser un gest que ens va emocionar molt”, afegeix.

Segons Garriga, la mainada viu el conflicte amb certa preocupació. “Nosaltres intentem respondre a totes les seves preguntes, però sense caure en qüestions macabres o morboses, sempre amb els valors del respecte, la solidaritat i la pau. Acaben entenent que la guerra és una qüestió entre polítics que no es posen d’acord, però que a la gent normal no li agrada. També entenen que entre tots ens hem d’ajudar a tirar endavant. L’únic aspecte positiu és que d’un fet tan terrible com la guerra en surt la vessant solidària”, hi afegeix.

Montse Soldevila, directora de l’escola Vall de Ges de Torelló, explica que des de l’inici del conflicte han fet un treball intens al centre per tractar el tema amb els alumnes. “Als infants els provoca angoixa perquè veuen que els adults estan angoixats. Després de la covid-19, ara passa això. I veuen la guerra molt propera, a molts els fa por que arribi fins aquí. A més, l’allau de notícies no ajuda gaire”, indica. A l’escola es treballa tot el que està passant des de les emocions, perquè els alumnes puguin entendre què significa per a les famílies haver de marxar de les seves llars. “Ja havíem tractat el tema de les persones nouvingudes abans, però ara que potser haurem d’acollir alumnes nous de famílies de refugiats, tot plegat ens serveix per treballar l’empatia. Que els nens i nenes es puguin plantejar com els agradaria a ells que els rebessin en un lloc nou”, explica Soldevila.

A l’institut escola El Brull, d’Empuriabrava, la qüestió de la guerra s’ha tractat sobretot a les classes de tutoria, també des de la vessant emocional. Es tracta d’un centre amb una gran diversitat, amb alumnes sobretot d’origen marroquí, rus, búlgar, romanès... “A les tutories de secundària s’aprofita per parlar del concepte genèric de conflicte. Conflicte amb un mateix, amb els companys, amb la família... I les maneres de resoldre’l. S’insisteix sobretot en el diàleg i el respecte”, explica Anna López, orientadora del centre, que com molts altres ha utilitzat un especial informatiu de l’InfoK per situar els alumnes en el tema.

“A partir d’aquí s’intenten resoldre preguntes. Cada alumne ho veu de manera diferent. Alguns es preocupen per les armes; altres, pels refugiats. Els alumnes marroquins plantegen les guerres que també hi ha a Àfrica i de les quals no es parla, i la hipocresia que alguns refugiats siguin tractats millor que altres. I per a d’altres és important saber si l’ajuda humanitària arriba i quins canals s’han de fer servir” assegura López.