“No som anacoretes”

Inspirant-se en les Cartes a un jove poeta de l’escriptor txec Rainer Maria Rilke, el metge i investigador Manel Esteller, catedràtic de genètica a la Universitat de Barcelona i director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, ha volgut deixar un testimoni per a les noves generacions del que significar la tasca de l’investigador. El seu llibre, Cartes a un jove investigador , publicat per La Magrana, humanitza la figura del científic i l’acosta a la societat d’una manera tan planera que els consells acaben sent vàlids per a altres professions. “Jo fa molts anys que em dedico a la recerca i soc conscient que hi ha coses a les quals hi ha una generació que no sabrà donar resposta”, explica Esteller, una referència mundial en epigenètica i càncer, que ja ha comprovat com el seu llibre, que en últim terme vol “fomentar les noves vocacions científiques”, ja s’està recomanant en el batxillerat i en els primers anys de carrera.

El jove investigador, a qui escriu l’expert, és de fet ell mateix. Des de l’experiència adulta, Esteller explicar la importància dels mentors, els premis, el treball cooperatiu, la feina al laboratori, el valor de la família i els amics, les xarxes com a eina de divulgació... I acaba trencant alguns mites, com ara aquell que separa el científic de l’artista. “La separació entre ciències i lletres és una mica falsa perquè es fa recerca de molta qualitat en humanitats, per exemple”, subratlla l’investigador, que tampoc estableix jerarquies en la investigació. “Què és més important, investigar el càncer o anar a Mart? Doncs és igual d’important si es fa bé”, afirma Esteller. També vol trencar la imatge del científic solitari i allunyat del món. “Està bé que sigui una passió, que sigui la teva vida, però no som uns anacoretes que vivim en una cova. Cada cop estem més en societat i, per tant, és molt important poder explicar què fem a la gent”, diu.

Des d’aquest punt de vista les xarxes són una bona eina. “Permeten una transmissió de coneixement de manera ràpida. Quan jo era un jove científic trigaves un mes a rebre el resultat d’un col·laborador, ara el reps d’avui per demà”, subratlla l’expert, que considera que les xarxes “estan ajudant a divulgar la ciència” i aclareix que, tot i que “divulgar sense perdre el rigor no és fàcil, tampoc és impossible”.

Esteller considera que la pandèmia de la covid-19 ha contribuït a fer que “molta gent s’adoni de la importància de la ciència”. La velocitat en la descoberta de vacunes ha permès “tornar a una vida normal”, però l’investigador no té del tot clar que aquest efecte duri per sempre. “Em preocupa que la memòria sigui curta. Ha de mantenir-se en el temps. L’hem d’anar estimulant i que els recursos es mantinguin per lluitar contra altres agents vírics i altres malalties, com ara el càncer o les malalties cardiovasculars.” Per aconseguir-ho considera important que en l’economia i la política hi hagi persones amb coneixements científics i de ciències.

I pel que fa al càncer, recorda que en els últims anys hi ha hagut avenços importants, que garanteixen una bona supervivència en càncer de mama, de pell, els melanomes, i també en el de pulmó. S’avançaria més amb més finançament, però també “amb una distribució per mèrits”.