Els jutges de pau gironins es reuneixen amb Ciuró
Una trentena de jutges de pau de les comarques gironines s’han reunit aquest dilluns amb la consellera de Justícia per fer “un front comú” davant la proposta de supressió d’aquesta figura que està treballant el Ministeri de Justícia
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, aposta perquè els grups parlamentaris catalans a Madrid facin front comú per introduir una esmena a la nova llei estatal que blindi els jutges de pau a Catalunya i n’eviti la desaparició. La consellera ha recordat que, dels 7.000 jutges de pau que actualment hi ha arreu de l’Estat, Catalunya en té gairebé un miler (en concret, 898). Ciuró assegura que són “mediadors nats” i una figura “arrelada” al país, que en cap cas pot desaparèixer. La consellera de Justícia, a més, recela que la nova llei orgànica, que vol substituir els jutges de pau per oficines als municipis, s’acompanyi de recursos i assegura que la normativa “també buida competències que tenim reconegudes a l’Estatut d’Autonomia”.
Una trentena de jutges de pau de les comarques gironines s’han reunit aquest dilluns amb la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, per fer “un front comú” davant la proposta de supressió d’aquesta figura que està treballant el Ministeri de Justícia. Segons Ciuró, la figura dels jutges de pau està molt arrelada a Catalunya i per això cal que es garanteixi la continuïtat d’aquest servei.
Per fer-ho, Ciuró ha anunciat que el Govern vol incloure una esmena que blindi la continuïtat dels jutges de pau a Catalunya. La consellera recorda que en tot l’estat espanyol hi ha unes 7.000 jutges de pau però només a Catalunya n’hi ha prop d’un miler. Per això la titular de Justícia considera que Catalunya no es pot “permetre el luxe de perdre els jutges de pau”.
Ara, cal fer “pedagogia” entre les forces polítiques catalanes que tenen representació al Congrés dels Diputats perquè “votin amb conseqüència” l’esmena que presentaran. La consellera de Justícia creu que suprimir la figura dels jutges de pau també comportaria “buidar de competències” l’Estatut de Catalunya. De fet, Lourdes Ciuró tem que amb aquesta mesura “s’obri la porta” a eliminar altres competències de l’Estatut en un futur.
Lourdes Ciuró creu que presentar un recurs judicial per vulnerar les competències seria “perdre el temps”, ja que seria una reacció una vegada es perdi la figura dels jutges. Per això la consellera assegura que la via judicial és “un camí que no ens agradaria explorar”.
Millora de convivència i justícia de proximitat
Segons Ciuró aquesta figura representa una baula clau per a millorar “la convivència” ciutadana i també per alleugerir la càrrega que tenen els tribunals catalans. Els jutges de pau ofereixen un servei de “proximitat” a l’hora de fer mediacions i tràmits que permeten acabar en recursos judicials.
La jutgessa de pau de Salt, Francesca Terrón, assegura que ells es valen “d’una eina molt potent: la paraula”. A partir d’aquí demanen que les dues parts d’un conflicte exposin les seves postures i a partir d’aquí arribin a una solució conjunta. Malgrat tot, Terrón es reafirma que no són mediadors, perquè aquest és un col·lectiu professional diferent.
Una “eina de país”
Per a Ciuró aquesta figura és una “eina de país” i apunta que en els petits municipis difícilment es podrà reemplaçar per una figura funcionària. Per això la consellera ha apuntat que en els ajuntaments petits les funcions dels jutges de pau es deleguin “al secretari o el tècnic de torn” i això impliqui “una caiguda en picat de la qualitat del servei”.
A més, la titular de Justícia lamenta que l’Estat proposi obrir aquests oficines municipals de mediació però apunta que el govern espanyol no “doni les eines i els recursos” per fer-hi front.
