La relació entre la dansa i el moviment i la salut mental
S’aplica la dansateràpia com a acció complementària al treball psicològic en determinats trastorns
El festival Girona en Moviment hi posa també el focus
L’arrelament, estar present és el que aporta el moviment a les persones amb trastorns mentals com ara l’esquizofrènia que tracta Montserrat Iranzu , pionera a Catalunya de la dansateràpia. “La dansa et porta a l’aquí, a l’ara,a estar amb tu mateix. En el moment en què treballem el cos, estem presents”, destaca Iranzu, recordant que aquest treball és una part complementària de la teràpia, juntament amb el suport psiquiàtric, neurològic i psicològic. Perquè si bé ni la dansa ni altres pràctiques artístiques són un pal·liatiu universal, sí que, en determinades circumstàncies, el binomi dansa i salut, esdevé beneficiós.
En la seva feina com a treballadora social de l’Ajuntament de Barcelona, Iranzu, que forma part del Grup de Recerca en Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia (Grepai) de la UdG i està enllestint el doctorat dins la línia de recerca de moviment i llenguatge, aplica també la dansateràpia en grups de dones víctimes de violència masclista i amb els cuidadors de persones dependents. “Treballem molt la qualitat del moviment de la persona, adonar-se de què pot fer un mateix, quins altres moviments es poden fer amb el cos, què passa si fas un determinat moviment…”, explica en relació amb la dansateràpia. Montserrat Iranzu destaca la importància d’aplicar el moviment en pacients amb depressió, per exemple, ja que pot contribuir a fer que acceptin el seu cos. En casos de dones víctimes de violència masclista, recorda que sovint no es poden mirar al mirall; d’aquí la feina de la dansateràpia, que “acompanya” i “és una acció complementària i sumatòria del treball psicològic que es fa”. Recalca la necessitat del treball conjunt de psicòlegs i dansaterapeutes. Durant el confinament per la covid-19, Montserrat Iranzu va treballar en línia, sobretot pensant en una franja molt delicada com són els joves i adolescents. “Veia que s’estaven capficant molt i necessitaven aquesta connexió. Vaig pensar que això passaria factura.”
La visibilització de la salut mental arran de la covid-19 ha fet que, enguany, la quarta edició del Festival Girona en Moviment , organitzat per l’Associació Cultura en Moviment i la Fundació Oncolliga Girona, un festival benèfic de dansa que té com a objectiu apropar l’art de la dansa i recaptar fons per a la lluita contra el càncer, hi posi especial atenció. El ballarí, gestor cultural i director del festival David Rodríguez destaca que la pandèmia no només ha afectat el sector artístic, sinó la salut mental: “La malaltia mental ja de per si porta molt d’aïllament, i amb la covid s’ha agreujat molt més, a causa de la reducció de la interacció social, que és clau per a un benestar mental bàsic.” Rodríguez posa en valor el paper de la dansa en el benestar general de la societat, i específicament les persones que estan afectades pel càncer, i com pot ajudar a millorar la qualitat de vida i la salut mental en una època que ha estat dura. “La dansa té aquest component de meditació activa, que et fa estar present; pot aportar serenitat i un benestar”, explica Rodríguez, que treballa amb la Lliga Suïssa contra el Càncer. Insisteix, però, que la teràpia “no vol dir que la dansa curarà el càncer, sinó que és complementària per ajudar a millorar la qualitat de vida dels pacients.”
LES FRASES
“Ballem, ballem; si no, estem perduts!”
La frase de la ballarina Pina Bausch “Ballem, ballem; si no, estem perduts!” és el lema del festival Girona en Moviment, nascut de la iniciativa del ballarí gironí resident a Suïssa David Rodríguez arran d’un càncer que va tenir fa sis anys i la necessitat d’apropar el talent artístic que treballa a l’exterior: “Vaig voler ajudar les persones que passen pel càncer amb el que estimo més, que és la dansa.” Recorda que la dansa pot estimular les persones que estan vivint una malaltia oncològica a través del moviment, la musicalitat i la sensibilitat, a més de fer un treball d’expressió, d’emocions, de coordinació, cognitiu i físic. “A Suïssa, hem introduït la dansa en els programes de rehabilitació oncològica i se’n fa prescripció mèdica”, explica Rodríguez (Girona, 1989). El ballarí havia estudiat música i teatre a El Galliner, però va ser arran d’estar en contacte amb l’esbart dansaire de Fontcoberta que va començar a ballar. “Amb 17 anys, em vaig posar les malles.” Ha treballat alballet Béjart de Lausana i a l’òpera del Tirol.
Primer concurs de curtmetratges al Truffaut
G. Busquets Ros
La relació entre dansa i salut mental ha estat, precisament, la temàtica del primer concurs de curtmetratges de Girona en Moviment , una iniciativa que ha tingut molt bona acollida i que ha rebut un total de 150 propostes (106 en la categoria de ficció i 39 en la de documental) de 43 països. El divendres 15 de juliol, es projectaran al Cinema Truffaut els nou curtmetratges finalistes i es lliuraran els premis.
Espectacles
Pel que fa a la programació, David Rodríguez va destacar l’estrena a Catalunya, el dijous 14 de juliol a El Canal de Salt, d’Al desnudo, de Metamorphosis Dance, la companyia dels ballarins i coreògrafs Iratxe Ansa (Premio Nacional de Danza 2020, premi Max 2021 a la millor intèrpret de dansa i premi Max 2022 a la millor coreografia) i Igor Bacovich (Premio Nazionale Sfera D’Oro per la Danza 2022 a Itàlia i premi Max 2022 a la millor coreografia). És un duet de 55 minuts estrenat en el marc del Festival Madrid en Danza 2019, extremadament físic i virtuós. Inclou projeccions, música, tècnica, improvisació guiada i la veu en off d’Aia Kruse Goenaga, que interpreta textos d’Ansa i Bacovich.
La dansa contemporània també serà la protagonista a Evangelium, el dissabte 16 de juliol, al centre cultural La Mercè, de Crea Dance Company, la companyia de la coreògrafa Maria Rovira. Un espectacle de dansa i teatre inspirat en la pel·lícula El cielo sobre Berlín, de Wim Wenders, i que tracta de quatre apòstols de l’Evangeli que venen al nostre món i reflexionen sobre la naturalesa humana i el seu sentiment atàvic de destrucció.
Com a cloenda del festival, hi haurà la tradicional gala benèfica Catalunya Dansa contra el Càncer, el diumenge 17 al Teatre Municipal, que aquest any tindrà la participació d’una trentena de ballarins catalans i internacionals de companyies com ara el ballet d’Hamburg, l’òpera de Lió i el ballet de Philadelphia, entre d’altres.
