Societat

La recollida selectiva de residus s’estanca

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es manté en el 38,1%, lluny del 50% que demana la UE des del 2020

Tres dècimes menys que el 2020. La recollida selectiva dels residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es va estancar l’any passat en un 38,1%, mentre que fa dos anys el percentatge era del 38,4%. Dels 36 municipis que formen part de l’ens, només vuit han aconseguit superar el 50%, el llindar que exigeix la Unió Europea des del 2020. Ahir, durant l’acte de presentació del balanç, el vicepresident d’Ecologia de l’AMB, Eloi Badia, va reconèixer que aquesta dada era “preocupant“ i va avisar que “té un impacte directe en el medi ambient, el canvi climàtic i l’economia”. L’ens constata que les campanyes de sensibilització “han tocat sostre” i insta els ajuntaments a desplegar sistemes porta a porta o contenidors intel·ligents.

La reactivació econòmica postpandèmia va fer créixer el volum de residus generats a l’àrea metropolitana durant el 2021, de manera que es van superar els 1,5 milions de tones. Són 4.000 tones més que el 2020, i representen 1,2 quilos per habitant cada dia. Del total de residus generats, se’n van reciclar més de 573.600 tones, una xifra que representa el 38,1%.

Badia va recordar que la Unió Europea obliga els estats membres a recollir selectivament el 50% de la brossa des del 2020, i aquest llindar creixerà fins al 55% el 2025 i arribarà al 65% el 2035. En l’àmbit metropolità, l’aspiració del Programa de Prevenció i Gestió de Recursos i Residus també marca el propòsit d’assolir el 55% el 2025, mentre que la Generalitat preveia haver arribat al 60% al conjunt de Catalunya ara fa dos anys.

S’imposa la realitat

Els propòsits disten, però, de la realitat del darrer any. Badia admetia que “queda molta feina per fer”, ja que només Tiana, Torrelles de Llobregat, Sant Just Desvern, el Papiol, Begues, Pallejà, Castellbisbal i Sant Cugat del Vallès se situen per sobre del 50% del reciclatge. A tocar d’aquest nivell mínim hi ha Montgat i Molins de Rei, mentre que els municipis amb pitjor taxa de recollida selectiva són Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cervelló i Santa Coloma de Gramenet. Tots estan per sota del 30%.

Tot i admetre “preocupació”, Badia també va assegurar que l’estancament de les dades durant el darrer any es preveu superar a curt termini “perquè hi ha molt moviment de fons” a diversos municipis que estan impulsant canvis de model en la recollida de residus. En aquest sentit, el vicepresident d’Ecologia va afirmar que l’aposta per intentar sensibilitzar la ciutadania amb campanyes informatives ja no dona resultats. Badia va assenyalar que els municipis amb més bons resultats són els que han apostat per “trencar l’anonimat” de la recollida de residus, de manera que han desplegat el sistema porta a porta o bé contenidors intel·ligents –o models mixtos–. “El contenidor del carrer s’ha convertit en un petit abocador”, va assenyalar.

Segons l’AMB, si els municipis no despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament dels residus podria arribar a augmentar en 20 milions d’euros des d’ara fins al 2025. Això és degut, precisen, a l’increment del cànon pels residus que es porten a l’abocador, que cobra la Generalitat a través de l’Agència de Residus de Catalunya.

LA XIFRA

1,5
milions
de tones de residus es van generar el 2021 a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia