Societat

Societat

Pocs recursos per a víctimes d’abusos

La Fundació Concepció Jubanteny veu perillar el seu programa d’atenció a infants víctimes de violència per manca de suport econòmic

En el que va d’any s’han atès 150 casos i en dos anys s’ha arribat al miler d’usuaris ja que la reparació de la víctima no oblida mai l’entorn familiar

“Nosaltres li pintem el verd però és el seu entorn qui ha de pintar al menor la vida de color”

Els abusos contra els menors d’edat no és un problema que s’hagi descobert ara però sí és cert que aquestes situacions s’han silenciat durant molts anys. Els casos denunciats s’han anat multiplicant ela darrera dècada i semblava que el descobriment aquest 2023 d’una cadena de violacions perpetrades per nois menors a Badalona havia fet trontollar el sistema, alhora que havia destapat la necessitat de millorar l’atenció a les víctimes i d’incórrer en el comportament dels abusadors. Tothom, gairebé sense excepcions, ha reconegut la gravetat dels fets ocorreguts a Badalona. És precisament en aquesta ciutat on hi ha l’embrió d’una organització especialitzada en l’acolliment d’infants en situació de vulnerabilitat, la Fundació Concepció Jubanteny (creada l’any 2000), que ara està veient com perilla el seu programa d’Abordatge Integral de l’Abús (AIDA). Les ajudes arriben amb comptagotes, i de vegades ni tan sols això.

La Unitat AIDA es va engegar el novembre del 2021 per abordar de manera integral qualsevol situació d’abús que afecti o bé un menor d’edat, o bé o una persona que ha superat la barrera dels 18 però que va patir violència anys enrere. Una de les claus de la seva estratègia és l’atenció sobre el nucli familiar, no només sobre la víctima. Fins i tot, quan la situació ho permet, els professionals del programa intenten escoltar també l’abusador. Montserrat Jubanteny és l’ànima de la fundació i del programa AIDA. Abans d’aprofundir en diverses qüestions, vol deixar molt clar que la persona que ha patit un abús, ja sigui físic, sexual, psicològic o institucional, “no és un malalt” i per aquest motiu “no parlem de curar-los, sinó de reparar-los, tant la víctima com el seu entorn”. No abandona la idea sense repetir: “No hi ha un problema mental, hi ha un problema emocional”. A la Montserrat Jubanteny l’acompanya en Toni Morales, advocat, educador social i secretari de la fundació. Tots dos acumulen una llarga experiència fent costat a infants que han estat abusats. Durant vint-i-dos anys, la Fundació Concepció Jubanteny va prestar el servei des de l’hospital de Can Ruti, a través de la unitat d’abusos a menors, detectant casos. L’any 2002 van arrencar amb mig centenar d’usuaris. El 2020 es van atendre uns 200, recorda en Toni Morales. “Hi arribaven de tot arreu perquè hi ha havia una mancança greu d’unitats especialitzades”, matisa. Però Can Ruti en va prescindir en ple auge perquè el departament de Salut hi va destinar els seus professionals. “Va ser una punyalada trapera”, diu encara ara la Montserrat Jubanteny, “perquè només ens oferien seguir de franc, o posar-nos una placa de reconeixement, i hi vam renunciar”. Després el servei es va tancar. Durant molts anys, l’atenció als menors víctimes d’una agressió només es prestava des de Can Ruti, a través de la fundació, o via una unitat específica a l’hospital de Sant Joan de Déu. Actualment, hi ha tretze unitats, repartides per tot el territori català.

Quan se’ls van tancar les portes de Can Ruti, aquesta activista pels drets de la infantesa va reunir tots els professionals per anunciar-los que plegava veles. La seva filla, acollida quan era un nadó i posteriorment adoptada, li va fer veure que la vida li havia posat al davant l’oportunitat d’aplicar els coneixements que havia adquirit als Estats Units, al costat de l’experta en teràpia familiar, l’argentina Cloe Madanes. Així va néixer AIDA.

La clau d’aquest programa és la seva metodologia innovadora que inclou experts en diferents àrees però evita la psiquiatria. La seva fundadora explica que només va ser necessari escoltar els infants atesos per arribar a la conclusió de què sovint es triava el camí equivocat per a ells: “Estaven, en línies generals, molt esgotats perquè se’ls tractava com a malalts, i així ho expressaven, i perquè s’havien d’entrevistar amb desconeguts però en canvi la mare s’havia d’esperar fora de la sala”. Tant ella com el secretari de la fundació posen l’accent en el paper de la família ja que tenen molt clar que al nen o nena que ha estat abusat “se li torna la vida en blanc i negre. Nosaltres li pintem el verd però és el seu entorn qui li ha de pintar la vida de color”, subratllen.

La Montserrat Jubanteny ho il·lustra amb un exemple viscut en primera persona: “Arriba un dia una mare molt desesperada amb dues bessones. La gran, de mida, era més madura. Havia llegit el diari de la germana i havia vist que l’avi li està fent tocaments. Li va dir a la germana abusada que li havien d’explicar a la mare, que no permetria que tornés a passar. Així van arribar a la consulta i l’afectada va assegurar que no pensava explicar res. La vam posar a jugar. La mare ens confirmà que l’avi sempre seia al costat de la víctima a mirar la tele, amb una manta a sobre, fes fred o calor. Mentre la terapeuta li explicava que si havia indicis d’abús, havíem d’avisar fiscalia de menors i la DGAIA, la petita va aixecar el cap i va preguntar: si l’avi va a la presó pel que m’ha fet, l’àvia deixarà d’estimar-me?”. A la següent sessió ja es va fer participar l’àvia. “Algú pensa que no s’ha de treballar amb aquesta àvia?”, pregunta la Montserrat Jubanteny.

De les converses amb els infants van extreure un altre aprenentatge. L’explica la Montse: “Si els professionals no fem servir la paraula abús i el tractem com un secret, com volem que els infants tinguin força per parlar-ne? De la mateixa manera, si els diem que aquella informació no sortirà d’aquella sala, els estem transmetent el mateix missatge de l’abusador, que tot quedarà entre aquelles dues persones”. Una altra observació repetida per les víctimes és que “l’entorn hospitalari no els ajuda, senten que no és el seu espai perquè no se senten malalts”. Al programa AIDA es treballa amb psicòlegs i també amb terapeutes familiars, treballadors socials i advocats.

El servei que presta la fundació a través d’aquest programa és gratuït per a l’usuari però es necessiten recursos per cobrir el cost dels professionals que els atenen. Aquest any 2023 ja s’han atès 150 víctimes. En dos anys, les persones que han passat pel programa es disparen fins al miler. Malgrat els discursos que situen tota la infantesa en el centre de les polítiques socials, la realitat és més crua i l’organització viu dalt una muntanya russa pel que fa a la viabilitat econòmica de la mateixa. “Sempre estem patint pels diners, és un continu, i per tant, mai tenim garantida la continuïtat del programa”. Els seus responsables destinen moltes hores a buscar recursos però és un temps que, de tenir aquesta carpeta resolta, podrien dedicar a formar professionals. Ara hi ha una llista d’espera d’uns vint infants. Montserrat Jubanteny llança un crit d’auxili i assegura que la fundació respiraria molt més tranquil·la si apareguessin un centenar d’empreses o mecenes que aportessin 3.000 euros per cap. A banda de l’atenció integral de la víctima, el Programa AIDA també inclou xerrades de prevenció de l’abús, habitualment a les escoles del país que ho sol·liciten.

Per poder donar una sortida òptima als infants que necessiten l’ajuda d’aquesta fundació, també és fonamental la col·laboració amb els serveis socials del territori –“on trobem grandíssims professionals”, apunta ella– i de la fiscalia de menors i la DGAIA. Tots els casos en els quals s’observa indicis d’abús són posats en coneixement d’aquestes dues institucions. Des de la fundació atenen menors de tot el territori català i els professionals es desplacen allà on són requerits. Actualment, l’organització disposa d’una petita seu a Ripollet però el seu somni seria obrir un local a Badalona, la ciutat on va néixer la idea i on l’Associació Asteroide B-612, entitat mare i fundadora de la Fundació Concepció Jubanteny, té una de les tres cases d’acollida d’infants vulnerables.

Aquests dos experts recepten dos consells que són bàsics per reparar i preveure situacions de violència: el primer, accedir ràpid a un bon professional quan es detecta una situació anòmala. El segon, prendre totes les precaucions possibles contra les situacions d’abús que tenen l’origen a les xarxes socials. “Abans els abusadors llençaven una canya per pescar. Ara llencen una xarxa i tenen moltes més opcions on fer-ho”, alerta la Montserrat, qui també lamenta la pèrdua de valors de bona part de la societat i el biaix ideològic d’alguns jutges i fiscals, que el pateixen sobretot les noies i dones violades. En aquest sentit, reclama que cap nen abusat sigui separat de la família, a excepció que estigui molt justificat. “Veiem sovint com s’interna el nen mentre que es deixa a l’abusador seguir a la llar”, es queixa.

Dades terribles
Les estadístiques, pel que fa als infants que pateixen algun tipus de violència, són terrorífiques: un 20% dels menors d’edat han patit o patiran alguna mena d’abús entre els 3 i els 18 anys, en diferent nivells de gravetat. Traduït a Catalunya, significa que hi ha 300.000 infants afectats per aquesta xacra. Els dos representants d’AIDA asseguren que aquestes dades són comunes a tota la societat occidental i que en el 90% dels casos, l’abusador es troba en l’entorn familiar. Un 70% dels abusadors han patit una situació similar durant la seva infantesa.

Els perills de les xarxes socials i la clau que obre la porta a la llibertat

La Montserrat Jubanteny i en Toni Morales acumulen anys d’experiència en la cura dels infants en situació de vulnerabilitat i les han vist de tots colors. Coneixen també les noves formes que fan servir algunes persones agressores per arribar als infants i, en aquest sentit, alerten del perill que amaguen les xarxes socials quan no se’n fa un bon ús. Ho resumeixen amb una frase: “Abans es pescava amb una canya. Ara amb una xarxa, i per tant tenen molt més terreny on pescar”. De fet, algunes de les violacions que s’han produït en els darrers mesos a Badalona partien de situacions en què els menors s’havien conegut a través d’una xarxa social. Malgrat la gravetat que representa la simple existència de persones capaces de fer mal a un infant, Montserrat Jubanteny vol donar un missatge positiu: “Molts d’aquests tenen solució perquè el problema és que també ho van patir de petits i mai han estat reparats”. En Toni Morales recorda que, dins els abusos, la violació és l’únic en què l’afectada se sent culpable i lamenta que quan els abusadors són menors de 14 anys “s’oblidi que l’infant no és imputable però la seva família sí que ho és”. L’entrevista amb els dos representants de la Fundació Concepció Jubanteny finalitza amb l’explicació del significat d’un clauer que la Montserrat mostra: “És el regal que donem. El nostre lema és: l’abús empresona el teu futur i AIDA vol ser la clau de la teva llibertat”. “Si algú ens fa arribar un infant víctima d’abusos, li haurà donat la clau de la seva llibertat”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia