Societat

RAMON ALBORNÀ ROVIRA

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE PESSEBRISTES

“El pessebre és cultura, tradició i patrimoni”

Aquest Nadal farà 800 anys que sant Francesc d’Assís va muntar el primer pessebre a la ciutat italiana de Greccio
A Barcelona hi haurà tres grans exposicions sobre pessebrisme: al Cercle Artístic, al Saló del Tinell i a la Casa dels Entremesos

Aquest Nadal farà 800 anys del que es considera el primer pessebre de la història, que va ser el que va organitzar la nit de Nadal del 1223 sant Francesc d’Assís a la ciutat italiana de Greccio. Com no podia ser d’una altra manera, a Barcelona –on hi ha una fira especialitzada en pessebres des del 1786, la de Santa Llúcia, i on es va fundar la primera associació de pessebristes de tot el món el 1863– la commemoració se celebrarà en gran. La Federació Catalana de Pessebristes ja fa temps que amb el Bisbat de Barcelona, la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya i les associacions de pessebristes de Barcelona, que van tenir la idea, amb el suport de l’Ajuntament i la Generalitat han creat un comitè organitzador per preparar tot un seguit d’esdeveniments. “Es tracta de reflectir totes les vessants del pessebrisme que, tot i que neix com un fet religiós, el transcendeix, i avui és una tradició arrelada que forma part de la cultura popular i el patrimoni”, explica Ramon Albornà.

Fa temps que hi treballeu.
I tant! Ja hem creat diverses comissions tècniques, i des de diferents entitats hem demanat l’ajuda a experts de tot tipus i antropòlegs, i gent de museus, etc., per poder evidenciar que aquests 800 anys del pessebre són pessebrisme, són pessebres vivents, però també art, música, poesia, literatura, teatre. Intentem agrupar tota aquesta celebració sota un paraigua, tot i que, evidentment, les entitats pessebristes intentem fer una aportació més gran. Pessebres Vivents, a part de les representacions de cada any, farà un acte propi a Montserrat i, a part, un dia farà un espectacle amb drons. I des del pessebrisme farem més exposicions a part de les 150 que ja normalment es fan a tot Catalunya.
Quines?
Se celebrarà la XIX Biennal del Pessebre Català al Cercle Artístic, al bell mig de Barcelona. La federació cada dos anys organitzem la biennal, i enguany es farà aquí, a Barcelona. Es vol visualitzar el pessebrisme quant a patrimoni, quant a la seva vessant d’art i de creació, i quant a la seva visió transversal internacional. Per això hi haurà, entre d’altres, diorames d’entitats de tot Catalunya i també d’associacions d’arreu del món. I hi haurà una segona exposició a la sala Martí l’Humà del Museu d’Història, sobre el Saló del Tinell.
I aquesta?
Se centrarà més a explicar la història del pessebrisme a tot el món i del paper que hi ha tingut Barcelona en particular. Penseu que l’Associació de Pessebristes de Barcelona es va fundar el 1863, i a part de ser la més antiga de Catalunya és l’entitat pessebrista més antiga documentada del món. No hi ha cap document al món que acrediti una associació més antiga. Parla de la seva constitució el Diari de Barcelona de l’època i, a més, en parla com una associació hereva d’una societat pessebrista que ja existia, per tant, que ja seguia una tradició.
I és la que inventa els diorames!
Efectivament, va ser un pessebrista de Barcelona, l’Antoni Moliné, que va aplicar al pessebre per primera vegada la tècnica del diorama i la perspectiva, i a partir d’aquí es va anar estenent a Catalunya i al món. Així va néixer l’Escola de Barcelona o Escola Catalana de Pessebrisme. Tenim referents de l’Estat i d’Itàlia que van venir aquí a aprendre aquesta tècnica, que està reconeguda a escala internacional.
Què més hi haurà al Saló del Tinell?
Entre les moltes coses que s’hi podran veure hi haurà una exposició de pastors organitzada per l’associació de pessebristes internacional Universalis Foederatio Praesepistica. Per què de pastors? Doncs perquè són, amb els reis, les figures més emblemàtiques del pessebre, a part del nen Jesús, la Mare de Déu i Sant Josep. I entre els pastors, n’hi haurà un de català, evidentment amb barretina, una armilla de llana i un bastó de fusta.
A Greccio també s’hi faran coses?
A Greccio es farà una gran exposició internacional, i nosaltres, els catalans, hi tindrem una bona participació. La Universalis Foederatio Praesepistica, que, com deia, és una entitat internacional que agrupa 24 països i, per cert, va néixer a Barcelona el 1952 avui està presidida per un català, Albert Català, farà una exposició a la ciutat italiana on sant Francesc va fer el primer pessebre. Hi haurà pessebres de tots els països socis, i d’aquests, quatre (que seran diorames) seran catalans, perquè els catalans hi tenim veu pròpia, en aquesta entitat, d’igual a igual amb la veu dels altres països, entre els quals Espanya.
I encara més?
Encara més, perquè hi ha entitats que no es dediquen al pessebre que, amb motiu d’aquests 800 anys, s’afegiran a la celebració. Els catifaires, per exemple. La idea és donar cabuda a tothom que es vulgui afegir a aquesta celebració. I a la Casa dels Entremesos, també aquí, al centre de Barcelona, hi haurà una exposició amb la qual es vol reflectir la feina i el procés que fan servir els artesans. Hi haurà figures i pessebres de grans mestres.
Destacar el valor dels artistes.
Cal posar damunt la taula que aquest és un ofici que avui està en risc, que avui tenim molt pocs artesans a casa nostra, però en la nostra tradició tenim noms tan importants com Ramon Amadeu, Antonio Campuzano, Domènec Talarn, Joan Roig, els José, pare i fill, els germans Castells, que ja estan en la tercera generació de fabricants de figures, els germans Muns, etc., tots ells molt reconeguts a escala internacional.
I avui, quins ens queden, d’artesans?
Queda la Montserrat Ribes, que és la que actualment té més ressò internacional; hi ha el taller dels germans Castells...
I a Olot?
Ara hi queda l’Arte Cristiano i poc més, però havia arribat a tenir molts tallers i molt reconeguts a escala internacional. Alhora ha tingut grans pessebristes i bons paisatgistes que es coneixen dintre de l’estil olotí.
I les figures d’aquests artesans, es venen a la fira de Santa Llúcia?
Hi ha alguna parada que tenen alguna peça d’aquests tan importants. Si parlem de pessebrisme català i artesania en aquesta fira, si parlem de figures de fang, ara mateix anem justets, tot just un parell o tres de parades i un parell de parades més que venen figura una mica més elaborada, on hi ha figures de les que es poden trobar als pessebres de les exposicions. En els darrers anys hi ha hagut una gran implantació de figures provinents de tallers murcians, sobretot, i de plàstic, un gran problema.
I la invasió de referents forans també?
Aquestes noves modes a vegades fa que es catalogui el pessebrisme com una cosa molt reduïda, de petits públics, com si al darrere hi hagués poca gent. També hi ha gent que diu que és un fet purament religiós, cosa que jo nego totalment perquè, tot i que és evident que també ho és perquè té l’origen que té i té la significació que té, forma part del patrimoni cultural, de tradició, d’herència de generacions i d’arrelament a les cases. I passa que es produeix la paradoxa que avui pot pensar-se que el pessebrisme és una activitat cultural molt reduïda, però quan obrim les exposicions, són les exposicions que més es visiten als pobles i a les ciutats on es fan. Pel pessebre que organitza l’Associació de Pessebristes de Barcelona al Museu Marès hi passen cada anys centenars de milers de persones. Pel pessebre que l’any passat es va muntar dintre del Palau de la Generalitat i es va poder visitar un sol dia, també hi van passar milers de persones; i pessebres d’associacions com les de Terrassa i Vilafranca compten els visitants entre 13.000 i 15.000 persones. I què dir de l’expectació que es crea cada any per veure quin pessebre es muntarà a la plaça de Sant Jaume!
Tres grans exposicions a Barcelona, doncs, al Cercle Artístic, al Saló del Tinell i a la Casa dels Entremesos.
I encara n’hi haurà una altra a la Pia Almoina que organitzarà el Bisbat, on es relacionarà el pessebre amb grans pintors, a la catedral es farà una altra cosa... i al mes de maig farem un simposi sobre el pessebrisme.
Mare meva, necessitarem un mapa!
Intentarem fer-lo per poder reflectir tot el programa, tant les exposicions com les activitats paral·leles.

Quan va néixer la Federació Catalana de Pessebristes?

Es va fundar oficialment el 1985, però des dels anys setanta ja es feien trobades anuals de pessebristes on hi anava la gent de les diferents associacions. La federació ara mateix té 68 entitats de Catalunya i de l’àmbit dels Països Catalans, perquè tenim l’associació de Vinaròs, la de Palma i la de Maó. Ara estem a punt de formalitzar l’entrada de la de Fraga.
I de la Catalunya del Nord?
A la Catalunya del Nord tenen molta tradició amb els santons, però no tant pel que fa a associacions de fer pessebres.
Com és el pessebre català?
Bé, aquí hi ha de tot, però és cert que a Catalunya el pessebre ha reflectit la realitat dels nostres paisatges i gents. Ramon Amadeu, el gran artesà figurista, va ser dels primers que van començar a fer figures més populars, més costumistes. L’evolució del pessebrisme el que ha fet és anar-se assimilant als contextos i els entorns culturals. Aquí, a Catalunya, va ser un dels primers llocs on es van anar fent pessebres que recordessin els nostres paisatges rurals. A partir dels anys setanta i vuitanta hi ha hagut escultors que s’han atrevit fins i tot a posar barretina a Sant Josep.
Coexisteix amb el pessebre ambientat en la Judea del temps de Jesús.
Sí, sí. Tot i que al pessebre català mai hi falta la molsa, el suro i el paper de plata per fer el riu... hi ha pessebres de tot tipus. Des de la federació busquem aquesta obertura a les diferents formes de plantejar i expressar el pessebre. En les exposicions d’ara hi pots trobar pessebres ambientats en espais rurals que podries dir que estan a qualsevol lloc de Catalunya, però també pessebres inspirats en paisatges hebreus i amb figura hebrea més clàssica, però també hi ha pessebres i figures molt més contemporànies, amb entorns urbans més actuals. Ara es comença a fer el que es coneix com pessebre amb vessant social, que trasllada el missatge del naixement de Jesús, de buscar una llar perquè naixés, de l’expulsió d’Egipte, i es trasllada a l’actualitat per copsar el sensellarisme, els refugiats... Per tant, també hi ha quadres del pessebre contextualitzats en els moments actuals.

A Catalunya es va popularitzar molt ràpid

“Sant Francesc d’Assís, la nit de Nadal del 1223, va muntar un pessebre vivent, la primera representació intencionada de recrear l’escena del naixement de Jesús”, explica Ramon Albornà, que recorda que l’experiència amb els anys es va anar estenent en esglésies i centres religiosos, sobretot a través dels franciscans, que ho feien servir com element de catequesi. Més tard, el rei Carles III el portaria de la cort de Nàpols. “A l’Estat espanyol es diu molt que va ser gràcies al rei que el pessebre es popularitzaria, però això va ser a les cases dels nobles i benestants i als palaus. Aquí, a Catalunya, va ser diferent, perquè el pessebre va arrelar de seguida a les cases humils a través dels franciscans”, puntualitza Albornà. Prova d’això és que la fira de Santa Llúcia està documentada des del 1786, “i si hi havia una fira que venia figures del pessebre vol dir que hi havia gent que les comprava, que el pessebre ja havia entrat a les cases”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.