La música K-pop va ser la punta de llança gràcies a grups com ara els ultrafamosos BTS i Blackpink. Són formacions que corresponen a la tercera generació d’aquest estil, barreja de pop i hip-hop, impulsat per la indústria musical coreana des de finals dels noranta. Una aposta que, malgrat la limitació del llenguatge, en dues dècades ha aconseguit èxit a tot el món, simplement fent servir l’anglès en les tornades. Els set nois de BTS, per exemple, han fulminat pràcticament tots els rècords musicals mundials des dels Beatles, abans del lapse que suposa la seva incorporació progressiva al servei militar (que a Corea del Sud és obligatori per a tots els homes i dura entre 18 i 21 mesos en funció de la destinació). “Ara, els ha pres el relleu Blackpink [un grup de noies], o com a mínim això sembla pel que veiem amb la venda de funkos [ninos pop de col·lecció]; curiosament, ens els demanen sobretot homes entre els trenta i els quaranta”, indiquen des d’una de les botigues de marxandatge de l’Eixample. Enmig de tot de còmics manga i productes Disney, les nines coreanes també tenen representació.

A poca distància de l’establiment es troba el restaurant Pocha, un dels referents de la cuina coreana a la ciutat. No s’hi pot anar a dinar o a sopar si no es reserva amb força antelació, i el seu èxit ha crescut encara més després que, la primavera passada, un dels integrants de BTS s’hi presentés per sorpresa. Era ni més ni menys que el líder del grup, Kim Nam-joon, conegut artísticament com a RM. Un artista de 29 anys que ha parlat davant de l’assemblea general de les Nacions Unides i ha estat al despatx oval de la Casa Blanca, que ha fet concerts multitudinaris i que té una allau de fans de tot el món. Segons va explicar llavors a l’agència EFE, va decidir visitar Barcelona –va quedar impressionat amb la Sagrada Família– perquè amics seus no famosos li ho van recomanar. I, efectivament, al restaurant barceloní va poder sopar completament tranquil amb el seu mànager. “Va ser molt educat. Només al final, com que una de les companyes que és coreana el va reconèixer, li van demanar que signés un autògraf ”, explica la Melania, una de les treballadores. Per desgràcia, en aquell moment ella no era al local, i ho lamenta sobretot perquè, com a ARMY [nom dels fans de BTS, més de 400.000 a tot el món amb carnet oficial], RM és el seu favorit. En qualsevol cas, l’autògraf de Nam-joon continua penjat darrere la barra de l’establiment, on molts clients demanen poder-se fer fotos. “Crec que va poder gaudir de l’estada a Barcelona perquè ARMY va demanar que si algú el reconeixia el deixés tranquil”, assegura la jove, explicant d’aquesta manera que el pas de l’artista per la ciutat pogués passar desapercebut. Pel que fa a l’èxit de la gastronomia coreana, destaca que funciona molt bé el boca orella entre els catalans, però que també tenen molts clients estrangers que estan fent turisme, i molts són precisament coreans: “Encara que els agradi viatjar, si de tant en tant poden menjar com a casa, ho agraeixen.” El plat favorit: entre els clients locals, indubtablement el pollastre fregit que surt a totes les sèries coreanes, i que amb el kimtxi ja es pot considerar el plat més famós del país.

Els K-drama són l’altra gran exportació cultural de Corea del Sud. L’any 2021 va ser l’any de la macabra El juego del calamar, que va suposar un gran èxit per a Netflix. Però les produccions més melodramàtiques i romàntiques són les que estan portant aquesta indústria a un altre nivell. El juliol passat, la sèrie d’aquesta mateixa plataforma King The Land (una comèdia romàntica ambientada en un hotel de luxe) també va batre rècords convertint-se en la sèrie de parla no anglesa més vista a tot el món. De fet, segons dades de la mateixa companyia, en només quatre anys (2018-2022), la quantitat de visualitzacions globals de les històries d’amor coreanes de Netflix es va triplicar. Segons Elena Neira, professora col·laboradora dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el motiu de l’addicció podria ser que la pandèmia “ens va fer inclinar-nos de manera natural cap a les històries reconfortants que ens fessin sentir bé”. En general, segons Neira, el públic d’aquestes històries és molt transversal, si bé són els membres de la generació Z [els nascuts en el tombant del mil·lenni, entre finals dels noranta i principi del 2000] els qui estan polvoritzant registres d’aquest gènere tant a Netflix com a Amazon Prime, dues de les plataformes que més hi inverteixen.

Precisament, aquest rang d’edat és el que predomina en les classes de coreà de l’escola oficial d’idiomes (EOI) de Drassanes. És l’únic centre oficial de Catalunya i de l’Estat que ofereix estudis oficials d’aquest idioma, homologats internacionalment. Aquest curs tenen uns 200 alumnes, amb quatre classes de primer. “I cada any es queda fora molta gent que vol entrar”, explica la cap d'estudis de l’EOI, Montse Sàbat. Les primeres classes es van fer el 1995, amb una trentena d’alumnes, i van ser possibles gràcies a beques de l’empresa Samsung. Posteriorment, l’interès per la llengua va anar creixent i, des de fa set anys s’ha disparat, coincidint precisament amb l’èxit del K-pop. El perfil dels estudiants: noies joves que s’interessen per un idioma que han sentit en cançons i conegut a través de les xarxes socials. És el cas de la Chantal i la Mireia, dues estudiants que han arribat a quart, l’últim curs que es pot fer a l’EOI. “Només arribem al nivell intermedi; el tercer es divideix en dos cursos, perquè no hi ha més mitjans. És una llàstima que no puguem oferir continuïtat”, lamenta Sàbat. “En el meu cas, vaig arribar al coreà a través del K-pop i, al final, m’ha resultat molt interessant aprendre’l. Algun dia voldria viatjar a Corea del Sud, però primer em caldrà estalviar molt”, bromeja la Chantal. La Mireia es va decantar per estudiar coreà tot i que el seu interès inicial era el pop-rock japonès i tot el món anime.“M’agrada perquè és una llengua amb una tonalitat molt maca. Permet descobrir fins a quin punt la cultura coreana és estructurada, pulcra i respectuosa. I, en contra del que pugui semblar, el coreà no és molt difícil de llegir”, assegura. De fet, aquest idioma no és com el xinès o el japonès, en què es dibuixen idees o conceptes, sinó que es basa en un alfabet, el hangul, que representa sons. “Simplement són lletres diferents i les has d’aprendre, com passa amb el rus o el grec, per exemple”, aclareixen les estudiants. Ara bé, la gramàtica i sobretot les formalitats són una altra qüestió, molt més complexa. “Els coreans fem servir expressions diferents en funció de la persona a qui ens adrecem. No és el mateix parlar amb un familiar, un amic, un company de feina, una persona més gran o més jove o un desconegut. Hi ha fins a sis graus de formalitat diferents, però en el primer curs només distingim entre formal i informal”, explica la professora Hwang Seung Ok, que dirigeix el departament de coreà de l’EOI i ha vist créixer l’interès per la cultura del seu país des que el 2007 els ensenyaments es van convertir en oficials. “Hi ha una gran curiositat i molts joves volen viatjar a Corea del Sud. De fet, aquest estiu vaig ser a Seül i quan passejava pel carrer amb la meva cunyada em vaig trobar una alumna meva catalana que hi havia anat a treballar. Va ser increïble que coincidíssim en una ciutat de 14 milions de persones!”, s’exclama.

A part del’idioma, un altre potencial que està rebent una atenció creixent és la cosmètica. La companyia Miin, que primer distribuïa marques sud-coreanes i ara ja disposa del seu propi segell, ha obert aquest estiu a Barcelona la seva botiga més gran a Europa. A la ciutat, però, ja hi era present des de fa nou anys, amb un establiment més petit, que ha aconseguit fidelitzar la clientela del barri. “Les noies ho expliquen a les mares, les mares a les amigues... I també tenim molts clients homes, ja que la cosmètica masculina coreana està molt normalitzada”, assegura una de les dependentes. Amb un model de bellesa que té molta cura de la pell de la cara, que agrada com més blanca millor, segur que molts dermatòlegs en diran bé.