Setge al procés sobiranista
Citació judicial exprés al mecànic de Reus per delicte d’odi
L’home, que es va negar a reparar el vehicle d’una agent de la policia espanyola, denuncia que ha rebut insults i amenaces per WhatsApp i altres xarxes socials
Citació judicial exprés. El mecànic Jordi Perelló, que dimecres passat es va negar a reparar el vehicle d’una agent de la Policía Nacional al seu taller de Reus, arran de les càrregues policials de l’1 d’octubre, ha estat citat pel jutge per a avui, a dos quarts d’onze del matí, al jutjat d’instrucció número 3 de Reus, per un presumpte delicte d’incitació a l’odi. El seu advocat, David Piqué, es va mostrar sorprès de la rapidesa. “La pràctica habitual no és pas aquesta agilitat”, va dir.
El mecànic afronta el pas pel jutjat “amb tranquil·litat”, però hi ha un fet que el preocupa més: “M’amoïna el munt d’amenaces i sobretot insults que he rebut.” Perelló donarà de baixa el telèfon pels insults que li han arribat a través del WhatsApp i altres xarxes. En algun d’aquests missatges el titllen d’“analfabet” i “subnormal” i, en un dels missatges de veu, li diuen: “Tant de bo et quedis al carrer o, encara millor, te’n vagis a Brussel·les amb Puigdemont.” El mecànic, que primer vol acudir a la cita judicial d’avui, es planteja denunciar els insults.
Perelló confia que l’acusació d’incitació a l’odi “no vagi gaire més lluny”, tot i que “fins ara ho hi ha hagut gaires precedents de sentències per delictes d’odi”. Igualment, el seu advocat argumenta que “els fets denunciats no són constitutius de delicte”. Amb tot, prefereix no concretar els arguments que emprarà per a la defensa.
Tot va començar fa una setmana, quan el mecànic es va negar a fer la revisió al vehicle d’una dona que es va identificar com a agent de la Policía Nacional. Perelló diu que fins als fets de l’1-O, al seu taller havia atès cotxes d’aquest i d’altres cossos de seguretat, “però tot el que va passar aquell dia em va matar; encara ara quan veig imatges de les càrregues policials he de canviar de canal”. Per això des d’aquell dia va decidir no prestar més serveis a ningú d’aquest cos ni de la Guàrdia Civil. El marit de l’agent, que és mosso d’esquadra, es va presentar el mateix dia al taller i el va denunciar. Els Mossos el van citar l’endemà i va ser imputat.
LES FRASES
El dret d’admissió mai permet la discriminació
M. PiulachsA Catalunya, el dret d’admissió està regulat pel decret 200/1999, el qual permet al titular d’un establiment públic o privat admetre o rebutjar l’entrada d’una persona o atendre un client sempre que s’argumentin motius concrets i objectius, i sobretot que no siguin discriminatoris o contraris als drets fonamentals. Per exemple, els més habituals són no permetre l’entrada amb roba esportiva a una discoteca o si la persona es mostra violenta i està beguda. Mai es pot denegar l’entrada a un establiment a una persona per motiu del seu origen, nacionalitat o sexe. L’incompliment d’aquesta normativa pot comportar una sanció per la via administrativa. Així ho recull també la llei 11/2014 per garantir els drets LGTBI de diversitat sexual a Catalunya.
Paral·lelament, hi ha la via penal, que recull els anomenats delictes d’odi i discriminació de drets fonamentals (art. 510-512 del Codi Penal). En concret, l’article 512 fixa que els professionals o empresaris que “deneguin a una persona una prestació a la qual tingui dret per raó de la seva ideologia, religió o creença, orientació sexual o minusvalidesa” seran inhabilitats per exercir el seu ofici per un període “d’un a quatre anys”. Les penes per aquest supòsit són comptades. En el cas del mecànic de Reus, la penalista Laia Serra insisteix que tant amb la norma administrativa com amb la via penal “el que es persegueix és protegir col·lectius històricament desafavorits”, i que “la policia no té ideologia” i té altres delictes que la protegeixen. “Si per la fiscalia ara tota exclusió és discriminació, a més de la policia s’haurà d’incloure tothom”, raona Serra, que hi afegeix que poques infraccions per dret d’admissió reals arriben a judici.
