Societat

Aigua garantida tot l’any

El 2018 acaba amb el doble de reserves als embassaments interns de les que hi havia fa dotze mesos

Estaven al 45% de capacitat i ara, gairebé al 90%

La campanya de regadiu està garantida, així com l’abastament

Situació radicament diferent de la de fa un any pel que fa a les reserves d’aigua. Si a finals del 2017 l’estat global dels embassaments de les conques internes catalanes se situava al voltant del 45% i s’alertava que el país podria entrar en prealerta de sequera si a la primavera no plovia, dotze mesos després hi ha aigua per estona. Ha estat un any especialment prolífic pel que fa a precipitacions, i a hores d’ara les reserves d’aigua s’han doblat. Segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el 2018 acabarà amb els embassaments catalans a una capacitat de pràcticament el 90%. És a dir, si l’1 de gener els pantans contenien 311 hm³ dels 694 que poden suportar, ara estan a 616. Fins quan garanteix aquesta situació la reserva d’aigua? Segons explica Enrique Velasco, cap del departament de gestió de recursos hídrics de l’ACA, el 2019 no s’ha de patir. Això no obstant, no s’ha d’abaixar la guàrdia. Catalunya depèn d’un règim mediterrani en què les pluges són molt oscil·lants i la situació de precipitacions que hi ha hagut durant el 2018 no es pot considerar excepcional. Sí que ha servit, però, per redreçar una herència de pluges molt minses que feia cinc anys que s’allargava. El punt àlgid d’aquesta situació de preocupació va arribar al febrer, explica Velasco, quan es va estar a punt d’activar la prealerta de sequera perquè les reserves dels embassaments de les conques internes estaven per sota del 46%. Per això es va iniciar un treball amb els municipis i també amb comunitats com ara les de regants per racionalitzar els consums. Al febrer, tot i que no en grans quantitats, va començar a ploure, i això va donar oxigen i va permetre treure tensió al sistema.

Al març la situació va canviar. Feia vuit anys que Catalunya no vivia un hivern tan plujós. Això, que podria ser una bona notícia des del punt de vista de les reserves d’aigua del país, només ho va ser a mitges, perquè la pluja no va caure repartida per tot el territori i alguns embassaments no se’n van beneficiar. De fet, molts van quedar a una capacitat més baixa de la que tenien un any abans. L’abril va contribuir a un nou increment pel que fa a les reserves: gruixos de neu històrics. Especialment al Prepirineu i al vessant sud de la serralada. Les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, arran d’aquell nou temporal a la meitat nord del país, van deixar en evidència que, en les sèries de vint anys de què es disposa, mai hi havia hagut tanta neu. Per exemple, a Boí es batia el rècord dels últims 19 anys: s’arribava als 3,43 metres de gruix acumulat i se superava la marca anterior, de 3,23. Si les precipitacions arribaven en forma de neu a les cotes altes, es traduïen en pluges a la resta, amb especial afectació a les comarques gironines.

Aigua de juny

Les precipitacions importants, però, van ser al mes de juny, quan es va passar dels 280 hm³ als 580. Va ploure molt, però de manera irregular, amb importants episodis en què fins i tot es van produir inundacions. Però, de nou, la pluja no va arribar a tot arreu. Velasco explica que hi va haver dues excepcions importants. D’una banda, l’embassament de Darnius-Boadella. Al febrer estava al 38% i al juny només havia pujat fins al 45%. No obstant això, aquest fet garantia la normalitat durant la campanya de regadiu. L’altra zona que va quedar exclosa de les precipitacions va ser el Baix Camp i el Priorat. Riudecanyes només va poder passar del 12% al 30% en aquests quatre mesos. És per aquest motiu, admet el responsable de l’ACA, que hi va haver consums molt moderats per part dels regants. Si el juny va ser productiu pel que fa a aigua, a l’octubre i al novembre es va seguir amb la mateixa dinàmica. “És normal que en el sistema mediterrani les pluges siguin a la tardor; el que ha passat aquesta passada no és excepcional, el que passa és que havíem tingut cinc anys molt secs”, reflexiona Velasco. De pluja, però, n’hi va haver molta. Un exemple d’això: pel Ter, hi van arribar a circular 1.600 m³/s. Tot això, amb uns pantans plens i unes precipitacions que, aquest cop sí, van ser generalitzades. Què ha permès, això? Per exemple, que Darnius-Boadella passi del 36% del gener del 2018 al 93% que tenia a mitjan desembre. És a dir: d’estar pràcticament buit a estar ple. El mateix va succeir al sud del país. Allà les pluges no han estat excepcionals, però sí que han estat bones: d’un 18% el gener d’aquest any a un 60% aquest desembre. Tot plegat, amb desembassaments controlats perquè hi havia aigua per sobre de la demanda.

Pantans i sense danys

Velasco assenyala que en tots els episodis de pluja que hi ha hagut, especialment els d’aquesta tardor, els pantans han tingut un paper fonamental a l’hora d’evitar danys. “Han estat un factor radical pel que fa a protecció”, reflexiona, i posa com a exemple l’Alt Empordà. La Muga va créixer molt, però d’aigües en avall de l’embassament de Darnius-Boadella va poder contenir les crescudes i va permetre que el Manol pogués circular amb una certa normalitat. De desbordaments, n’hi va haver alguns, però no van causar els mateixos danys que s’haurien hagut de lamentar si la presa no hagués existit.

Aigua per a tot l’any

Quina és la situació, doncs, per al 2019? Que no s’ha de patir perquè no hi hagi reserves hídriques. La campanya de regadiu està garantida, així com el consum ciutadà. També estan plens els aqüífers del Llobregat i la Tordera, un aspecte que dona garanties extraordinàries pel que fa a reserves hàbils. Quant a les dessaladores del Prat i Blanes, es continuen fent funcionar, encara que de manera limitada. Això permet tenir la xarxa en condicions òptimes en cas de necessitat, com el desembre de l’any passat, quan la seva productivitat es va haver d’incrementar entre un 50% i un 60% per la falta de pluges.

“Fa un any teníem garantit l’abastament, però la situació era preocupant. Aquest 2019, en principi no s’ha de patir, però s’ha de tenir en compte que depenem d’un règim mediterrani molt fluctuant i per això sempre actuem amb el criteri que avui és el primer dia de la propera sequera, perquè no sabem com anirà”, avisa. En aquest sentit, lloa la conscienciació tant de la ciutadania com de les comunitats de regants i les administracions locals pel que fa a la gestió de l’aigua. Per això, recomana no abaixar la guàrdia i continuar aplicant polítiques d’estalvi d’aigua. “La millor actuació contra la sequera és l’estalvi, i ara és el moment de fer-ho, quan hi ha aigua”, conclou.

L’Ebre va a banda

Cal tenir en compte que l’ACA només gestiona els embassaments que formen part de la xarxa de conques internes catalanes. És a dir: rius que neixen i moren a Catalunya. En formen part els sistemes del Ter, del Llobregat, del Cardener i el de Siurana-Riudecanyes. En canvi, l’aigua que prové del riu Ebre depèn de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, un ens de caràcter estatal.

15
per cent
de creixement va experimentar el sistema de pantans de gener a abril: es va passar del 45% al 60%.
694
hm³
és la capacitat màxima d’aigua que poden acumular les xarxes internes de Catalunya. Les de l’Ebre van a part.
104,6
l/m²
es van registrar a l’Alta Ribagorça en tan sols dos dies de pluja l’hivern passat.
93
per cent
de la seva capacitat està actualment l’embassament de Susqueda, el de més capacitat de Catalunya.
19
anys
feia que a Boí no se superava el rècord d’acumulació de neu. S’arribava als 3,43 metres de gruix acumulat.
1.600
m³/s
van arribar a circular pel riu Ter durant l’episodi de tempestes que hi va haver aquesta tardor.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Marina Port Vell ja pot encabir més iots de gran eslora

Barcelona
Societat

Mor Jesús Alonso, advocat laborista resident a Manresa

societat

El sector immobiliari planteja fer un registre de pisos de protecció oficial metropolità

Barcelona
societat

L’Energètica instal·la plaques solars a la coberta de l’institut escola

lloret de mar
salut

Reconstrueixen el nervi frènic perquè pacients amb una tetraplegia alta puguin tornar a respirar

barcelona
societat

L’Audiència de Barcelona alerta de la saturació a les seccions civils

Barcelona
sostenibilitat

Som Energia promou a Mataró el primer projecte d’autoconsum urbà col·lectiu

mataró
urbanisme

Manlleu construirà una ronda al nord per treure el trànsit del centre de la ciutat

Manlleu
societat

La Diputació ha ajudat a digitalitzar més de 700 pimes en setze mesos

girona