La capital dels sentits

Segons la llegenda situada a la torre de la Pólvora, presidint l'Alcassaba, no hi ha pena més gran al món que ser cec a Granada. I és que aquesta ciutat no només es visita i es gaudeix, sinó que se sent i es veu a través de tots els sentits. Com Roma, la capital del regne nassarita s'alça entre set turons, flanquejats pels rius Darro i Genil, a recer dels cingles de Sierra Nevada. Última capital d'Al-Andalus, el rei nassarita Boabdil la va entregar als Reis Catòlics el 2 de gener del 1492. La llarga estada dels àrabs a la ciutat va convertir aquesta ciutat en un veritable museu històric i artístic a l'aire lliure. Però Granada no és només això. Granada és una ciutat per passejar, que convida a recórrer els seus carrerons amb tranquil·litat, a respirar l'aroma i l'encís de les seves vil·les, de les seves artèries empedrades, dels seus impressionants monuments, en definitiva, de la seva història. En arribar-hi, una premissa fonamental per al visitant: que es prengui tot el temps del món per viure-la. Meravelles com l'Alhambra i el Generalife exigeixen una dedicació especial que no es pot mesurar amb el rellotge a la mà. I passejar pels carrerons que envolten la catedral o pel barri de l'Albaicín, on vivien els artesans i la noblesa, o pel Realejo, assentament de la població jueva, o el Sacromonte, el Zaidín-Vergeles, la Chana, l'Almanjávar o la Cartuja, requereix perdre irremeiablement la noció del temps.

El monument més conegut de la ciutat i una de les autèntiques set meravelles del món s'alça sobre un turó entre fonts i boscos centenaris. Obra cimera de l'art musulmà a l'Estat espanyol, la seva construcció es van iniciar el 1238. És un dels monuments més visitats de la Península i, sens dubte, un els més apreciats internacionalment, tant per la seva bellesa com per l'impressionant panorama que ofereix la seva situació. Aquest impressionant conjunt monumental va ser en l'antiguitat una destacada residència nassarita: fortalesa, Medina i Palau Reial.

Davant de l'Alhambra, en un altre turó, hi ha el barri morisc de l'Albaicín, declarat Patrimoni de la Humanitat, un estret i fascinant laberint de carrerons, amb cases blanques dotades de bonics jardins interiors, conegudes com a cármenes. En aquest barri, que s'ha de recórrer a peu, hi ha el mirador de San Nicolás, des d'on es pot contemplar una preciosa vista del palau nassarita.

Al centre de la ciutat es troba una de les primeres i més importants construccions renaixentistes de l'Estat espanyol, tot i que el primer projecte de l'edifici era d'estil gòtic. Adossada a la catedral hi ha la Capella Reial, construïda per acollir els cossos dels Reis Catòlics un cop morts.

A l'esquerra de la façana principal de la catedral s'inicia l'Alcaicería, una conegudíssima zona comercial i turística, amb els seus carrerons i botiguetes, que encara manté l'aire musulmà i de soc del barri que era inicialment.