El “només sí és sí” neix amb Montero i Calvo xocant

L’avantprojecte de llei copia el conveni d’Istanbul (2011), que obliga a regular els delictes sexuals amb l’argument únic del consentiment, quan l’actual Codi Penal exigeix que hi hagi violència i intimidació, o el fet delictiu es queda en abús. La llei neix ara pel simbolisme del calendari, però fonts del Ministeri d’Igualtat admeten que no veurà la llum al Congrés fins a finals del 2020. L’abús –el que l’Audiència de Navarra va escriure en la sentència contra els joves sevillans abans que el Suprem revisés el cas i hi veiés violació– desapareix. A partir d’ara només hi haurà agressió (violació) o assetjament. “És la llei del només sí és sí, és la llei del moviment feminista. Que els drets de les dones mai més es perdin en un carreró fosc”, va sentenciar la ministra d’Igualtat. “La clau per saber si hi ha violació és el consentiment”, rebla Montero. La pena serà d’1 a 4 anys de presó per a “qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment” i, en cas de penetració (fins i tot sense violència) la pena s’eleva a entre 4 i 10 anys (amb agreujants fins als 15 anys). Pel que fa a violències “invisibilitzades”, la nova llei combat l’assetjament, ja sigui de tipus ocasional al carrer o en una discoteca, que ara no està penat i que passa a ser un delicte lleu. En cas de denúncia, es castigarà amb una pena de localització permanent (arrest domiciliari), treballs comunitaris o multes. Aquest apartat inclou la persecució d’“expressions, comportaments o proposicions sexuals o sexistes que creïn en la víctima una situació objectivament humiliant, hostil o intimidatòria”. L’assetjament reiterat serà castigat amb entre tres mesos i dos anys de presó o multa.

El to de Montero en públic no és el del ministeri. “Igualtat guanya la batalla a Calvo i Justícia, que volien paralitzar la llei” o “al ministre de Justícia se l’ha d’obligar per fer avenços feministes”, és el relat de fons d’Igualtat.