Societat

ERNEST COSTAFREDA

CREADOR I DISSENYADOR GRÀFIC. PROMOTOR DE LA INICIATIVA “ACOMIADEM-NOS”

“L’art és una finestra que ens pot servir per fer el comiat”

La pandèmia s’ha emportat éssers estimats que no han pogut ser acomiadats. Un ‘mapping’ amb cartes i una publicació a la premsa amb missatges poden ajudar a fer més dolç l’adeu

Ha convertit la façana del Centre d’Art Contemporani La Panera de Lleida en un pantalla per a un mapatge amb missatges de comiat. En què consistia la iniciativa?
Des de La Panera em van demanar un projecte per treure l’art al carrer, ja que havien estat tancats i es volia donar una resposta, des del llenguatge artístic, a una situació tan complexa com la que ha provocat l’esclat de la Covid-19. Jo treballo molt en formats de carrer com la cartelleria o els graffiti, i aquesta vegada vaig optar per la tècnica del mapping.
En què es va inspirar a l’hora de fer la proposta?
A mi sempre m’ha interessat l’amor i el desamor i, tenint en compte el que hem viscut, em va venir la idea de plasmar les reaccions de persones que no han pogut dir adeu als seus éssers estimats que han mort durant la pandèmia. Jo vaig perdre l’àvia quan era de viatge, ara fa uns anys. I puc parlar d’aquesta sensació de buidor que et queda quan no pots fer el dol. Per això vaig voler donar llum a aquest moment tan dolorós que han viscut les persones que no han pogut dir adeu als seus.
Per completar el seu disseny ha volgut comptar amb la participació dels ciutadans?
Vaig pensar que seria bo demanar la col·laboració de persones que volguessin o necessitessin emetre missatges com el meu. Volia fer una proposta que permetés a altres fer servir l’art com una finestra per al comiat. El projecte s’ha completat amb aquesta invitació als ciutadans, que es va obrir dues setmanes abans de la projecció. Ens han enviat missatges electrònics, reflexions, poemes, lletres de cançons... Algú ha optat per enviar-nos collages de fotos i fins i tot una recepta de cuina.
També s’han pogut veure en altres suports visuals?
Sí, després d’haver incorporat el material recollit a la creació, en els darrers dies, el missatges s’havien pogut veure en un autobús urbà i cartells distribuïts per la ciutat. El mapping es va fer dilluns passat, a la façana del Centre d’Art Contemporani La Panera. També ha servit per anunciar la reobertura del centre d’art, que aquesta setmana ja permet les visites a les exposicions en curs programades.
I ara hi ha una segona part en forma de publicació dels missatges en un diari?
Sí, aquest diumenge el diari Segre fa un suplement de vuit planes en què podrem publicar missatges, també reflexions i comiats. Fins i tot hem tingut col·laboracions de persones que, fa uns anys, no van poder dir adeu als seus familiars i utilitzaran aquest conducte per fer-ho. N’hi ha que ho signen, altres d’anònims... Tot lligat amb la meva aportació, a la qual he intentat donar una simbologia col·lectiva.
No ha de ser senzill posar la seva empremta en un tema tan personal i també tan divers com el d’un comiat?
Sabia que era un contingut íntim i que hi ha molta veritat i puresa en els missatges. He intentat captar l’essència d’aquesta puresa. També he volgut posar l’art al servei dels usuaris. Que sigui el ciutadà que pugui fer servir l’art per dir el que pensa o el que sent. El veritable art és expressar-se. Cada persona és un artista i, si ho vol, ho ha de poder mostrar. L’art ens salva dels moments durs. En aquests dies això s’ha demostrat en més d’una ocasió. En aquest cas pot fer servir el temps i la formació de l’artista per aconseguir-ho.
L’ha sorprès la utilització que els ciutadans han decidit fer de la proposta que els ha mostrat?
Crec que a l’usuari li ha fet bé publicar les pors personals, les pròpies emocions, i comprovar que fer-ho no ens fa més febles també els ha beneficiat. Veure la teva reflexió en una pantalla de vint metres, acompanyada per moltes altres persones que senten coses semblants, dona rellevància i importància als sentiments que tens a dins.
El trauma de la pandèmia no ens ha deixat aturar-nos massa en els sentiments?
Sobretot des de les institucions aquest àmbit no s’ha tingut en compte. Vivim en un sistema que construeix treballadors i no forma persones. Hem parlat de la recuperació sanitària i de l’econòmica, però de l’emocional no, i cadascú ho hagut de fer com ha pogut. Què fem amb les persones que han perdut avis, germans o fins i tot fills que no han pogut donar-los la mà en el moment de marxar?
Tindrà més recorregut la iniciativa feta a Lleida?
Ens agradaria molt. El mapping ha estat creat per una empresa de Girona, Lighthink Lab, i els creadors de la projecció, l’Aleix i el Guillem, estan estudiant fer una proposta semblant a l’Ajuntament de la ciutat. Amb la publicació de les cartes aquest diumenge, i altres elements, volem crear un dossier que voldríem presentar a altres ajuntaments, perquè creiem que és una iniciativa que pot aportar molt a la societat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Polèmica a Sant Hilari per les creus al cementiri

Sant HILARI SACALM
societat

Activitats d’estiu per a 17.175 menors en situació vulnerable

Màxima pressió a les UCI en una onada que està saturant els hospitals

Barcelona

El 43% de l’ingrés familiar a Girona és per pagar el lloguer

girona

Estudien amortir el so de les campanes de Banyoles

Banyoles

Un 24% dels joves atesos al centre de la Garrotxa han deixat la seva addicció

OLOT

Festes del Tura sense barraques i amb tres escenaris

Olot
SILVIA GÓMEZ SENENT
Especialista en l'aparell digestiu

“Els bacteris de l’intestí en fila fan dues voltes i mitja a la Terra”

Barcelona

Girona, seu d’un congrés sobre aigües residuals

girona