Troben restes d’una dotzena d’infants de fa uns 3.000 anys al jaciment de Roc de les Orenetes de Queralbs
La campanya d’aquest estiu permet recuperar una gran varietat d’ossos de l’edat de Bronze en un estat “excepcional”
La campanya arqueològica al jaciment del Roc de les Orenetes a Queralbs (Ripollès) ha permès recuperar més d’un miler de restes de l’edat de Bronze de fa uns 3.000 anys. Destaquen els fragments d’una dotzena d’infants en un estat “excepcional” com ara mandíbules amb dents de llet i una punta de fletxa de sílex.
L’espai és una “gran catifa d’ossos” barrejats que, un a un, es van recuperant per conèixer més detalls d’aquesta necròpolis prehistòrica, explica el codirector dels treballs i investigador de l’IPHES, Carles Tornero.
Fa 40 anys un jove Eudald Carbonell la va descobrir i es va tapar l’entrada fins que l’any passat es va reobrir. Està situada a 2.000 metres d’altura i és de difícil accés.
La concentració de restes d’infants ha sorprès als investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) que hi han treballat durant un mes.
Es tracta d’una dotzena d’infants identificats per fragments molt ben conservats com ara dues mandíbules amb dents de llet i una fins i tot amb la dent permanent a la part interna.
“Fins i tot les restes més fràgils s’han conservat intactes i tots els elements del cos hi són; això indica que els cossos arribaven sencers a la cavitat”. “ detalla Tornero. Prèviament ja s’havien localitzat ossos de totes les edats, des de nounats fins a persones grans.
La recuperació de les restes, però, és lenta i laboriosa perquè estan completament barrejades en aquesta necròpolis de l’edat de Bronze de fa 3.000 anys. Segons el codirector, “abans de dipositar un nou individu, es feia espai apartant les restes anteriors”.
El seu anàlisi aportarà informació molt valuosa sobre patologies, condicions de vida i causes de la mort. També sobre ritus funeraris ja que també han aparegut fragments de ceràmica, denes de collaret i puntes de fletxa.
Enguany n’ha sortit una altra de més petita de sílex, que se sumen a les tres que ja s’havien recuperat.
La recerca dels últims caçadors del Pirineu
La campanya al Roc de les Orenetes s’ha fet en paral·lel amb un altre jaciment a la zona, el que es coneix com la Bauma dels Fadrins, un jaciment molt més antic (fa uns 9.000 anys) i de gran rellevància històrica. Hi van viure els últims caçadors i recol·lectors de la prehistòria a Catalunya, una etapa molt desconeguda encara.
El jaciment es va descobrir l’any passat amb un primer sondeig que va treure a la llum restes vegetals i animals així com quars tallats que daten del 6.700 a.C.
El descobriment s’ha pogut fer gràcies a les notes dels anys 70 d’un jove Eudald Carbonell que, juntament amb un grup d’amics de Queralbs, mentre exploraven les coves de la zona.
“A la Bauma dels Fadrins hi vam trobar de seguida restes”, recorda Carbonell que no amaga sentir un vincle “vital” i molt especial al veure que 50 anys després hi ha un projecte de recerca batejat amb el nom d’Arrels per conèixer el passat prehistòric de la vall amb el suport de l’Ajuntament i la Generalitat.
Als Fadrins enguany han aparegut fogars, carbons, estructures per emmagatzemar i restes d’animals i eines (mans de morter i premsadors) que confirmen un “ús reiterat” de l’abric de pedra.
Destaquen també un punxó fet amb ós i una ballaruga (columbella rustica), un cargol petit del Mediterrani, la primera que es troba a la zona i que enllaça amb altres jaciments prehistòrics a Catalunya on també han aparegut com a peça ornamental.
Queden però encara més de 50 m2 per explorar en futures campanyes d’un jaciment “clau” per comprendre la transició entre les darreres societats caçadores - recol·lectores i els primers camperols del Pirineu.
La pandèmia de la covid-19 ha obligat a extremar les mesures de seguretat, reduir els grups de treball i suspendre les activitats al públic com ara una conferència, la jornada de portes obertes i un taller d’eines prehistòriques per a nens. Malgrat tot, haver pogut excavar el temps previst ha estat “molt important” per donar “continuïtat” al projecte.
“Són treballs que donen identitat, com a coneixement que ancora els pobles amb els seus orígens” i que “ensenya que el món és divers i que cal aprendre de la pròpia història”, afegeix.
La gran incògnita als Fadrins és saber si amaga restes d’ocupacions més antigues en nivells més profunds. “Tenim uns cinc anys de feina i després farem un sondeig avall per comprovar-ho”, detalla Carbonell.
Actualment no hi ha constància d’ocupacions anteriors als 7.000 anys a.C i, si es confirmés, seria una descoberta de gran rellevància.
