Societat

L’Olot de la Covid-19

Tres fotoperiodistes i fotògrafs exposen quinze instantànies de la imatge inèdita de la ciutat durant el confinament

Martí Albesa, Ramon Buxó i Quim Roca hi mostren carrers i mercats buits i serveis sanitaris

Les ciutats i els pobles de tot Catalunya van oferir una imatge inèdita durant el confinament generalitzat per l’estat d’alarma per la Covid-19. De fet, més que una imatge inèdita, aquells dies de clausura obligada van pintar un paisatge d’espais públics deserts, inhòspits, tristos, i, per què no, en molts casos tètrics, que afegien encara més patetisme al greu i incert panorama sanitari i social que es va viure durant les primeres setmanes de la pandèmia.

La ciutat d’Olot no n’és una excepció. A Covid. Confinament Olot, tres fotoperiodistes i fotògrafs olotins han volgut reflectir els sentiments generats per aquesta situació amb un total de quinze instantànies, cinc per cap, que són molt eloqüents, que fan bona la dita que una bona imatge val més que mil paraules.

Així, doncs, els fotoperiodistes Martí Albesa Castañer (Olot, 1988) i Ramon Buxó Martínez (Olot, 2001), i el fotògraf i tècnic d’imatges de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, Quim Roca Mallarac, exposen a Can Trincheria i mostren imatges dels espais urbans buits, del comerç com ara la plaça Mercat, el mercat setmanal del dilluns i els supermercats i dels serveis sanitaris i residencials, que van ser captades entre el 14 de març i el 3 de maig d’aquest any.

Albesa exposa cinc moments relacionats amb els serveis sociosanitaris. Tres de les seves fotografies són detalls de l’atenció sanitària a l’hospital d’Olot i comarcal de la Garrotxa, on va poder entrar per reflectir el dia a dia dels pacients i professionals. I, en dues més, capta la feina dels tècnics d’ambulàncies. Buxó, per la seva banda, exposa imatges dels espais urbans que habitualment són molt concorreguts per vianants, com ara el carrer de Sant Rafael, un dels més importants de l’eix comercial de la ciutat, i per vehicles, com per exemple l’accés a la plaça Clarà per l’avinguda Reis Catòlics. Són molt il·lustratives de la situació que es va viure, perquè estan completament buits. A més, n’hi ha una d’un parc infantil, el de la Hidro, també sense ningú. A més, exposa dues imatges amb accions molts característiques d’aquells moments. Per una banda, una mostra de les relacions veïnals que es van produir per animar i agrair la feina dels professionals de la sanitat i una de les cues que es feien a fora dels supermercats. I, finalment, Roca documenta el paisatge dels dos espais comercials de fresc més rellevants de la capital garrotxina. Així, hi ha una imatge molt colpidora de l’interior de la plaça Mercat completament buida i amb les parades sense activitat, una altra de dues persones a l’accés al recinte, desinfectant-se les mans i posant-se guants, i una altra d’una venedora amb mascareta i guants rere un taulell. Roca completa la seva aportació amb una imatge de dos avis d’un geriàtric olotí rere vidre i una altra del mercat setmanal quan només hi havia fresc.

L’exposició es pot veure fins al dia 30 d’aquest mes al vestíbul de Can Trincheria, seu de l’Institut de Cultura, de dilluns a divendres (10h-14h/16h-18h), els dissabtes (11h-14h/17h-19h) i els diumenges i festius (11h-14h). L’entrada és gratuïta.

La cultura del confinament
L’exposició ‘Covid. Confinament Olot’ és una de les iniciatives culturals que s’han ofert a la ciutat. Destaca també l’exposició al vestíbul de l’hospital d’Olot i comarcal de la Garrotxa, de Joan Vila Marco (Sant Jaume de Llierca, 1962). Són pintures acríliques creades durant les setmanes que va durar el confinament. L’activitat artística és per ell una teràpia per combatre l’esquizofrènia paranoide que li van diagnosticar de molt jove.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.