Quatre denunciats per haver embrutat la Generalitat
Els Mossos identifiquen els individus que van llançar pintura vermella a la façana de l’edifici per protestar pel tancament de la restauració
Se’ls acusa d’un delicte de deslluïment del patrimoni
La bretolada de llançar pintura vermella a la façana del Palau de la Generalitat, ahir al matí, no quedarà impune. La unitat de Mossos que hi ha al Palau va identificar quatre persones que van embrutar la façana i les quatre columnes de l’edifici, de gran valor històric, com a protesta pel tancament de la restauració per la Covid-19. Se les acusa d’un delicte de deslluïment d’un bé considerat patrimoni històric, que implica penes de presó o multa, a més d’haver d’assumir la factura de la reparació. Operaris de la neteja intentaven treure la pintura de la façana, mentre que la policia reforçava amb tanques el perímetre de seguretat de l’edifici, a la tarda mateix. Segons fonts d’Interior, el conseller, el director de la policia i el comissari en cap van acordar ahir mateix augmentar la protecció dels edificis governamentals.
L’acció de protesta va tenir lloc cap a dos quarts de dotze del migdia, quan una desena de persones van desplegar una pancarta per donar suport als negocis de la restauració, acció no prevista. En un moment donat, quatre persones es van apropar al Palau i van començar a llançar globus amb pintura a dins contra la façana. La imatge va córrer com la pólvora per les xarxes socials i es va criticar que la policia catalana no actués per impedir-los-ho. Des de l’oficina del portaveu dels Mossos, es va indicar que la unitat policial del Palau va actuar quan la situació era “proporcional”, i no hi havia cap vida en perill. El Gremi de Restauració de Barcelona va fer una piulada en la qual es desmarcava d’aquesta acció.
D’altra banda, els Mossos han denunciat a tot Catalunya 382 persones per no haver respectat el toc de queda imposat amb motiu de la pandèmia i han clausurat dos locals d’oci. Fonts dels Mossos van comunicar a Efe que aquests controls es van fer entre les 22 hores de dissabte i les sis de la matinada de diumenge, període en què està actiu el toc de queda. I, abans-d’ahir, van tramitar un total de 220 denúncies per incompliment del confinament perimetral vigent els caps de setmana a Catalunya.
LA XIFRA
La Generalitat i l’Ajuntament, a la Sagrada Família
La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona havien enviat dos representants oficials a l’acte de beatificació celebrat dissabte a la basílica de la Sagrada Família, objecte de polèmica per l’assistència de 588 persones i pel qual l’administració catalana ha obert un expedient.
L’arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Joan Josep Omella, va presidir abans-d’ahir a la basílica la cerimònia de beatificació de Joan Roig Diggle, un jove laic de 19 anys que va ser assassinat a l’inici de la Guerra Civil Espanyola.
Segons les fonts consultades per Efe, el comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona, Khalid Ghali, i el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat, Xavier Bernadí, van acudir a l’acte en representació oficial de les dues administracions. També hi era el tinent d’alcalde de Barcelona i responsable de Seguretat, Albert Batlle, encara que en aquest cas hi va acudir a títol personal. Els organitzadors de l’acte sostenen que no van sol·licitar cap permís perquè es van complir totes les restriccions per la Covid-19, com ara que tothom duia mascareta. L’aforament per a aquest tipus d’actes s’ha de restringir al 30%, que en el cas de la Sagrada Família serien unes 900 persones, i al final n’hi va haver 588, un 20% de l’aforament. Amb tot, la direcció d’Afers Religiosos ha anunciat que portarà al Procicat una proposta perquè, a més de la limitació del 30% de l’aforament, no es puguin reunir més d’un centenar de persones, encara que es faci en espais amb gran capacitat.
