La tragèdia a Badalona ha mostrat la cara més crua de la pobresa i l’exclusió social, que s’està agreujant dia a dia per l’impacte de la pandèmia, tal com alerten des de fa mesos les entitats socials. SOS Racisme retreu a les administracions l’incompliment de respectar, protegir i garantir l’accés a drets bàsics com ara el padró, l’atenció social i l’habitatge digne a les persones més vulnerables i denuncien el racisme “institucional” de les polítiques migratòries, que aboquen moltes persones a la irregularitat, la precarietat i l’exclusió.

Del mateix parer és el director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, que lamentava les declaracions de l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, criminalitzant els centenars de persones que vivien dins la nau industrial on es va produir l’incendi. “No es pot parlar de problemes de convivència quan s’està vulnerat els seus drets sistemàticament”, assenyalava el director d’Arrels, que a la ciutat de Barcelona atén la problemàtica del sensellarisme. Per Busquets, l’emergència social està portant al “límit” amb més rapidesa persones que podrien acabar “tocant” el carrer en quedar-se sense les feines amb què podien sobreviure. “El drama és que la protecció està fallant amb uns serveis socials col·lapsats”, hi afegeix el responsable d’Arrels, que reclama més recursos i que els municipis facilitin els empadronaments dels que no tenen un domicili fix.

“Un sensesostre és al carrer, però també tenim els que no poden pagar l’habitació o els que ocupen el sofà de casa de l’amic”, diu Jesús Ruiz, director del centre Assís d’acollida de persones sense sostre, que en els últims mesos ha notat l’increment de dones soles o amb fills, víctimes de l’exclusió residencial, a les quals donen allotjament. “La crisi ja la tenim i és un tsunami. La gent no dorm al carrer i va als menjadors socials perquè vol”, hi afegeix Ruiz, que en plena pandèmia repartia menjar a 150 persones a la zona de Sarrià. El tinent d’alcaldia de Prevenció i Seguretat a l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, explicava ahir que a la ciutat hi ha prop de 70 assentaments il·legals on viuen unes 400 persones, però sense que en cap d’aquests es congregui el volum de persones que hi havia a la nau incendiada. Una de les entitats que treballa amb les famílies que viuen en assentaments estables és Amics Moviment Quart Món. “Les famílies no poden accedir a les llistes per a un habitatge i resen per no patir un desallotjament perquè porten els nens a escola”, explica la voluntària de l’entitat, Sílvia Torralba. La majoria comparteixen sostre en naus, oficines bancàries o solars abandonats.