L’entrada al solstici d’hivern porta implícit avui un esdeveniment astronòmic al qual des de fa dies se li ha donat una transcendència més enllà de la mateixa ciència coincidint amb les dates nadalenques. La conjunció alineada dels dos planetes més grans del sistema solar, Júpiter i Saturn, tot i estar separats en aquell moment per uns 810 milions de quilòmetres, a ull nu i en el moment àlgid, cap a les sis i vint minuts de la tarda, pot fer que s’assembli a l’estrella allargada amb cua que s’associa a l’estel de Betlem o de Nadal.

Ja fa uns dies que es pot anar veient l’aproximació d’aquests dos planetes, que més o menys es repeteix cada vint anys, segons explica el director científic de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, Albert Morral, però a tan poca distància fins a permetre veure-ho des de la perspectiva terrestre com si gairebé estiguessin junts s’assegura que no s’havia produït des del 1623, fa gairebé uns 400 anys. Malgrat tot, Morral prefereix ser prudent amb aquesta data i d’altres que circulen en l’àmbit científic que situen en l’any 1226 una conjunció de Júpiter i Saturn a una distància similar. En qualsevol cas, d’històrica ho serà, ja que no es podrà tornar veure amb aquestes mateixes característiques fins al 15 de març del 2080.

Que es pugui tractar o no del que va servir per denominar l’estrella de Nadal, l’estel que va guiar els tres reis d’Orient fins on va néixer Jesús a Betlem, ha estat el reclam per donar notorietat a aquest fenomen. Morral ho atribueix, ja que tampoc se sap amb certesa quan va néixer Jesús, a la “capacitat dels americans de muntar aquest tipus d’històries, posant-hi nom a tot” i estenent-ho arreu del món. D’evidència científica concloent no n’hi ha cap, però d’entre les teories que Morral explica que ha anat llegint d’astrònoms que s’han dedicat a esbrinar quins fenòmens fa més de 2.000 anys podien haver fet que tres mags o astròlegs viatgessin per veure’l, hi ha la que podria tractar-se del cometa Halley i, efectivament, la d’una conjunció de Júpiter i Saturn propera que podria semblar una estrella amb cua. Altres teories ho associen a una possible supernova –explosió d’estrelles–, però Victoriano Canales, coordinador d’activitats de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya, ho descartava a Efe perquè no s’havia detectat amb radiotelescopis.

Al Parc Astronòmic Montsec (PAM)-Centre d’Observació de l’Univers (COU) es farà una sessió explicativa al planetari i una observació amb projecció per evitar el contacte amb els aparells, per la pandèmia. A l’Agrupació Astronòmica de Sabadell han muntat un concurs fotogràfic i no preparen telescopis aquest cop perquè no serà espectacular i “no es veurà molt bé, ja que els dos planetes estaran gairebé a punt d’amagar-se a l’horitzó”.