Les entitats alerten del fort “sotrac social” sense ajuts

L’impacte de la Covid està castigant els col·lectius més vulnerables, i les entitats alerten que la situació és desesperant per a moltes famílies que no estan rebent cap tipus d’ajuda de l’administració. Així ho explicava Mercè Darnell, de Càritas Diocesana de Barcelona, durant la presentació de l’informe Insocat, elaborat per les Entitats Catalanes d’Acció Social, l’ECAS, que evidencia com l’impacte de la Covid ha agreujat les desigualtats socials. Del miler de trucades que han arribat a Càritas des del juliol per acollir-se a la prestació estatal, l’entitat ha tramitat 155 expedients que complien amb els requisits però fins avui no els consta que se n’hagi aprovat cap. “Estem atenent la urgència, repartint menjar i targetes moneder, quan s’hauria d’ajudar els més pobres amb mesures estructurals”, reclamava Darnell, que denuncia el col·lapse en les prestacions públiques i el fet que alguns ajuntaments encara no estiguin fent atenció presencial per donar resposta a l’emergència social. “Ens adonem que el 2008 ja va deixar una població fràgil, però ara la crisi sanitària i social torna a tocar de ple els més vulnerables”, assenyala Ferran Busquets, vocal de pobresa d’ECAS, que reclama un sector públic fort i transferències socials que permetin aixecar el cap als qui més pateixen. Tot esperant disposar de dades oficials sobre l’impacte de la Covid, les previsions no són bones i es dona per fet que “plourà sobre mullat”, i que altre cop la precarietat recaurà sobre les dones, els joves i les persones migrants. L’informe d’indicadors socials d’ECAS assenyala que entre els joves, que ja patien un atur molt més elevat (26,2% el 2019), s’han perdut un 40% dels llocs de treball per l’impacte de la Covid. “Sense feina no poden accedir a un habitatge, i també hi ha una relació entre abandonament escolar prematur i nivell de pobresa”, remarca Esther Gil, de Fundació Ires.

La problemàtica de l’habitatge i la pèrdua de la llar el 2019 va afectar 12.446 famílies. Les xifres es dupliquen si es tenen en compte les famílies que viuen en infrahabitatges o de relloguer. L’estudi assenyala que en sis anys ha pujat el preu mitjà del lloguer un 35,6% a les ciutats grans i un 43,6% a Barcelona. Les entitats reclamen més recursos per garantir uns ingressos mínims amb una renda universal i una reforma urgent de la llei d’estrangeria, així com polítiques de perspectiva de gènere i que afavoreixin la inserció en el mercat laboral.

L’informe Foessa ja indicava al mes de juny que hi havia un 30% més de famílies en situació de pobresa severa.