Escapades

No tot és Dalmàcia

L'interior de Croàcia fa esforços per no quedar enrere en la cursa amb la costa per atreure el turisme

Si un país s'ha posat de moda els darrers anys per anar de vacances a Europa, probablement aquest és Croàcia. Un país que ha superat amb escreix la guerra de mitjan anys noranta i que ha vist en el turisme i en el seu excel·lent patrimoni natural una de les vies de desenvolupament. I és a la costa de Dalmàcia on aquest creixement es fa més patent, amb localitats com Dubrovnik, Split, Zadar o Pula, a més de les illes de Korcula, Hvar o Brac. Però Croàcia és més que la costa, i l'interior ha iniciat un procés per no quedar enrere i donar-se a conèixer també. Si el sol i les platges són l'atractiu al litoral, a l'interior el potencial està en els espais naturals, el vi i la mitologia.

La capital, Zagreb

El subconscient probablement pot relacionar Zagreb amb una ciutat trista, fins i tot grisa. Però el color que hi domina és el verd. Zagreb és una ciutat esquitxada contínuament per parcs, espais arbrats. I l'olor d'història. A l'edat mitjana, la ciutat eren en realitat dos pobles –Gradec i Kaptol– situats cara a cara i separats pel riu Medvescak. De la unió dels dos pobles en va sorgir la ciutat i les seves muralles, avui en dia desaparegudes i de les quals només es conserva la Porta de Pedra. És sota les portalades d'aquesta on es troba una de les moltes llegendes que giren a l'entorn de Zagreb. A principi del segle XVIII hi va haver un gran incendi que ho va destruir tot, però miraculosament es va salvar un quadre de la Verge Maria. Des de llavors, la Verge de Pedra és la protectora de la ciutat i cada 31 de maig es fa una processó en honor seu.

Zagreb avui en dia lluita per desprendre's de la imatge de la guerra, i ofereix el contrapunt entre la noblesa d'una ciutat antiga i la d'una de jove, amb tot el que això comporta, barrejat amb un estil de vida senzill. Edificis de poca altura, grans places i jardins i un centre que es pot fer perfectament a peu o amb tramvia, un dels mitjans de transport més usats a la ciutat. La plaça de Ban Josip Jelacic s'ha convertit en centre neuràlgic de la població. Des d'aquí, punt de trobada de la majoria de línies de transport públic, les destinacions poden ser molt variades. La part baixa és el centre econòmic i comercial, mentre que l'alta concentra sobretot la part administrativa, amb la seu del Parlament. En aquesta part s'arriba, des del 1891, amb funicular i un punt d'obligada visita és l'església parroquial de Gradec, amb unes impressionants teules multicolors que representen l'escut de Croàcia, Eslavònia, Dalmàcia i de Zagreb.

Punt i a part suposa el parc de Bundek, un extens llac que permet un passeig de sis quilòmetres i on es concentren possibilitats esportives i lúdiques –hi ha un gran nombre de restaurants i locals al voltant–. També és un dels llocs preferits per a les trobades amoroses.

Camí del nord

Si bé Zagreb és, a priori, el lloc que més crida l'atenció a l'interior de Croàcia, anant cap al nord hi ha diversos indrets envoltats de natura i que tenen, precisament en la seva riquesa natural, el seu màxim potencial. Natura que també es combina amb tradició i modernitat. Un exemple de la tradició és el museu a l'aire lliure de Kumrovec, a la regió de Zagorje. Aquest és el poble on va néixer l'expresident iugoslau Josip Broz Tito. Va decidir que totes les cases s'anessin comprant per convertir el poble en un museu etnogràfic que mostrés la vida al país a les acaballes del segle XIX i el principi del XX. A l'extrem de la modernitat, hi pot haver dos exemples de què s'està fent per millorar l'oferta cultural i la turística. Culturalment, cal passar pel museu dels Neandertals a Krapina, inaugurat aquest any i que ofereix un recorregut didàctic des de la creació de l'univers fins a l'home modern. En l'àmbit turístic, s'està realitzant una important aposta en equipaments de spa i wellness. En aquest aspecte, destaca especialment el complex de Sv. Martin, a la regió de Medimurje, situada molt a prop de la frontera amb Eslovènia i Hongria. Saunes, massatges, golf i piscines de tot tipus per relaxar-se i combinar-ho amb un paisatge típicament del camp croat.

Destacables també en aquesta àrea són la ciutat de Cakovec, els hotelets de Vuglec Breg, els castells d'Orsic, Mihanovic o Miljana, les termes de Varazdin o els voltants del riu Mura, a les ribes del qual on encara ara es busca or.

FITXA DE LA RUTA

Amb avió. Per volar a la capital s'ha de sortir ineludiblement de l'aeroport del Prat
Amb cotxe. La millor opció és anar fins a Venècia, a Itàlia, i a partir d'allà agafar l'autopista croata

DADES D'INTERÈS

Població de Croàcia. Uns 4,5 milions d'habitants
Superfície. 56.542 km²
Idioma oficial. Croat
Població de Zagreb. A l'entorn d'un milió de persones
Moneda oficial. La kuna. Un euro són, aproximadament, 7,2 kunes
Govern. Des de l'adopció el 1990 de la Constitució, és una república democràtica. Des del 2000, es governa amb un sistema parlamentari
Curiositats. La corbata i el bolígraf es van inventar a Croàcia

El vi com a promoció

L'interior del país destaca per la seva producció de vi, sobretot de vi blanc, més que no pas del negre. Cellers com els de Lovrec, on és possible fer tastos de vins i adquirir-ne, fa dècades que s'hi dedquen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LA CRÒNICA

Les mestres que fan collir pedres

CRÒNICA

Defensors davant la burocràcia

Societat

L’Ajuntament de Badalona estudia ara com reobrir l’alberg municipal

Badalona
Teresa Prados
Portaveu de No esteu soles, en defensa de les víctimes d’agressió sexual

“Les víctimes senten que han provocat l’agressió sexual”

Badalona
Societat

Planten el Dimoni de les Festes de Maig a Badalona

Badalona
equipaments

Enderrocament “d’urgència” i “per seguretat” de l’edifici de l’Escola de Vela

platja d’aro
sequera

Només 17 hm³ per als regants al Baix Ter

LA TALLADA D’EMPORDÀ
urbanisme

Adjudiquen la rehabilitació de les cases del castell d’Amposta

AMPOSTA
GIRONA

Finalitzen les obres de l’enllumenat d’accés als jardins de les Pedreres

GIRONA