Societat

Enginyeria romana a Capsacosta

Ningú dubta dels orígens romans de la Via de Capsacosta, una excursió entre dues comarques de poc més de tres hores i a l’abast de tothom

La Via de Capsacosta és una obra d’enginyeria excepcional i testimoni d’un període de gran transcendència
Va ser construïda en època de l’Imperi romà, si bé investigacions recents indiquen que es va reformar vers l’any 1729

La Via de Capsacosta és una obra d’enginyeria excepcional i testimoni d’un període històric de gran transcendència per al nostre país. Alguns la vinculen a la Via Annia, un ramal de la Via Augusta. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya i després de travessar la plana de Bianya s’enfilava per Capsacosta i seguia cap al coll d’Ares, per tornar a enllaçar després, ja dins la Gàl·lia, amb l’esmentada via principal. Entre Via Annia i Bianya, l’associació és senzilla.

Va ser construïda en època de l’Imperi romà, si bé investigacions recents indiquen que es va reformar vers l’any 1729 per garantir la circulació segura de les tropes. Tot el tram està convenientment senyalitzat amb pals de ferro forjat i seguir-lo és fàcil. És un recorregut museïtzat, amb explicacions al llarg de la via.

Podem començar la ruta a Sant Salvador de Bianya després de visitar el centre d’interpretació de la Vall de Bianya. Trobarem l’indicador VB2 i agafarem el camí que ens portarà fins al camí de la via romana.

Una altra opció és iniciar-la des del pas dels traginers. Trobarem l’indicador VB1, passarem pel costat de les cases de can Bertranet i can Salvi i molt a prop del molí del Clot. Seguirem caminant per la pista i passarem pel costat de la casa de la Pineda. Seguirem el camí i creuarem la pista de terra per seguir enfilant-nos fins a arribar a l’altura del primer túnel de Capsacosta i a continuació l’oratori de Sant Josep. Continuarem pel camí de terra fins al turonet i just abans de creuar la carretera de Capsacosta trobarem a la dreta les runes dels Hostalets de Capsacosta.

Les dues opcions es troben a l’encreuament VB3, just sobre la masia del Callís. Prendrem la direcció que indica cap a Sant Pau de Segúries. La pista comença a guanyar altura i apareixen les primeres lloses de pedra. Aquí ja estem caminant per l’empedrat. Els marges amb grans carreus, els desaigües i els guarda-rodes són alguns dels elements que encara podem veure més de 2.000 anys després d’haver-se construït.

És una caminada senzilla, d’abast familiar. En diversos trams presenta un excel·lent estat de conservació. Els murs, guarda-rodes i tota la resta d’altres elements de la via de Capsacosta posen de manifest un extraordinari treball de construcció.

Garrotxa i Ripollès

La via romana va ser utilitzada fins als inicis del segle XX com a nexe entre les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Es troba documentada des del segle X. Posteriorment va formar part del camí ral d’Olot a Camprodon. Amb la construcció de la carretera C-153, els anys 1926-27, va caure en desús, relegada únicament a camí ramader. Arran de la construcció dels túnels de Capsacosta, la concessionària va haver d’invertir l’1% del pressupost en accions culturals, i una part va anar a la via romana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El vidre retornable a l’hostaleria, l’aposta sostenible de Coca-Cola

El cotxe elèctric: el futur és aquí

barcelona
ROGELI MONTOLIU I CASALS
PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE LLENGUA DEL CONSELL DE L’ADVOCACIA

“El català no és requisit i es castellanitza el jutjat”

VIC

La temporada d’esquí, oberta

Barcelona

La xarxa de desfibril·ladors registra 87 pacients recuperats

GIRONA
societat

El reconeixement de la Unesco engresca els raiers a créixer

societat

Pla pilot d’assistència a persones amb discapacitat intel·lectual

societat

Un camió bolcat a l’AP-7 complica l’operació sortida del pont

Obre les portes el primer saló de ‘gaming’ en català

L’Hospitalet de Llobregat