Júlia Pérez (17) va anar a Menorca per celebrar el final de curs després d’aprovar la selectivitat i va tornar amb símptomes de Covid-19. Es va fer una PCR i aquest cop va donar positiu. Com tants altres joves es va contagiar per un excés de confiança. Durant les onades anteriors s’havia insistit tant que calia protegir els més grans que els joves semblaven pràcticament invulnerables. Però un cop vacunades les franges d’edat amb més risc, la variant Delta, molt més contagiosa, està trobant en els més joves camp per créixer i multiplicar-se. Segons el grup d’investigació Biocomsc, de la UPC, la incidència acumulada en els últims dies a la franja d’edat de 20 a 29 anys ha estat de 1.590 casos per 100.000 habitants i experts d’aquest grup vaticinen que un de cada quaranta joves s’acabarà contagiant.

És cert que la majoria dels joves passen la Covid amb símptomes lleus i que molts ni tan sols van a urgències. Però això no vol dir que estiguin fora de risc ni que no ho passin malament. La Júlia, concretament, a banda de febre i “molt cansament” ha perdut el gust i l’olfacte i encara avui no sap quan tornarà a recuperar aquests dos sentits. “Ja estic millor però tinc tos i em neguiteja que tot el menjar no tingui gust de res.”

I és que si una cosa tenen clar els metges que han vist fins ara molts casos d’ingrés per coronavirus és que “no és un refredat”. El cap del servei de malalties infeccioses i coordinador de la unitat Covid-19 de l’Hospital del Mar, Juan Pablo Horcajada, ho diu clarament: “No es pot abaixar la guàrdia i oblidar que hi ha el risc.” Horcajada alerta sobre aquest excés de confiança.“A vegades la gent jove pensa que la Covid és com tenir un catarro, que no passa res, que no es moriran ni aniran a l’UCI, i aquí està l’error.” En aquest sentit, i tot i matisar que de moment el nombre de joves que acaba a l’UCI és molt minoritari, sí que recorda que el coronavirus és “imprevisible” i que pot acabar afectant altres òrgans. “A part dels pulmons pot afectar el cor, el cervell, els nervis... Fins i tot pot afectar els ronyons. I el que cal pensar és fins a quin punt cal arriscar-se a tenir un virus que pot afectar tants òrgans i que a sobre pot tenir seqüeles.”

A l’Hospital del Mar en saben ja bastant d’aquestes afectacions a més llarg termini. Tenen una consulta específica per analitzar casos en què la malaltia dura més del previst. De moment, però, saben poca cosa dels més joves, que són els que estan arribant més en aquesta cinquena onada, però tenen clar quines són les seqüeles en general. “En general pot provocar fibrosi pulmonar, manca d’aire durant bastant temps, cansament crònic i dolors musculars que afecten la qualitat de vida durant un temps que encara no sabem precisar”, subratlla Horcajada, que entén que encara no ha passat prou temps per saber si algunes d’aquestes seqüeles “seran transitòries o s’acabaran cronificant”.

El doctor Pere Domingo, responsable d’hospitalització Covid de l’hospital Sant Pau, n’ha vist seqüeles en alguns joves. “L’únic que no té conseqüències és no infectar-se”, sentencia. Ara per ara la mitjana d’ingressos està entre els 30 i els 40 anys, però recorda en concret un noi de 17 anys amb una afectació pulmonar important. I no en sap els motius. “Era un noi sense patologies prèvies, però cal tenir clar que la resposta és multifactorial. És possible que hi intervinguin els gens i altres factors ambientals.”

La majoria de casos, però, entre els joves que van a urgències “són com una grip, amb una mica de febre, que ni tan sols requereixen ingrés”.

Domingo també creu que les seqüeles tenen a veure amb la gravetat de cada cas. “Com més greu és la malaltia més seqüeles”, aclareix, però insisteix que els joves no estan lliures d’aquesta possibilitat. “Si un noi arriba a l’UCI té més possibilitats de desenvolupar després seqüeles”, aclareix. I encara que també reconeix que el tema encara està en fase d’estudi perquè és una malaltia “nova”, sí que sembla obvi que hi ha dos tipus de conseqüències molt evidents, que ja s’han vist en onades anteriors. “En alguns casos es dona tos persistent, ofec i altres alteracions pulmonars. I també poden haver-hi “afectacions neuropsicològiques, que deriven en problemes de concentració o psicocognitius”.

Domingo no veu la llum al final del túnel. Com la majoria dels experts, demana als més joves que extremin les mesures de protecció. “Ens costarà molt treure’ns-ho de sobre”, afirma. I això fins i tot amb una part de població vacunada. “Malauradament amb la vacunació no n’hi ha prou si no s’acompanya d’altres mesures que enforteixin la resposta contra el virus.” Creu que hi ha per dies i com molts altres científics no acaba d’entendre el perquè de la relaxació de les mesures. “Ha passat un any i mig i tothom està molt cansat però no es pot abaixar la guàrdia perquè hem vist que ha passat”, subratlla. I pel que fa a les vacunes, recorda que “malgrat que són eficaces, cal que arribin a tots els col·lectius i com en qualsevol altre intervenció mèdica la garantia no és del cent per cent”.

Hauria calgut “una mica més de temps perquè el percentatge de vacunació fos més gran i l’impacte hauria estat menor”, opina el responsable d’hospitalització del Sant Pau, que considera que “estem donant moltes oportunitat a aquest virus perquè faci el que hagi de fer”. Domingo apel·la a la responsabilitat individual i com a consell general recorda una frase d’Alexandre el gran: “Del comportament de cadascú de nosaltres depèn el destí de tots.”