BLANCA SANTOS
PSICÒLOGA. TREBALLA EN EL PROJECTE PROINFÀNCIA DE L’OBRA SOCIAL DE LA CAIXA
“Anar de colònies i poder fer campaments és salut mental”
“La pandèmia ha agreujat l’ansietat, la depressió, les pors, els intents de suïcidi i les autolesions en els més joves”
“La salut mental ha d’estar a l’abast de tothom”
“És molt important que els nens i adolescents puguin anar a casals, colònies i campaments. Als qui no hi poden anar amb la família nosaltres els donem la possibilitat”
INFANTS
Santos és psicòloga i, en psicologia infantil, està especialitzada en casos d’abusos i violència. Ha treballat en el primer centre especialitzat en violència masclista de la Generalitat i actualment és la psicòloga infantil del Projecte ProInfància de l’Obra Social de La Caixa, on atén adolescents i nens en risc d’exclusió a la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina i en l’Associació Casal dels Infants. Hi ha 17.175 menors en situació vulnerable a Catalunya que estan participant i participaran en els campaments, les colònies urbanes i els centres oberts promoguts pel programa CaixaProinfància, als quals la Fundació La Caixa destina aquest any 4,8 milions.
Ara que veiem que això no acaba d’acabar-se és quan el desgast emocional és més gran
La salut mental de la població ha patit arran de la pandèmia i els confinaments. Els adolescents i els infants, i més en llars vulnerables, ho han patit especialment. Els psicòlegs que treballen en entitats socials ho saben bé i reclamen al govern que prioritzi l’atenció psicològica i emocional en el sistema de salut. La psicòloga Blanca Santos té clar que una societat sense salut mental no funciona: “Com estudies, com treballes, com et relaciones, si no estàs bé?”
Com ha afectat la pandèmia als joves i infants?
S’ha agreujat l’ansietat, la depressió, les pors, fins i tot de sortir al carrer, els trastorns del son, els trastorns alimentaris, han crescut els intents suïcides i les autolesions. Han hagut d’ingressar més joves pel risc que es poguessin fer mal..., i no està passant només amb nanos en risc d’exclusió, està passant en totes les classes socials.
Tots estem afectats?
La pandèmia ha afectat la part emocional de tothom en menor o en major mesura, també pels dols, perquè hem perdut gent estimada, una feina, un estatus social... El que passa és que en famílies més vulnerables hi ha més dificultats encara. Si perds la feina, si no hi ha ingressos, si vius en un pis molt petit, sense llum, si a casa hi ha problemes per aconseguir menjar cada dia bé, això ho agreuja tot.
Tot això ho esteu notant ara?
Ara estem començant a veure tots els efectes dels confinaments, que els veurem durant molt temps. Al principi va ser tot tan nou i tothom estava tan espantat que pràcticament estàvem en una situació de supervivència: no sabíem res. Després va venir l’adaptació a una certa normalitat. I aquí haig de dir que sort de les escoles, perquè els nanos han pogut sortir de casa i canviar d’ambient i estar amb els amics. Però ara que estem veient que això no acaba d’acabar-se és quan ja tothom està esgotat... No veiem el final i el desgast emocional és molt gran. Ara ens trobem una societat devastada emocionalment. Això per no parlar de les addiccions a les pantalles.
Per això cal que els infants s’esbargeixin i facin vacances?
És molt important que els joves i adolescents puguin fer vacances i és el que intentem fer amb el Projecte ProInfància de l’Obra Social de La Caixa, que els infants que amb la seva família no tenen possibilitats de fer colònies, campaments o casals on estar amb gent de la seva edat, en puguin fer amb nosaltres. Sortir de casa, retrobar la natura, anar de colònies i fer campaments, és salut mental.
Això que diu de l’augment de les autolesions i els intents de suïcidi de molta gent jove...
Hi ha hagut un increment importantíssim d’aquestes dues actituds. Les autolesions cal dir que no sempre són per treure’s la vida, sovint són una manera –una mala manera, no cal dir-ho– que alguns joves tenen de fer sortir la frustració, l’estar molt enfadat, el no poder més. El confinament que vam viure va ser molt dur, una opressió... Si tens una família sana i saludable, passen coses però es va tirant, però què passa amb infants que són víctimes d’abusos sexuals intrafamiliars, per exemple, o si en una llar hi ha violència masclista? En aquests casos augmenta molt el risc d’autolesions, la idea suïcida i, fins i tot, els intents de suïcidi.
I l’addicció a les pantalles?
Hi ha infants que en són addictes i ja ni volen sortir de casa. D’altra banda, jo he notat que l’abús de mirar xarxes com Instagram ha fet molt mal, sobretot a noies joves i nenes que ara mateix tenen problemes d’autoimatge i trastorns alimentaris. De cop, nenes supersanes i maques no s’agraden, i això és greu.
Ens hem de preocupar?
Molt. Ara hi hauria d’haver una feina real del govern d’aconseguir tenir salut mental a l’abast de tothom que ho necessiti. Estem en un moment que estan sortint totes aquestes necessitats perquè hem perdut moltes coses, però en vindran més. Tothom està angoixat, uns més, altres menys, però no pot ser que no hi hagi recursos públics i només pugui tractar-se qui té diners per anar a un psicòleg privat. Si es pot tractar la gent ràpid, amb els primers símptomes, hi ha moltes possibilitats d’una bona recuperació i potser no fa falta ni medicació.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
