Aproximació inèdita
Oxolife està desenvolupant el primer fàrmac que tractarà la infertilitat femenina millorant l’endometri per afavorir que l’embrió s’implanti a l’úter
En l’estudi més gran que s’ha fet mai a l’Estat espanyol, es reclutaran 350 dones de tres països diferents que no poden tenir fills
El grup ha aconseguit captar cinc milions d’euros de finançament
La taxa d’èxit de les clíniques de fertilitat és d’entre el 40% i el 60% i evoluciona molt lentament
Oxolife, amb seu al Parc Científic de Barcelona, està desenvolupant el primer fàrmac que tractarà la infertilitat femenina des d’un enfocament inèdit: afavorint que l’embrió s’implanti a l’úter i així augmentin fins a un 15% les probabilitats que l’embaràs tingui èxit. Com expliquen els cofundadors de la start-up, Agnès Arbat i Ignasi Canals, en aquests moments hi ha molts medicaments per afavorir l’ovulació de les dones que han de recórrer a tècniques de reproducció assistida i també tècniques per fertilitzar els òvuls al laboratori, “però un cop l’embrió està posat a lloc, a l’úter, no tenim cap fàrmac que millori l’endometri i afavoreixi que aquest embrió s’implanti”. OXO-001 vol omplir aquest buit. Al setembre, es començarà a provar amb pacients amb diagnòstic d’infertilitat.
Arbat i Canals es van conèixer a la feina, en una gran farmacèutica. Ell és doctor en biologia molecular i Arbat és una metgessa especialitzada en farmacologia clínica que sempre havia estat molt interessada en el camp de la salut de la dona, àrea en què tots dos treballaven. “La molècula en la qual es basa OXO-001 es va començar a estudiar fa anys en altres àrees relacionades amb el metabolisme –jo fins i tot n’havia fet la tesi–, i un dia vam pensar que podria tenir sentit aplicar-la a la millora de la fertilitat i vam veure que l’única manera de saber-ho era provar-ho”, indica Canals.
Van començar sols i sense cap ajuda, comprovant si la seva intuïció era correcta en models animals. Va sortir millor del que esperaven i això els va obrir diverses línies de recerca. “Durant un temps vam compaginar les dues feines, però com que els primers resultats van ser molt bons, vam decidir patentar i fer el salt muntant la nostra companyia, el 2018”, explica Arbat.
Actualment, a tot el món, el 40% de les dones que tenen un diagnòstic d’infertilitat no podran ser mares. El principal “motiu no resolt” és que, malgrat els avenços mèdics, encara falla la implantació embrionària o hi ha pèrdues després de la implantació. Com relata el cofundador d’Oxolife, una de les causes és que “l’estudi de les tècniques de reproducció assistida és relativament nou, però encara més el de l’endometri, perquè no teníem tecnologies per saber què estava passant en aquest teixit tan especial, que té una vida nova amb cada cicle menstrual”. Ara que existeixen algunes tècniques, destaca, és més fàcil “establir estratègies per millorar-lo i fer-lo més receptiu”.
Xifres molt estancades
De fet, la taxa d’èxit de les clíniques de fertilitat és d’entre el 40% i el 60% i evoluciona molt lentament. “Tothom ens diu que millores del 3% o el 5% ja serien extraordinàries, quan nosaltres creiem que podem augmentar fins a un 15% el nombre d’embarassos d’èxit”, expliquen els emprenedors. A més, OXO-001 és una pastilla sense hormones, de manera que no s’afegiria a la llarga llista d’injectables i medicaments hormonals que han de prendre aquest tipus de pacients.
La start-up amb seu a Barcelona ha aconseguit captar fins ara cinc milions d’euros de finançament privat. Com explica Arbat, la majoria de fons de capital de risc “estan molt acostumats a valorar projectes d’oncologia o malalties neurodegeneratives, però no de salut de la dona, així que hi ha avantatges i inconvenients: hi ha molt desconeixement, però també destaques perquè innoves més”. En el seu cas, asseguren que els ha anat bé. El 2019 van fer una campanya de crowdfunding que els va atorgar 1,2 milions i fa un any, en plena pandèmia, van tancar una ronda de 3,8 milions.
Malgrat la crisi sanitària, han pogut completar aquest any la fase 1 de l’estudi clínic del seu fàrmac, amb 40 dones sanes de l’hospital de Sant Pau. Al mes de setembre, si s’obtenen els permisos necessaris, començarà la fase 2, amb pacients amb diagnòstic d’infertilitat. En l’estudi més gran que s’ha fet mai a l’Estat espanyol, es reclutaran 350 dones de casa nostra, Polònia i la República Txeca, amb l’esperança que el fàrmac pugui anar completant etapes i estigui al mercat d’aquí a set anys, el 2028.
