Trànsit potencia l’atenció a les víctimes d’accidents

“Passem de l’orientació puntual a l’atenció i de qualitat a les persones víctimes d’accidents de trànsit.” El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, defineix així el reforç del Servei d’Informació i Atenció a la Víctima de Trànsit (Siavt), que des del juny passat ha començat a fer un seguiment “proactiu” a les víctimes i als familiars, a més de mantenir l’assessorament en els àmbits legal, policial, social i psicològic. El Siavt és un servei pioner a l’Estat espanyol, que des del 2012 i fins al juny passat ha atès més de 3.300 persones a Catalunya. Lamiel comparteix que la millora del Siavt era una reclamació de les entitats i Marilina Ferrer, directora i coordinadora psicològica de Stop Accidentes, ho confirma: “El desemparament és terrible. La persona es troba desbordada i no és conscient de tots els canvis i necessitats de futur.”

Fins ara, quan es produïa un accident de trànsit greu, agents dels Mossos d’Esquadra o les policies locals informaven els afectats i els familiars de l’existència del Siavt –entregant-los un fullet– i eren aquests els que s’havien de posar en contacte amb el servei, que és gratuït i s’hi poden adreçar a través del telèfon 900 100 268 i del web victimestransit.gencat.cat , per resoldre temes legals o sol·licitar atenció psicològica. Del perfil de les persones ateses fins ara, destaca que les dones fan més consultes d’atenció psicològica i els homes, d’atestats policials (vegeu el gràfic adjunt), i hi ha paritat en les sanitàries i legals.

Ara, una de les millores introduïdes al servei és que quan la persona doni el vistiplau per ser atesa, rebrà trucades i la visita d’agents de la policia catalana durant tot un any. Per dur-ho a terme, el Siavt, amb disset professionals, es reforça amb quatre psicòlegs més i una educadora social. “Per dur a terme aquesta atenció, formarem agents dels Mossos, perquè hi ha situacions molt traumàtiques a l’hora de comunicar un accident mortal, i especialment servirà per detectar casos de vulnerabilitat”, explica el director del SCT. Lamiel destaca que la visita a casa per la policia catalana és “un gir important, ja que no només es poden veure les necessitats de la persona afectada, sinó de tot el nucli familiar”.

Una altra millora és que recentment es va modificar el conveni entre l’SCT i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per ampliar l’atenció psicològica immediata en accidents amb ferits greus que fins ara es feia a menors de fins a 12 anys i ara s’ha ampliat fins als 18 anys.

La directora de Stop Accidentes considera que l’atenció a les víctimes “hauria de mantenir-se sempre” perquè primer es guareixen les ferides físiques però les psicològiques “surten després”. Marilina Ferrer explica el cas que durant un any la seva entitat ha estat acompanyant una víctima als serveis socials per tal d’aconseguir un pis adaptat arran de les seqüeles permanents de l’accident i que l’han fet viure amb un company. “Et pregunten des de com aconseguir el permís d’estrangeria fins a orientació per aconseguir certs recursos, ja que moltes es queden tancades a casa”, sosté Ferrer.

En aquest sentit, Lamiel avança que el Servei Català de Trànsit “està treballant per fer un pas més i oferir recursos en l’àmbit sanitari i social a les víctimes que en sortir de l’hospital pateixen una discapacitat duradora que els canvia la vida”. Afegeix que actualment estan en converses amb entitats i professionals del sector perquè “aquestes persones puguin recuperar la seva autonomia i connectar amb la realitat i el seu entorn: des de tenir un pis adaptat, una vida afectiva i sexual plena, i també familiar”. Precisament, Lamiel és un bon coneixedor d’aquesta realitat, ja que els darrers vuit anys ha estat gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona. A més, també és membre del Consell d’Accessibilitat de Catalunya i del Consell Social de l’Institut Guttman.

Pel que fa a la prevenció d’accidents a la xarxa viària catalana, Stop Accidentes demana “més educació i sensibilització arreu”. La directora de l’associació manté que s’hauria de fer el curs sobre conducció responsable no quan es perden els punts o es fan infraccions sinó per treure’s el permís de conduir, i defensa la iniciativa del segell de qualitat en autoescoles a Catalunya “per aprendre a ser responsables”. Hi afegeix: “A la carretera mai anem sols. Tots podem ser víctimes i delinqüents. No lluitem contra els accidents, sinó contra la violència viària.”

Marilina Ferrer no reivindica un enduriment del Codi Penal contra els conductors infractors, però sí que “els delictes per víctimes mortals es compleixin de manera íntegra”. Ferrer també és una de les voluntàries que fan xerrades a les presons per als condemnats per delictes de trànsit. Els seus relats vivencials són colpidors. “Els demanem el seu compromís de canvi, perquè de la presó se’n surt, però hi ha víctimes que no.”