Societat

L’Idescat preveu sumar uns 180.000 ciutadans fins al 2025

La projecció és que els naixements es recuperin però que no s’arribi als nivells del 2019

L’Idescat preveu que la població de Catalunya creixi en gairebé 180.000 persones el 2025, segons les Projeccions de població que ha fet per incloure l’impacte de la pandèmia. La previsió és que la població continuï creixent a curt i mitjà termini i se situï en 7,9 milions d’habitants el 2025 i 8,4 el 2040. Així, entre 2021 i 2025 el creixement seria de gairebé aquestes 180.000 persones i s’explicaria per efecte de la migració, ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) serà negatiu. A llarg termini, la població de Catalunya creixerà moderadament i el 2070 se situaria en 8,7 milions d’habitants. També preveu que es recuperi l’esperança de vida i precovid a partir del 2022.

En aquest sentit, i segons l’escenari mitjà de les projeccions, l’impacte de la Covid-19 en la mortalitat, la fecunditat i les migracions es concentra als anys 2020 i 2021. Així, la mortalitat ha augmentat en els anys 2020 i 2021, mentre que a partir de 2022 es recuperarien els nivells d’esperança de vida precovid.

Els naixements han baixat els anys 2020 i 2021 i es recuperarien a partir de 2022, però amb valors inferiors als de 2019, ja que continuaria la tendència de disminució iniciada el 2009. El saldo migratori s’ha moderat el 2020 respecte al 2019 i a partir del 2021 es preveu que serà el component que determinarà el creixement de la població. D’altra banda, l’impacte més significatiu de la Covid-19 en l’estructura per edats correspon als majors de 80 anys.

Estructura d’edats de la població futura

Com a resultat de la baixa natalitat, l’any 2025 la població de 0 a 15 anys haurà disminuït en 72.000 habitants i se situaria en 1,171 milions. La disminució afectarà principalment les etapes d’educació infantil i primària, que baixarien respectivament un 8,1% i un 7,5% respecte al 2021. En canvi, la població augmentaria un 9,9% en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari perquè hi arribaran les generacions més nombroses, nascudes al voltant del 2008.

La població en edat de treballar, de 16 a 64 anys, augmentarà lleugerament, fruit dels saldos migratoris previstos. Aquesta població potencialment activa passaria de 5,022 milions el 2021 a 5,159 milions el 2025 i 5,087 milions el 2040. En paral·lel, la població en edat de treballar serà més envellida, ja que augmentarà la població de 45 a 64 anys.

La població de 65 anys i més passaria d’1,474 milions el 2021 a 1,589 milions el 2025 i 2,192 el 2040. En l’horitzó de l’any 2070, aquest col·lectiu arribaria als 2,569 milions de persones i representaria el 29,4% de la població.

La població de 80 anys i més fins als 480.000 habitants el 2025. Tot i això, l’impacte de la covid ha ajustat aquesta xifra, que és inferior als 490.000 prevista el 2025 en les anteriors Projeccions de població. A mitjà i llarg termini, l’envelliment serà especialment visible entre els majors de 80 anys, que passarien a ser 713.000 el 2040 i 1.107.000 el 2070 (el 12,7% de la població).

79,5 anys d’esperança de vida en homes i 85 en dones

L’esperança de vida ha disminuït per efecte de la pandèmia i ha passat de 81,2 anys els homes i 86,7 les dones el 2019 a 79,5 anys els homes i 85 les dones el 2020. El 2021 es projecta que serà de 80,7 els homes i 86,0 les dones. La previsió és una recuperació el 2022 i que continuï augmentat posteriorment, situant-se en els 84,6 anys en homes i 89,1 en dones el 2040.

Pel que fa al es defuncions, han passat de 64.547 el 2019 a 79.444 el 2020 (provisional) i 70.391 el 2021 (projectat), per efecte de la pandèmia. A curt termini, la xifra de defuncions serà lleugerament més baixa que la prevista en les anteriors projeccions de població a causa de l’anticipació de defuncions produïda per la pandèmia. El nombre de defuncions disminuirà fins a l’entorn de 65.000 l’any 2025, per reprendre posteriorment la tendència cap a un creixement sostingut en el temps.

Pel que fa als naixements, han passat de 61.548 el 2019 a 57.889 el 2020 (provisional) i 57.426 el 2021 (projectat). La disminució ha estat 2.000 naixements anuals superior a la prevista. A partir del 2022 la natalitat es recuperaria moderadament i la xifra de naixements el 2025 seria d’uns 61.300, molt semblant al valor del 2019. Posteriorment creixerien progressivament i al 2040 podrien situar-se al voltant de 70.000 naixements anuals, lluny del pic de 89.000 naixements del 2008.

D’altra banda, els fluxos de migració amb l’estranger seran importants, amb més entrades que sortides. El saldo migratori es moderarà respecte als anys 2018-2019, que havia estat molt intens. La reducció de la mobilitat internacional a causa de la pandèmia ha comportat que el saldo migratori al 2020 (39.168 migrants nets) hagi patit un fort descens, comparat amb el període 2018-2019 (92.000 migrants anuals). D’aquí al 2025 es preveu una migració neta mitjana de 50.000 persones per any. A més llarg termini, s’ha projectat un saldo mitjà de 35.000 persones per any.

Tres escenaris

L’Idescat proporciona tres escenaris de projeccions de població basant-se en diferents hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris. Les anteriors dades es basen en l’escenari mitjà, ja que l’Idescat considera que és el més plausible.

L’escenari baix preveu un impacte més intens i durador de la pandèmia. El nombre de fills per dona quedaria persistentment en nivells baixos, per sota d’1,20, com el 2020-2021. L’esperança de vida no recuperaria els valors precovid de 2018-2019 fins al 2025 i després creixeria més moderadament fins als 83,1 anys els homes i 88,1 les dones el 2040. El saldo migratori seria positiu però persistentment baix, de 10.000 persones per any. La població seria de 7,7 milions el 2025 i 7,6 el 2040.

L’escenari alt preveu una recuperació més ràpida de la natalitat des de 2022, trencant la tendència de disminució iniciada el 2009. L’esperança de vida el 2022 ja seria superior a la de 2019 i el 2040 arribaria als 85,8 anys en els homes i 90 anys en les dones. El saldo migratori tornaria als valors de 2018-2019. La població seria de 8,1 milions el 2025 i de 9,3 el 2040.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Espanya registra 22.911 nous casos de Covid-19 i 53 defuncions des de divendres

Madrid
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Afluixa el vent i surt el sol al Pirineu

Barcelona

El passaport covid per accedir a la restauració, els gimnasos i les residències entrarà en vigor aquest divendres

barcelona

L’Hospital Gregorio Marañón de Madrid confirma el primer cas de la variant òmicron a l’Estat espanyol

Madrid

La CUP rebutjarà el decret d’energies renovables que es debat dimecres al Parlament

barcelona

Educació declara 128 grups escolars confinats (-18) i 23.998 persones en quarantena (+13)

barcelona

La Generalitat inverteix 188.000 euros per millorar les pastures al massís de l’Albera

La Jonquera

Sancionen l’empresa que gestiona la residència municipal de Sant Fruitós de Bages per apujar preus sense autorització

Sant Fruitós de Bages

El Suprem anul·la una norma de la Generalitat que impedia als interins poder gaudir de llicències per formar-se

barcelona