El 30 d’octubre del 1921 –dissabte va fer cent anys– l’Olot FC, que és com es va anomenar inicialment la UE Olot, jugava al Casal Marià el seu primer partit i s’iniciava d’aquesta manera la història de l’única entitat esportiva de la ciutat garrotxina que ha sobreviscut un segle. Començava també un trajecte ple d’obstacles, d’èxits i fracassos, un viatge a cavall d’una muntanya russa esportiva, econòmica i institucional durant el qual el club s’ha anat fusionant amb la societat local fins a ser-ne un pal de paller. Una exposició a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa, que es podrà visitar fins al 9 de gener, relata els orígens i l’evolució de l’Olot fins a situar l’espectador al moment actual, en què el club posa molt l’accent en la solidaritat, el compromís i la responsabilitat social. La iniciativa forma part de la commemoració de l’efemèride, que inclou també l’elaboració d’un documental i l’edició d’un llibre, entre altres activitats.

Tant el contingut com l’aspecte del muntatge, titulat L’Olot. Cent anys d’un club de futbol, estan molt ben resolts. Els comissaris en són Anna Bonfill i Quim Roca Mallarach, de l’Arxiu Comarcal, i el disseny gràfic el signa Juli Montsalvatge. L’efecte visualment més potent és, sens dubte, el pany de paret en què s’exposen, com si fos un àlbum gegantí, els cromos dels prop de 1.200 jugadors i entrenadors que ha tingut el primer equip, encara que d’uns quants no ha estat possible aconseguir-ne foto. Respecte a això, els organitzadors assenyalen que és un àlbum obert i que compten amb la possibilitat que mentre duri l’exposició hi hagi qui aporti retrats.

Bastit a base de fotografies, textos i vitrines amb materials diversos (pilotes, botes, carnets de soci, banderins, samarretes, retalls de premsa..., aportats per aficionats, el club i també el FC Barcelona) i, sobretot, amb molts retrats de gent, el recorregut s’inicia en la prehistòria, el període de l’Olot Deportivo, nascut el 1912 per iniciativa de dirigents FC Barcelona vinculats a la Garrotxa (entre altres, Hans Gamper i el militar Peris de Vargas). Segueix per la fundació oficial del 1921 (Olot FC, amb samarreta blaugrana), els anys del franquisme (UD Olot, amb una primera etapa amb samarreta blanca i, seguidament, amb els colors actuals: samarreta vermella i pantalons blaus), la recuperació de la democràcia i la consegüent catalanització (UE Olot), i l’etapa actual, en què l’esport de base i els equips femenins tenen molt de pes. L’espai queda presidit per una vitrina amb els trofeus més rellevants guanyats pel primer equip. La narració no oblida els terrenys de joc que s’han utilitzat, els presidents i entrenadors destacats i els jugadors més emblemàtics. “Hem fet un esforç per acreditar la memòria històrica del club”, diu el president de la comissió del centenari, Carles Llorens.

Aquest dissabte i el 18 de desembre, el mateix Llorens oferirà una visita guiada a l’exposició. Per al 20 d’aquest mes, d’altra banda, s’ha previst a la sala El Torín la taula rodona Quan en Gamper i el FC Barcelona van venir a Olot.