La llei catalana d’habitatge, a punt perquè s’aprovi
Un cop negociades les esmenes de Junts per Catalunya, el text iniciarà el tràmit parlamentari amb el suport majoritari
Preveu el lloguer social obligatori en cas de vulnerabilitat
Mentre que a Madrid el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) qüestiona la llei de l’habitatge que està tramitant el govern de Pedro Sánchez i Podemos perquè entén que envaeix competències autonòmiques, a Catalunya s’acaba de desencallar el tràmit parlamentari per aprovar una nova llei que garanteixi l’oferta d’un lloguer social per poder aturar desnonaments en el cas de famílies vulnerables. Unes esmenes de Junts per Catalunya, que recollia el malestar de promotors, propietaris i apis, estava impedint avançar en la tramitació d’una llei que ve a substituir el decret llei 19/2019, del 23 de desembre, i modificat el 21 de gener del 2020, que ampliava els supòsits de la llei 24/2015 i obligava a oferir el lloguer social als grans tenidors (més de 10 habitatges) en cas d’extinció de contracte, renovació de lloguer social o fins i tot ocupació. Aquest decret va ser declarat inconstitucional en part per qüestió de forma i el 4 de juny de l’any passat es va presentar una proposició de llei amb majoria parlamentària per restituir els articles anul·lats, que ha estat bloquejada fins ara.
L’acord ha estat possible, segons explica la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado, “perquè han retirat el requisit d’oferir una compensació econòmica als grans tenidors”. En aquest sentit, Delgado mostra la seva satisfacció. “És molt bona notícia. Mentre a nivell estatal tot pinta fatal, aquí demostrem que es poden fer les coses d’una altra manera.” Ara fins i tot el PSC hi votarà a favor.
L’acord, doncs, no preveu compensacions directes als grans tenidors, però sí la garantia que, si així ho demanen, serà la mateixa Generalitat qui signi el contracte de lloguer amb el propietari i que s’aplicaran els preus de protecció oficial. Aquest canvi de plantejament ha satisfet també el sector. “Vam fer un front comú, administradors, agents de la propietat, promotors i cambres, per defensar els interessos dels propietaris i se’ns ha escoltat”, declara el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, que considera que el fet que sigui la Generalitat la titular del contracte de lloguer i que el preu sigui el de protecció oficial “dona garanties”.
Tant Gorgues com Delgado temen, però, les conseqüències que pot tenir el final de la moratòria de l’Estat, l’1 de març, en el tema dels desnonaments, un tema que no preveu la llei catalana ni l’espanyola. “Esperem que s’ampliï i que la cobertura sigui encara més gran, perquè recordem que ara hi ha moltes persones grans vulnerables que no hi entren”, remarca Delgado.
LA FRASE
El lloguer, a la baixa a Barcelona
El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, assegura que l’oferta de lloguer a la ciutat ha anat baixant des de l’any 2018. I no només això: quan s’acabi l’efecte de la pandèmia i l’activitat augmenti, la demanda creixerà i es produirà “un col·lapse en el sector immobiliari”. El motiu, segons argumenta, és que “el marc legal és molt canviant i inestable i això genera una gran inseguretat jurídica als propietaris”.
Gorgues es queixa que “no hi ha incentius de cap tipus” i que igual que ha baixat l’oferta de pisos de lloguer ha pujat la dels de compra.
Pel que fa a la llei espanyola, que està previst que es presenti al Consell de Ministre l’1 de febrer, malgrat l’informe del CGPJ, la portaveu de la PAH, Lucía Delgado, assenyala: “És insuficient i presentarem esmenes perquè ni atura els desnonaments ni preveu el sobreendeutament.”
