El repte “urgent” d’ampliar el parc de lloguer social
La Fundació Foment de l’Habitatge Social fa una crida a la cessió gratuïta d’immobles a canvi d’assumir les despeses o llogar-los
El nombre de famílies ateses el 2021 supera el de pisos que té l’entitat (462)
La crisi social agreujada amb la pandèmia ha portat més famílies a patir exclusió residencial. La Fundació Foment de l’Habitatge Social, que col·labora amb Càritas, fa una crida a la població per ampliar la borsa d’habitatges destinats a lloguer social i donar sortida a les 38 famílies que en el dia d’avui esperen poder accedir a un habitatge digne. La realitat és que el parc públic de l’entitat ha fet curt per atendre les 465 famílies que des de fa temps reben el suport de Càritas a les diòcesis de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, àmbit d’actuació de la fundació, on té distribuïts els 462 habitatges que s’han omplert aquest 2021.
L’entitat, amb 30 anys d’experiència en la gestió d’habitatge social, ha vist com l’impacte de la covid ha estat “devastador” per a moltes de les famílies que estan de pas en els pisos en espera de millorar la seva situació i guanyar prou autonomia per “fer el salt” per buscar habitatge en el mercat lliure o de protecció oficial. “Ara tenim menys rotació perquè han d’allargar el temps d’espera”, reconeix el director de la Fundació de l’Habitatge Social, Sergio Rodríguez, que alerta del problema estructural i el “drama” de l’habitatge que porta moltes famílies a demanar ajuda perquè amb pocs recursos no poden pagar lloguer ni les factures de subministraments. “El repte és urgent i per això fem una crida a tothom que tingui pisos buits i que els vulgui cedir gratuïtament o per un lloguer baix”, assenyala Rodríguez. Les famílies derivades des de Càritas poden pagar uns lloguers que, segons les seves possibilitats, oscil·len entre els 30 i els 400 euros, amb una mitjana, però, que se situa en 250 euros, tal com assenyala Rodríguez.
L’efecte d’embut
La situació actual entre les entitats que es dediquen a promoure el lloguer social és “l’efecte d’embut”. Així és com defineix la responsable d’acció social de la fundació, Olga González, que l’entrada de famílies no pot ser tan ràpida com la sortida de les que es veuen preparades per aventurar-se a trobar un habitatge pel seu compte. “Alguns proven de marxar i s’agrupen amb altres familiars per compartir un espai que poden pagar entre tots”, explica González, que reconeix que en el dia d’avui no poden donar cap més entrada a cap família.
La prioritat és treballar amb els col·lectius més desafavorits i donar preferències a les famílies amb menors a càrrec. Gairebé la meitat de les persones que viuen en habitatges de la fundació són menors. L’equip de l’àrea social s’encarrega de l’acompanyament a les famílies mitjançant un pla de treball específic que recull les seves necessitats per aconseguir una total autonomia econòmica, social i familiar. El seguiment d’aquest pla pactat i personalitzat és imprescindible per aspirar a un lloguer temporal de l’habitatge social. “Tots ells aspiren a no dependre de cap programa, però no és tan fàcil”, reconeix Olga González, i celebren cada sortida com un èxit. Una quarta part de les famílies ateses, un centenar, fa més de nou anys que viuen als pisos de la fundació. Segons el seu director, “com més temps passa és més preocupant i la probabilitat de sortir-ne més petita”. L’impacte que ha tingut la pandèmia “encara fa tremolar” moltes famílies –diu Rodríguez– que han vist perillar els pocs ingressos que tenien i ajornar les seves esperances de poder accedir de manera definitiva a un habitatge.
Suport virtual
Enmig de la pandèmia el 2021 va continuar sent un any dur en què l’acompanyament a les famílies es va fer de manera virtual en molts casos. Els confinaments van posar en evidència la “incoherència de tenir cura de la salut quan una persona no té cap casa on viure”, assenyalen des de l’entitat, que, amb el suport de professionals de Càritas i serveis socials, continua acompanyant les 1.557 persones que necessitaran ajuda per tenir un habitatge digne.
Entre els més desafavorits, la responsable d’acció social, Olga González, reivindica una “mirada més sensible” per a les dones que soles i amb fills tiren endavant la família en la majoria dels casos sense suport familiar. “Són dones que han arribat per treballar i miren de reagrupar els fills”, explica González, sense deixar de banda les que han estat víctimes de violència masclista i que des de l’entitat també miren de protegir.
“Els contractes mirem que els signin elles”
Prioritat per a les famílies que tenen menors a càrrec i a la vegada es vol reconèixer el paper i el lideratge de les dones en les famílies més vulnerables i que pateixen exclusió residencial. “No sempre es pot, però els contractes mirem que els signin elles”, explica Olga González, responsable d’acció social de la fundació. Assegura que “estan més exposades a la vulnerabilitat econòmica i és una aposta per protegir-les”, i insisteix que no sempre és possible ja que, segons les condicions de l’habitatge, es demana una situació regularitzada que acostuma a tenir abans el pare de família. Un 71% dels nous contractes el 2021 es van signar amb dones.
