Una ciutat a tota màquina

Si penses en Figueres, el primer que et ve al pensament no és pas una ciutat industrial, emboirada pel fum de les fàbriques i el brogit del progrés trepidant, però a l’era de la industrialització, sense perdre el seu aspecte enjardinat, comercial i cosmopolita, va créixer al mateix ritme que les ciutats catalanes capdavanteres gràcies a unes iniciatives que combinaven una important acumulació de capital i mà d’obra i unes bones dosis d’innovació tecnològica. Els responsables de l’exposició Made in Figueres, que es va inaugurar ahir al Museu de l’Empordà per les Fires i Festes de la Santa Creu, parlen d’una “singularitat figuerenca”, que es va manifestar en la proliferació de fàbriques de bicicletes i, sobretot, de motos. Si els veïns de Salt poden enorgullir-se del seu Narcís Clarà, impulsor de la famosa Narcla dels anys cinquanta, a Figueres poden repartir el seu entusiasme entre les quatre marques de velocípedes que van néixer a la seva ciutat: Rieju, Gimson, Ruter i MAF, que demostren, com anunciava la publicitat de l’scooter Gimson Electro, que “sense fum ni soroll la ciutat avançava a tota màquina”.

Made in Figueres. La ciutat de la locomoció, comissariada per Josep Algans, Manel Gràvalos i Francesc Guillamet (el mateix equip de l’excel·lent El país dels cuiners), amb recerca històrica de Jaume Santaló, proposa fins al 9 d’octubre un viatge en el temps pels orígens de la industrialització a Figueres, entrellaçant context històric, innovació, ginys mecànics i creació artística, sense deixar de banda el degut homenatge als fabricants pioners de bicicletes, escúters i minicotxes. Per explorar aquest passat recent encara tan desconegut, el Museu de l’Empordà ha establert múltiples complicitats per complementar el muntatge en altres espais: la sala de l’Escorxador, el Museu de la Tècnica de l’Empordà, el Museu del Joguet i el Teatre Museu Dalí. Fruit d’una recerca inèdita, l’exposició permet tornar a veure una trentena de motocicletes històriques (a l’Escorxador), a més d’objectes, documents, fotografies i cartells publicitaris d’una època que es va fondre massa de pressa amb la mecanització vertiginosa, a pesar que a mitjan segle XX Figueres havia arribat a ser el segon fabricant de bicicletes més important de l’Estat, només darrere d’Eibar. Es desenterren, doncs, els records de centenars d’aprenents que van passar pels tallers de les grans fàbriques del motor a la ciutat (can Fita, can Gimbernat i Rieju), que als anys setanta encara donaven feina a un 25% de la població. La màquina com a expressió màxima de modernitat, com pregonaven els futuristes (encara que els primers models de velomotor no passaven dels 35 quilòmetres per hora), té també el seu correlat artístic gràcies a la recerca de Mariona Seguranyes, que en ressegueix l’empremta des de Dalí fins a Jordi Mitjà. Els viatges encara eren lents, i les distàncies, llarguíssimes, però ja es covava la fascinació per proeses com la de l’aviador francès Tixier, que l’any 1912 va fer una demostració aèria a Figueres, la tercera a Catalunya, que va reunir 15.000 persones i que animaria el figuerenc Francesc Guillamet i el pilot barceloní Josep Canudes a construir un aeròdrom a la vora del Manol.