La trajectòria mutualista a Catalunya és centenària, i va néixer amb la finalitat d’oferir unes prestacions que ningú més cobria. Amb un any de retard per la pandèmia, la federació, que aplega 31 mútues a tot el territori, vol celebrar presencialment els 125 anys d’història alhora que es planteja nous reptes de futur.
Com s’explica l’essència del mutualisme avui?
Les entitats de socors mutu neixen per donar resposta a la gent en moments de necessitat, quan els pobles i les ciutats no disposaven de recursos amb una finalitat social. Era la mateixa gent la que havia d’ajudar-se en cas de necessitat. Aquesta col·laboració col·lectiva torna a agafar més volada que mai quan veiem que la capacitat fiscal de l’Estat té un límit, no té els recursos necessaris i és un mal administrador. El fet que les mutualitats vagin directes a la persona que ho necessita i amb més eficiència, té més cabuda que mai.
En moments d’incertesa com l’actual es reforça el model?
Els mutualistes que ho són per tradició o que venen de l’economia social, del cooperativisme i l’associacionisme, ja en són conscients perquè ho han viscut i no els cal que arribi una crisi. Quan tot va bé ningú es planteja la necessitat d’assumir el risc d’ajudar i que l’ajudin perquè no veus que et calgui. Ara sí que molta gent pot valorar que és una manera útil de col·laborar. Amb la crisi hem vist caure entitats fortes que molts cops ens han menystingut per la nostra dimensió. I amb això t’adones que no és el més important i que es valora la tradició i la manera de treballar amb una atenció cap al mutualista.
Parla dels mutualistes per tradició, però avui en dia qui es fa de la mútua?
Nosaltres ens pensàvem que seria complicat incorporar un públic nou, però s’ha aconseguit. Tenim els nostres canals digitals on diferenciar la nostra singularitat com pot ser a Mútua Previsora, Penedès, Manresa, Terrassa o Girona, on poden accedir i comparar les pòlisses d’assistència, de vida o d’accident que es necessita mantenir durant anys per poder analitzar. Defugim les frivolitats d’alguns que volen vendre que són els més barats. També comptem amb el feedback de les persones que han estat amb nosaltres i ens coneixen.
I al mutualista no se’l pot fer fora?
És impossible, perquè és el propietari. En tot cas em faran fora a mi com a gestor, però no a ell. Això té una força molt gran sobretot quan els joves veuen que tothom els vol però dubten de què passarà quan es facin grans. Aquí saps que continuaràs i que la prima que pagues pel tram d’edat que tens és igual per a tothom. La gent que ha tingut males experiències i ho veu, entén la diferència.
Sou entitats sense afany de lucre. Tots els guanys es reverteixen?
El que no es reverteix es queda com a patrimoni a disposició i sent propietat del mutualista. Per exemple, amb la covid, a diferència de les asseguradores, es donava cobertura per la pandèmia i sortia de les reserves. Els mutualistes decideixen si en moments de crisi i d’inflació cal apujar la quota o no, o si oferim més garanties gratuïtes o de defensa jurídica.
L’increment de costos acabarà repercutint en les quotes?
Al final és obvi, perquè les reserves que tenim tenen un límit. En tot cas els increments els decidirà l’assemblea, on hi ha una autoconsciència, i al final es farà el que vulguin els mutualistes. Si hi ha un fort increment dels serveis, s’apujarà, i si és temporal, potser es podrà afrontar amb les reserves. Ens permet treballar diferent i apujar quotes de manera més gradual. Tenim una solvència molt gran i una visió a llarg termini que en moments de conflicte ens permet ser prudents. No necessitem repercutir cada tres mesos i repartir un dividend que creix un 2% cada any.
Però a les mútues se les acusa de voler fer negoci amb els serveis que presten.
El problema és que el concepte de mútues està pervertit, perquè parlem de mútues quan no ho són. Es fa servir aquesta paraula, per exemple quan entres en un hospital, per referir-se a empreses que són societats anònimes, com pot ser Adeslas o Sanitas. És molt lícit, perquè hi són per donar serveis al client i mantenir-lo, però amb un objectiu de rendibilitat financera, perquè hi ha uns accionistes al darrere. És difícil que una mutualitat pugui fer negoci amb el propi mutualista, no té cap sentit.
Però l’etiqueta hi és...
Sí, i això és una batalla perduda, perquè es van quedar el concepte de mútua, que és molt potent, tot i no ser-ho. No fan publicitat com a mútues de salut però la gent ho ha interioritzat així.
Com s’explica que les mutualitats només es centrin en cobertures personals?
Pels seus orígens, quan neixen les entitats de socors mutu per donar resposta a serveis molt primaris com pot ser l’enterrament en un cementiri o l’acompanyament a la vetlla. Ara ens sembla normal, però la gent es moria i es quedava allà, al sot. Eren temes molt personals o professionals, com les ajudes als pagesos quan perdien les collites. Les mutualitats hem anat evolucionant en aquestes prestacions personals: la de vida, la sanitària que neix sobretot en pobles i ciutats de fora de l’entorn de Barcelona que per desplaçar-se els era inviable i s’ajudaven per fer un dispensari, una petita clínica o convèncer el metge que hi anés a viure. El concepte mutualista té a veure amb ajudar persones a no assegurar coses. Paguem perquè sabem que quan faci falta es pagarà el sinistre, i si no es fa l’assemblea ho podria tombar.
N’hi ha moltes de centenàries, ara que celebreu els 125 anys?
Sí que n’hi ha, i algunes de més de 150 anys encara es mantenen. La major part, però, són més joves pel fet d’haver-se fusionat amb alguna entitat del poble del costat, sobretot els primers trenta anys del segle XX. El llibre commemoratiu recull els orígens, els gremis i les confraries, i com va evolucionar cap a les mutualitats; com es votava en petites entitats, i ho feien amb unes boles blanques i negres, que posaven dins una saca per garantir el vot secret. Era tot molt diferent.
Ara costa d’explicar a les noves generacions el rerefons mutualista?
Potser sí que costa arribar als joves, però també des de la crisi financera del 2008 hi ha una evolució en els valors del jovent que s’aproxima als del mutualisme. Abans de la crisi hi havia una fal·lera per acumular riquesa i ara veus molts joves participant en el voluntariat i amb ganes de canviar les coses. Les generacions anteriors pensaven que l’Estat s’ocupava de tot, però avui tenen clar que no és així i, tal com van les coses, res anirà millor en aquest sentit. Volen participar de manera activa en aquesta economia social.
I es troben associacions i cooperatives...
Sí, però les prestacions que pot fer la mutualitat no les pot fer cap altra activitat de l’economia social. Per normativa no podem fer una activitat d’una cooperativa industrial ni ells l’activitat asseguradora que fem nosaltres. Per això defensem que les cooperatives, fundacions, mutualitats i associacions tenim una força diferent que ens ha de portar a fer projectes conjunts d’economia social. Es va impulsar l’Associació d’Economia Social de Catalunya (Aescat), on som tots per tirar endavant amb el govern la llei d’economia social. Volem que es valori i que no se’n puguin apropiar d’altres com ja ens va passar amb el concepte de mútua. Si volen fer-ho, hauran de revertir a la societat i aplicar els requisits en la igualtat de la contractació i en el tracte als empleats, i dubto que ho facin.
Col·laborar amb les entitats socials i el tercer sector és una de les prioritats?
Valorem la proximitat i és el mutualista qui decideix si part de l’excedent es destina a projectes i activitats del seu entorn. Tenim una memòria social amb petites aportacions a tot el territori, però al cap de l’any entre tots sumem al voltant del milió d’euros. Estem parlant de col·laborar amb entitats que organitzen activitats, per les festes majors, cavalcades o casals i colònies d’estiu. Això ajuda la nostra comunitat, la més propera, a identificar-se.
L’aniversari concentra tots els actes a la capital catalana tot i ser presents a tot el territori. Serà una celebració molt centralista, no?
És l’excepció, perquè des que soc president totes les trobades que ha organitzat la federació s’han fet a diferents llocs de Catalunya. Es va apostar per deixar Barcelona per a la celebració dels 125 anys com a esdeveniment especial i per la comoditat de tots per desplaçar-nos a passar-hi el dia.
La federació avui representa 31 mutualitats. Hi sou totes?
Totes menys una, i això és molt representatiu, perquè ser federat és voluntari i que tothom s’impliqui és la millor manera de reforçar-nos, fer-ho entre tots.
La crisi del 2008 va ser un sotrac i després s’ha superat una pandèmia. En quina situació es troba el sector?
Tot i els moments complicats, la major part de les plantilles s’ha mantingut i fins i tot van créixer per l’estabilitat i els nivells de solvència que tenim. L’últim exercici, tancat el 2020, es van ingressar 266 milions en quotes i hi havia 1.174 treballadors en plantilla. No és tant un mèrit de gestió de la crisi haver-ho passat i haver pogut mantenir la major part dels 287.000 mutualistes, sinó el resultat del concepte a llarg termini de la mutualitat que permet, quan cal, tenir recursos disponibles.
L’objectiu és créixer molt més?
Créixer sí, però en la mesura i en funció de les entitats. Pensem que els prop de 300.000 mutualistes cobreixen en realitat 1,26 milions de persones protegides. La clau és trobar la dimensió justa per ser competitius i oferir més serveis, però s’ha de garantir mantenir la singularitat. No tindria cap sentit que una mutualitat molt potent ens agrupés a tots. És molt millor mantenir-se les 31, i tant de bo en fossin més, amb una dimensió petita però que no ens faci perdre la identitat. Es vol vendre que una entitat petita en el món global no té futur, quan creiem que és tot el contrari. Tenim més oportunitats per fer-nos un forat i defensar el que sabem fer i el nostre nínxol, mentre que d’altres s’estan convertint en autèntics monopolis.
Fer el net del Barça i de la mútua era una tradició. S’hauria de recuperar?
Ara no és com abans, que l’avi en feia directament el net, i per nosaltres seria ideal i la garantia d’entrada. Aquest historial mutualista hauria de ser, com passa amb el futbol, un sentiment que es va mamant a casa i que es mantingui tota la vida. Amb el Barça és complicat que canviïs d’equip al llarg dels anys, però amb la mútua es perd. Són els més joves els que veuen que no la faran servir i ho deixen.
Però, amb el que costa emancipar-se, qui pensa en assegurances?
És clar que les prioritats són unes altres perquè tens altres necessitats més urgents, com pagar el lloguer, i s’entén. Amb els anys s’ho replantegen quan fan vida de parella o es plantegen formar una família. També quan veuen que els pares es fan grans i comparen les cobertures quan veuen les llistes d’espera que tenen per anar a l’especialista o que els hagin de fer proves.
Tot a punt per a l’acte central?
Sí, acabant d’organitzar tot plegat per al 19 de maig amb la jornada durant el dia a La Pedrera que tancarem a la nit a la Casa Batlló. Es podrà visitar fins a final de mes l’exposició commemorativa al Palau Robert i farem la trobada d’economia social i solidària.