Qualsevol comiat és trist, encara que no es vulgui. Però, pel fet que l’anunci del tancament definitiu del centenari establiment de Cal Rei de Girona es fes a principis d’any, el dol s’ha pogut pair millor.

“La decisió difícil ja la vam prendre i ara els sentiments són contradictoris, perquè en realitat estem contents d’arribar al final i molt agraïts a la gent que ens han fet costat tants anys”, va declarar Manel Batallé, responsable de la botiga juntament amb el seu germà Jordi. A més, com va afegir-hi, la gran resposta a la campanya de liquidació d’estocs amb importants descomptes que s’ha fet els ha deixat un bon regust. “Ens preocupava molt, la veritat, perquè teníem molta cosa en estoc, però pràcticament ho hem venut tot”, va dir. I certament el local situat al bell mig del carrer Nou –i l’avinguda Sant Francesc– estava gairebé buit del tot, oferint tot l’espai de l’immoble a la rebuda d’amics, clients i proveïdors que al llarg de la tarda van passar-hi a acomiadar-se.

Amb sobrietat i el rigor que els ha caracteritzat sempre, es van destapar ampolles de cava i es van oferir bombons a tothom en un local on només ressaltaven algunes fotografies dels últims aparadors ambientats en el Temps de Flors, un fons d’aparador amb el logotip antic de la botiga –encara en castellà per imposició de la dictadura–, un retrat del propietari de la segona generació –de l’avi, no en tenien cap que poguessin ampliar– i, és clar, l’emblemàtic paper d’embolicar al més pur estil Bauhaus decorant alguna paret i disposat amb rotllo per a qui se’n volgués endur de record.

I records, molts, són el que resta i perduraran per a la gent que a partir d’ara passi per davant del carrer Nou, 25. A Cal Rei, sempre.