Societat

PERE JOAN GELABERT

Enginyer forestal de la UdG

“El Pirineu és un dels deserts demogràfics d’Europa”

Quan una regió concentra tota la seva economia en un únic sector, com el turístic, quan aquest sector cau, cau tot
En un context de canvi climàtic, uns Jocs Olímpics d’hivern no tenen gaire sentit

Una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL), amb participació de la Universitat de Saragossa (Unizar), publicada per la revista Landscape and Urban Planning, revela que el turisme, els esports de muntanya com ara l’esquí i les segones residències afavorides per les bones connexions viàries augmenten la probabilitat d’abandonament de terres agrícoles i pastures als Pirineus. L’investigador de la UdL i signant principal de l’article, Pere Joan Gelabert, explica les principals conclusions de l’estudi.

Què els va portar a fer un estudi sobre l’avenç dels boscos?
En un estudi anterior havíem analitzat com està avançant el bosc sobre les pastures obertes i sabíem que hi ha una colonització del bosc.
Què són les pastures obertes?
Els camps que hi ha en la interfase entre l’espai productiu i el bosc. Vam veure que aquesta línia de bosc estava avançant més en antics camps de cultiu i camps abandonats. Abans hi entrava el ramat i s’alimentava de les pastures i ara el bosc avança i entra dins d’aquestes àrees. Hi entra perquè no hi passa el pastor, perquè no hi ha cap vaca pasturant. El bosc està en unes cotes on plou molt i hi ha un clima òptim i espai i sòl creix cap allà. La natura ho envaeix en el moment en què s’abandona.
Quant triga el bosc a envair els camps?
Vam veure que els primers cinc anys, en aquelles zones hi havia matollar i a partir dels deu o quinze anys, depenent de l’espècie, ja començàvem a tenir arbres. En quinze anys aquell espai s’ha de rompre i començar de zero per tornar a fer-hi activitat agrària. Veient que existia aquest fenomen, ens vam proposar veure quins fenòmens hi havia al darrere. Òbviament, el factor clau és l’abandonament, perquè si s’hagués treballat aquella terra, el bosc no hauria entrat en aquell territori.
Quins són els factors que han portat a aquest abandonament?
A mitjan segle XIX hi va haver un èxode rural cap a zones industrialitzades. Ara estem en una segona etapa en què no hi ha un èxode rural com va haver-hi a mitjan segle XX, però el camp se segueix abandonant. Els darrers deu anys hi ha una mitjana d’unes 6.000 hectàrees de bosc noves l’any sobre antigues pastures al Pirineu. Les pastures se segueixen abandonant, però la gent no marxa. D’aquí va néixer el nostre interès a veure quins factors hi havia al darrere d’aquest abandonament. Vam posar variables socioeconòmiques i ambientals en el model i va sortir que les variables que explicaven més bé aquest abandonament eren socioeconòmiques.
I quines eren aquestes variables?
Concretament les relacionades amb el turisme. Per exemple, el nombre de càmpings, la distància amb les pistes d’esquí, la densitat de les pistes, la distància amb les carreteres, la connectivitat amb les carreteres principals. Totes aquestes variables socials i econòmiques, tant d’infraestructures com d’activitat turística, van ser les que van sortir a dalt de tot en el rànquing.
En el cas dels càmpings, es pot deduir que la gent en lloc de treballar al camp va a treballar als serveis que ofereix el càmping.
Sí, ja sigui de cambrer de manteniment o en tota una sèrie d’altres activitats. Potser no treballes en un hotel, però sí que treballes en l’oferta complementària del turisme: com a transportista, en la neteja, en el manteniment de jardins... La teva activitat econòmica ve derivada de l’oferta turística.
El fet que hi hagi millors accessos per carretera no hauria d’estimular que la gent es quedés al territori i treballés al camp?
El que passa és que aquestes carreteres connecten tant amb l’àrea metropolitana de Barcelona com amb Saragossa. Al final el que fas és connectar dues grans àrees metropolitanes amb zones d’esbarjo en lloc de connectar la gent del Pirineu amb diferents infraestructures per poder transportar la llet, els productes agraris o la carn. Els punts calents de l’abandonament són els que estan connectats amb aquestes carreteres principals. El fenomen es veu molt clarament tant a Catalunya com a l’Aragó.
Quines comarques són les més afectades?
Són les que estan més a l’est, com la Garrotxa, una petita part de la Selva, el Ripollès, tota la zona de Puigcerdà, a la Cerdanya. Són, principalment, les carreteres que estan connectades amb la C-16 i la C-17. A dins de Catalunya tindríem un segon punt calent, que és la Vall d’Aran, que té molta tradició turística, però l’esforç per desplaçar-s’hi és més gran. Agafant la C-17 pots anar i tornar a Ripoll en un mateix dia. En canvi, per anar a la Vall d’Aran des de Barcelona t’has de plantejar, com a mínim, passar-hi el cap de setmana.
Quines conseqüències té l’abandonament dels camps a part dels efectes nocius en la prevenció d’incendis?
Erosió de terres, reducció de cabals dels rius i menor disponibilitat d’aigua a les zones baixes. Si tenim més vegetació al Pirineu, l’aigua queda retinguda en aquella vegetació i en aquell sòl, no es genera tanta escorrentia i, al final, els cabals del riu disminueixen i podem tenir problemes de cabals ecològics. Durant els primers anys d’abandonament, quan encara no ha arribat el matoll, si tenim pluges una mica intenses, la primera capa, que és la capa de sòl més productiva, amb més matèria orgànica, se’n va i si la vols recuperar has d’invertir-hi molt més d’esforç.
Hi ha relleu generacional al camp?
Molt mínim. Hi ha una petita resistència però és molt minoritària.
Les comunicacions d’internet a les zones pirenaiques són pitjors que a la resta del país?
Òbviament tenen pitjor connectivitat tot i que es fan esforços per portar la fibra òptica a tot arreu. Quan hi ha un relleu complex, també hi ha més complexitat tècnica a l’hora de portar qualsevol servei, fins i tot per desenvolupar-hi l’agricultura.
Quins problemes té l’agricultura per desenvolupar-se al Pirineu?
El Pirineu està en una situació de desavantatge respecte de la plana de Lleida, sense anar més lluny, per un tema de topografia. A la plana de Lleida, si la teva parcel·la és molt petita pots arribar a un acord amb el veí per compartir el tractor, pots planificar una infraestructura hidràulica per fer els canals de reg. En canvi, al Pirineu si has de fer un canal, a segons quines zones has d’aixecar-lo, baixar-lo... Després hi ha el sistema econòmic. Un agricultor que té uns condicionants ambientals en contra està fora de mercat. D’aquí és d’on ve el principal problema: que són terres que no són tan rendibles econòmicament i les polítiques agràries no les prioritzen ni se centren a revertir la situació.
Què s’hauria de fer?
Això és tasca d’economistes i antropòlegs, però jo crec que s’hauria de subvencionar, s’hauria de compensar d’alguna manera aquest greuge.
Abans ha parlat de les conseqüències ambientals i econòmiques. Quines conseqüències socials té l’abandonament dels camps?
El despoblament, perquè el turisme no pot absorbir tota la gent que hi havia. Després també una qüestió de resiliència econòmica. Quan una regió concentra tota la seva economia en un únic sector, quan aquest sector cau, cau tot.
En la pandèmia s’ha vist això.
En la pandèmia s’ha vist clarament. El Pirineu va morir durant els mesos de la pandèmia.
I no n’hem après res?
Jo crec que no. Les polítiques han anat cap a un turisme de més qualitat, però què és un turisme de qualitat? Que vinguin menys i paguin més? Tindràs la zona menys saturada i amb menys impacte, però si portes aquest turisme fas més inaccessibles certs serveis com l’habitatge. Molta gent no viu al Pirineu. Hi va a passar-hi caps de setmana i festius. Al final no estàs creant fixació de gent al territori, ni gent que es dediqui el territori. És gent que utilitza el territori per a esbarjo, que és totalment respectable, però si el que volem és una zona viva cal diversificar l’economia. En la pandèmia, l’agricultura no va parar.
I això no va fer pensar que potser tocaria tornar una mica als orígens, ser una mica més autosuficients?
Europa prima les àrees més productives. No hem de perdre de vista que Espanya és l’horta de Europa i hi ha zones com la plana de Lleida, Múrcia, Andalusia i Extremadura, planes i humides, que tenen molt de potencial. Òbviament els diners van cap allà.
El fenomen que ha suposat la pel·lícula ‘Alcarràs’ pot fer que hi hagi més gent al Pirineu interessada a continuar al camp per allò de la cosa romàntica?
Jo crec que crearà consciència. La pel·lícula descriu un fenomen i trobo que està molt ben tractat. Almenys a mi em va remoure. També he de dir que jo soc el primer que no es dedica a l’agricultura. Estic aquí, a la cadira a l’oficina, i no amb el tractor.
L’agricultura ecològica podria ser una solució al Pirineu per recuperar camps i vocacions?
Tot depèn molt dels ajuts i les subvencions a l’agricultura ecològica són complements. Primer has d’estar incentivat i després, com un extra, podries incorporar-hi l’agricultura ecològica. Hi ha uns fons interfronterers per fixar població en aquests deserts demogràfics.
A nivell estatal, fa un temps es parlava molt de l’Espanya buidada.
A nivell d’Europa es parla dels deserts demogràfics i el Pirineu n’és un. Hi ha convocatòries i projectes, però acaben finançant el típic hotel rural que té tres vaques i quatre gallines que ponen ous. Es vol fomentar el producte local, però els propietaris no viuen de la llet que puguin donar les quatre vaques, ni dels ous, ni dels fruits. Aquella gent viu de llogar les habitacions, que és la seva activitat econòmica; la resta és un mostrador, un paisatge per fer-lo atractiu.
Pel que ha explicat, uns Jocs Olímpics d’hivern no ajudarien gens a revertir el despoblament. Quines implicacions podrien tenir?
D’efectes negatius hi hauria la creació d’infraestructures, que servirien per connectar un altre cop més intensament les àrees metropolitanes. Anirien, un altre cop, encaminades a connectar l’aeroport i transport de gent cap aquestes zones d’oci i s’ha demostrat que això no afavoreix l’exportació i la creació de producte. Tots aquests diners que s’invertirien a ampliar un carril de l’autovia o a fer qualsevol altre inversió en infraestructures es podrien destinar, per exemple, a pal·liar el greuge comparatiu que tenen les zones de muntanya amb les planes en termes de productivitat agrària.
Des del punt de vista ecològic, hi hauria gaire destrossa?
En un context de canvi climàtic, els Jocs no tenen gaire sentit. Les projeccions de neu que fa l’Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat diuen que d’aquí a deu anys hi haurà neu però serà més reduïda, també serà més compacta perquè nevarà menys dies a l’any, no tindrem una neu idònia per esquiar i s’haurà de fabricar neu artificial. Quin sentit té tenir una Oficina de Canvi Climàtic si quan tenim pressions externes no en fem cas? Per què hi estem destinant diners si no ens la creiem?

Ulls a la muntanya

Pere Joan Gelabert ha dedicat la seva carrera acadèmica a estudiar l’impacte del clima en els ambients de muntanya. Explica que va triar el Pirineu per fer la seva recerca perquè és la zona muntanyosa que tenia més a mà. La serra de Tramuntana, de Mallorca, d’on és aquest enginyer forestal, no presenta prou variacions per estudiar-la de la manera que a ell l’interessa, diu Gelabert. El Pirineu, a banda de les diferències que acull des d’una punta fins a l’altra, també ofereix la possibilitat, per exemple, de comparar les diferents polítiques que hi fan administracions com la catalana i l’aragonesa. Gelabert espera que el seu estudi, que cartografia a quines zones del Pirineu hi ha més abandonament, serveixi als responsables polítics per “crear vies prioritàries d’actuació” a les zones del territori més afectades per aquest fenomen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

’Palamós Gastronòmic’ engega l’edició 2022 amb la 3a Mostra del Vermut

palamós

Nestlé portarà a Vietnam la línia de descafeïnat de la seu de Girona

girona

La pensió mitjana per jubilació dels autònoms és gairebé un 40% més baixa

BARCELONA

La Diputació de Girona distribueix productes d’higiene menstrual per valor de 20.000 euros

girona

La Cursa de la Dona del 9 d’octubre recupera el format presencial

girona

La Fundació Dalí torna a cedir els jardins de la casa de Portlligat al Festival InCadaqués

CADAQUÉS
el temps
servei meteorològic de catalunya

Alguns xàfecs al nord-est

barcelona

El 8è Festival Internacional de Cinema de Begur amplia seccions i s’estén a les escoles

BEGUR

Lesmes creu que la visita de Reynders pot ajudar a desencallar la negociació per renovar el CGPJ

Madrid