Els crits del públic ressonen des de l’exterior del pavelló per animar els jugadors del Màgic, l’equip d’handbol de la ciutat que integren persones amb discapacitat intel·lectual. En l’últim minut sumen un gol i es desferma l’eufòria. A la pista, Pilar Ramos, que és l’única noia de l’equip, celebra la primera victòria. “Sempre agrada guanyar”, diu l’esportista, que fa poc més d’un any que juga a handbol i s’ha convertit en pivot, una posició que li permet obrir forats perquè els companys facin els llançaments. “Jo no hi tinc gaire facilitat”, reconeix, en un equip en què no hi ha un capità reconegut perquè “tots hi tenen alguna cosa a dir”. Aquests són els primers Special Olympics en què la Pilar participa com a esportista, però explica que hi ha dedicat més hores fent de voluntària, amb l’ajuda de la parella i un amic, per repartir la informació dels Jocs als comerços. “Em feia patir que després de tanta feina no vingués gent a veure’ns”, confessa l’endemà de l’acte inaugural, que va omplir amb més de 5.000 persones el Palau d’Esports. Això li dona ànims per participar en la Granollers Cup, una competició internacional d’equips joves d’handbol que al juny congregarà esportistes de tot el món.

Equips amb esportistes estrangers, com els d’Estònia, que han vingut a disputar una de les modalitats més populars en els Special Olympics del seu país com és l’hoquei pista, una espècie d’hoquei sobre gel però amb una pilota de plàstic en comptes d’un disc. La Lina és una de les entrenadores dels deu jugadors que esperen fer un bon partit a la tarda. “Estan en forma. De bon matí tots s’han banyat al mar”, diu enriolada venint d’un país on estan acostumats als banys en aigües fredes i no els ha sorprès gens la temperatura a la platja de Calella, on tenen l’hotel i on “no els importaria” tornar per les vacances d’estiu.

A diferència dels estonians, els esportistes del Grup Cooperatiu TEB de Barcelona no han estat prou gent per fer un equip d’hoquei pista. L’entitat participa en futbol sala, futbol 7, natació, ciclisme, petanca, pàdel, atletisme i tennis de taula, però els queda pendent l’hoquei pista. “A veure si els propers Jocs tenim sort”, diu un dels joves que s’han integrat a l’equip d’handbol amb l’Enric, un dels més veterans, que ja va venir als primers Jocs a Granollers. Diu que ha perdut el compte dels llocs per on ha jugat, però no oblida la final contra Suècia que van perdre a Dubai. “No em vull perdre res, ni cap partit, perquè disfruto”, diu l’Enric, que als 46, quan plega de la feina al centre especial de treball, s’entrena.