Societat

JOSEP PONS

UN DELS TRES GERMANS PROPIETARIS DE FLORS PONS, L’ÚLTIMA PRODUCTORA DE ROSES DE CATALUNYA

“La rosa d’aquí és superior a la que ens ve de fora”

“No és agraïda de conrear, perquè atrau nombroses plagues i estem molt limitats per normativa a poder combatre-les”

“Cultivem uns 6.000 m² que calculem que ens donaran unes 60.000 roses aquest Sant Jordi”

ACTIVITAT FRENÈTICA
Tota la família Pons ha treballat més hores que el rellotge els dies previs a Sant Jordi. S’havien de tallar i seleccionar les roses i distribuir-les segons les comandes. Josep Pons assegura que avui la tradició de regalar la rosa vermella es manté amb força, no així Tots Sants, que ha perdut pistonada

És el darrer exponent d’un cultiu que va singularitzar l’economia del Maresme durant dècades. Josep Pons i els seus dos germans mantenen dempeus, amb Flors Pons, l’última empresa productora de roses de Catalunya.

A vostè l’ofici li ve de família.
El meu pare i el meu avi van començar fent horta. Fins als anys vuitanta cultivàvem maduixes i hortalisses. Posteriorment vam passar al conreu de la flor tallada i, amb la incorporació dels hivernacles, ja ens vam anar especialitzant. Els tres germans ens vam quedar les terres de Santa Susanna i hem continuat en un sector que, encara que no ho sembli, porta molta feina.
La rosa sempre ha estat el producte principal?
No. Ens vam iniciar en aquest món amb roses i gerberes. Després vam introduir un tipus de flor que durés més, com l’statice o el linoli. Ens hem anat adaptant a les demandes i a les modes. Actualment la tendència és posar menys flors als rams i més complements i verd.
Quina és la dificultat de conrear roses?
No és un producte agraït, perquè atrau nombroses plagues i estem molt limitats per normativa a poder combatre-les. Les directives europees prohibeixen els insecticides que són molt més eficaços i tracten les malalties de les flors amb fungicides que funcionen en climes més freds. Aquesta és una dificultat afegida, perquè com més al sud, més es multipliquen les plagues i menys eines tenim per fer-hi front.
Quina producció faran aquest any?
A casa abans havíem tingut una hectàrea, uns 50.000 rosers i una producció de 80.000 roses. Ara cultivem una superfície de 6.000 metres quadrats i calculem que ens donaran unes 60.000 roses aquest Sant Jordi. Gairebé totes estan venudes.
Quins són els seus clients?
Associacions, empreses, particulars i cada cop menys floristes. La rosa de Sant Jordi d’aquí fa goig i és superior a la que ens ve de fora, però cada cop més els floristes trien la que ve de Colòmbia o de Kenya, perquè durant la resta de l’any és més llarga i grossa i amb un clima més benigne com el seu poden garantir-ne més producció.
Quina és la vida útil d’un roser?
No més enllà de sis anys. En casos excepcionals poden viure fins a deu. Els rosers s’esporguen a l’hivern i a finals de gener comencen a florir. Arriben al moment àlgid a l’abril i no deixen de treure flor fins al desembre, quan comença de nou el cicle.
Arreu de Catalunya queden vostè i Flors Beltran, de Teià, que ja ha anunciat que aquest és el seu darrer Sant Jordi cultivant roses. Pressió afegida?
Cada any és una mica més difícil, i si hi afegim que aquí no hi ha costum de comprar flors, que hem patit un increment constant dels costos i del preu de l’energia, i ara els problemes amb la sequera..., el futur no és gens clar. Nosaltres aguantarem fins que puguem, però seran els fills els que hauran de decidir si segueixen.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.