Una de les últimes mares de la Maternitat d’Elna que encara era viva, Remei Oliva Berenguer, nascuda a Badalona, ha mort als 104 anys al municipi de Granes, a Occitània, segons ha avançat Vilaweb. Es va exiliar a la Catalunya del Nord el 1939 al final de la Guerra Civil. A la maternitat hi va tenir el seu primer fill, Rubèn. Va sobreviure durant més d’un any als camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià.

El testimoni de Remei Oliva sobre la maternitat va quedar recollit al llibre “La noia de la capsa de fils. Memòries d’un exili no desitjat”, que va ser editat pel Memorial Democràtic, dins la col·lecció Memòries. En el volum Oliva explicava com als 20 anys, va haver de deixar casa seva, a Badalona, on feia de modista, per fugir cap a la Catalunya del Nord l’hivern del 1939. El relat abraçava sobretot els 15 mesos als camps d’Argelers i Sant Cebrià, el naixement del seu fill Rubèn, el 5 de gener del 1940, a la Maternitat i la difícil integració a un Estat francès immers en la Segona Guerra Mundial.

La capsa a la qual fa referència el llibre era la de cosir que tenia a la seva modisteria de Badalona. Era de bona marca i se la va endur per si enmig de tanta misèria podia canviar-la. La data de l’exili li va quedar marcada, el 7 de febrer del 1939, al costat del seu marit i els seus pares dins un camí. Ja no tornaria mai més. “Els fils de cosir eren escassos”, recordava en el llibre. “Sovint, quan sentia nostàlgia, obria la capsa i, veient aquells colors, els ulls se m’omplien de llàgrimes. No era només pel record del meu ofici; sinó per l’absència de colors en la nostra vida de captivitat”, va escriure Oliva, en relació amb la misèria dels camps en les seves memòries. El testimoni d’Oliva també es pot escoltar, ja amb els cent anys fets, en la pel·lícula de ficció documental “El nostre llarg silenci”, de Quim Paredes. El film, de ficció documental, es basa precisament en l’experiència de l’exiliada i la seva família.