Societat
Experiència sensorial per al col·lectiu de persones sordcegues
Veure-hi i sentir-hi amb les mans
gaudir · Un grup de persones sordcegues descobreixen la Sagrada Família palpant-ne amb els dits els detalls arquitectònics acompanyades dels seus intèrprets
L’ONCE i l’Associació de Sordcecs de Catalunya s’alien per oferir experiències culturals inclusives
-
Recorregut tàctilLes persones sordcegues se serveixen del tacte per resseguir amb els dits els detalls o les escultures de la façana, les textures i relleus de les portes i la maqueta on h i ha la distribució de les columnes que sostenen la Sagrada Família. Un recorregut adaptat per a persones que no hi han vist o no hi han sentit mai, o que han perdut aquestes capacitats.O. DURAN. -
Veure-hi i sentir-hi amb les mans. -
Veure-hi i sentir-hi amb les mans. -
Amb el llenguatge de signes dactilològic, les persones amb sordceguesa es comuniquen amb l’ajuda dels intèrprets i mediadors que les acompanyen ORIOL DURAN. -
Veure-hi i sentir-hi amb les mans.
En Ramon vivia a prop de la Sagrada Família, on havia pujat a les primeres torres i passejava pels parcs del voltant amb el seu fill, però quan va començar a perdre la visió va marxar a viure fora de Barcelona. Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de les Persones Sordcegues, no s’ho va pensar ni un moment i es va apuntar a la visita organitzada per l’ONCE per mostrar al col·lectiu de persones sordcegues la joia d’Antoni Gaudí. “Pel que m’estan explicant, ha canviat moltíssim de quan venia, i el fet de poder-la tocar està molt bé”, explica emocionat al costat de la seva parella, la Mei, que mira de seguir les descripcions a través dels auriculars de les audioguies.
Un grup d’unes 70 persones sordcegues, amb diversos graus de discapacitat i acompanyades dels intèrprets de l’Associació de Sordcecs de Catalunya (Asocide), van participar en aquesta experiència sensorial per “veure i sentir” la immensitat del temple i tocar amb els dits els detalls de les escultures i les portes de les façanes del Naixement i de la Passió. La Maria, que acompanya el seu marit, que és sord, s’atura una bona estona per contemplar la tortuga gegant de pedra que aguanta una de les columnes de la façana, l’única part del temple construïda directament per Gaudí i declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. Acompanyant el grup, el delegat de l’ONCE a Catalunya, Enric Botí, escolta atent les explicacions del guia de la Sagrada Família i posa la mà darrere la reixa de ferro de la columna central on hi ha el cap de la serp mossegant la poma, símbol del pecat original. Com ell, la Nati i l’Esther, que tenen dificultats d’audició, van anar palpant un per un els insectes que sobresurten d’entre les fulles a la porta de bronze que es van instal·lar el 2014, dissenyades per l’escultor japonès Etsuro Sotoo. “M’ha sorprès. No sabia que la porta era l’explosió de la natura, el naixement; és fantàstic”, comentaven les dues amigues.
No és el primer cop que l’ONCE organitza visites a la Sagrada Família, però sí que era la primera que es feia per a persones amb sordceguesa. “La cultura és inclusiva quan s’hi posen els recursos adequats”, diu Enric Botí, agraït pel compromís del temple, que des de fa temps té personal format per oferir aquests recorreguts adaptats a persones sordcegues. “El seu món funciona quan el poden conèixer amb les mans, i han pogut conèixer la magnífica obra de Gaudí.”
El codi dels signes
Envoltats de milers de turistes que cada dia visiten la Sagrada Família, el grup es divideix perquè puguin seguir de manera més autònoma les persones que tenen restes de visió o audició. Un segon grup són les persones sordcegues o signants, que requereixen ajuda d’intèrprets per entendre amb la llengua de signes recolzada a les mans tot el que es van trobant. “A dins la nau es parlarà de colors i la percepció de cadascú serà diferent, també per als que no hi han vist mai”, explica Carme Iglesias, especialista en sordceguesa de l’ONCE, d’un grup molt heterogeni en què hi ha persones que no hi senten ni hi veuen gens des que van néixer, mentre que d’altres han perdut algun dels sentits. Segons explica, en aquest grup la gran majoria són sords de naixement que tenen retinosi pigmentària, una malaltia que provoca que el camp visual es vagi tancant. “Com que eren sords, coneixien la llengua de signes, però ara els cal el suport de les mans”, explica Iglesias, que des de l’ONCE veu com per a les persones cegues de naixement és “molt angoixant anar perdent audició, perquè no es refien de tot l’aprenentatge” per desenvolupar més l’oïda.
La immensitat del temple
Un dels reptes per als intèrprets és transmetre la immensitat de la basílica i la gran quantitat de columnes que sostenen el temple. Per això s’ajuden d’una maqueta de ferro que hi ha a l’interior en què es reprodueix la planta del temple i poden tocar on neixen les columnes i tenir així una percepció del “bosc” que formen les columnes de pedra al seu interior. “És una reproducció a petita escala, però perceben la gran quantitat i les dimensions”, explica una de les guies de la Sagrada Família, fascinada per l’entusiasme amb què inspeccionen els racons del temple. “T’expliquen els records d’altres cops que hi havien vingut”, diu la guia, que no havia tingut mai un grup exclusiu de persones sordcegues.
La curiositat per a molts dels que ja l’han visitada més d’un cop és saber si ja hi ha data posada per enllestir el monument, que fa més de 140 anys que està construcció des que s’hi va posar la primera pedra. La guia ho té clar: “De moment, no hi ha data”, tot i que explica que, en el darrera formació que els van fer, el mateix arquitecte del temple, Jordi Faulí, els va anunciar que el 2026, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí, preveuen enllestir la torre de Jesús. “Serà una fita important”, destaca, per acabar la torre de 172,5 metres, que es convertirà en el punt més alt de la ciutat. Al cim de la torre, s’hi posarà una creu de 17 metres de ceràmica blanca esmaltada. Abans, durant aquest 2023, es preveu posar l’última pedra de les quatre torres dels evangelistes.
Bastons blanc-i-vermells
A dins del recinte han buscat la fresca els gossos pigall que els acompanyen. En Carlos es desplaça allà on va amb en Jander, i necessita el suport de la seva parella, o d’una intèrpret, per comunicar-se. “És la quarta vegada que vinc i sempre la veig diferent. Sempre m’expliquen coses noves i estic al dia de com avancen les obres”, diu en Carlos, que acaba el recorregut exhaust per la gentada i la calor, però molt satisfet de la visita. Li transmet “molta pau i felicitat” el fet “d’entrar-hi i poder tocar”. Ja a la sortida, s’ha passat una bona estona examinant detingudament els milers de lletres del portal central de la façana de la Passió, obra de Josep Maria Subirachs, on es reprodueixen fragments de la narració de la Passió de l’Evangeli. Se’l veu una mica angoixat per en Jander, i li omple un plat amb aigua que porta sempre a la bossa, mentre el gos seu buscant la fresca.
En Carlos porta el bastó blanc-i-vermell que a Catalunya respon a les recomanacions dels òrgans internacionals que representen les persones sordcegues, i que es diferencia del bastó d’un invident, que és només de color blanc. Aquí s’ha determinat que el tram inferior del bastó sigui de color blanc perquè a les persones amb sordceguesa que conserven restes de visió els resulti més fàcil veure’n l’extrem i el contrast amb el terra. En canvi, a la part superior, la franja vermella es fa més visible per a altres vianants i per als conductors. “És important saber-ho per si ens hi hem d’adreçar, tocant-los amb el braç per si els cal res”, assenyala Enric Botí, atesa la dificultat de comunicació que caracteritza el conjunt de les persones amb sordceguesa.
Aquesta discapacitat, que sorgeix com a conseqüència de la combinació en una mateixa persona d’una discapacitat visual i auditiva, afecta 15 de cada 100.000 habitants. A Catalunya, en espera d’un cens definitiu, s’estima que són unes 500 persones. El Dia Internacional de les Persones amb Sordceguesa, que se celebra el 27 de juny, es recorda Helen Keller, la primera persona sordcega que va lluitar pels drets del col·lectiu.
