Quan la Mercè esdevé patrona de Kíiv

Si hi ha una paraula que pot definir el tarannà de la ciutat de Barcelona és la solidaritat. Al llarg de la seva història ho ha demostrat moltes vegades, com no pot ser d’altra manera sent com és una ciutat oberta als quatre vents i a tot un mar blavíssim. L’última evidència d’aquest tarannà es viu aquests dies amb la celebració de la feta major de la ciutat, on la capital d’Ucraïna, Kíiv, és la vila convidada.

La capital catalana ha clamat sempre contra les guerres. Ho va fer quan el conflicte dels Balcans, va dir no a la guerra del Golf i, més recentment, s’ha entregat en ajuda humanitària, enviant-ne directament a Ucraïna, però també donant suport als refugiats que han vingut fins aquí fugint de la invasió i les bombes russes.

Del que es tracta ara és d’encomanar als ciutadans de Kíiv l’alegria de la festa, ni que sigui convidant-ne una representació d’artistes a la Mercè. Es tracta de reconèixer-los la vàlua del seu art, però també la seva condició de ciutadans del món lliure.

Així, fins a Barcelona han vingut músics, dansaires, actors de teatre, de circ i també les mans doctes que ensenyen a fer la motanka, la nina tradicional ucraïnesa, que és molt més que una companya de joc, és un amulet de drap, un lligam de confiança i amistat entre qui la fa i qui la rep com a obsequi.

El parc de la Ciutadella, amb l’actuació de Daria Kolomiec, o el castell de Montjuïc amb els acròbates de Kabare Kraplynka, però sobretot el parc de l’Estació del Nord amb dansa i música, tradicional i moderna, i encara més circ, són els punts de la ciutat on des d’ahir ja es poden veure les actuacions dels ucraïnesos, actuacions que serviran per estrènyer encara més els llaços d’amistat entre una ciutat i l’altra.

Durant tot el dia d’ahir el parc de l’Estació del Nord va ser un formiguer constant de famílies senceres que s’hi van aplegar per veure els espectacles dels ucraïnesos, però també la resta de programació de la Mercè Arts de Carrer que desplega el seu amplíssim catàleg d’oferta cultura i d’espectacles per escenaris tan diversos com el parc de Joan Miró, el Palauet Albèniz o la Marina del Prat Vermell, però amb una especial radiació al parc de l’Estació del Nord, on hi ha fins a vuit escenaris.

A la tarda, però, l’atenció de la festa es va centrar al passeig de Gràcia, on el foc va córrer lliurement pel carrer per mitjà de les colles que van protagonitzar els correfocs, primer l’infantil i, a partir de les vuit del vespre, la gran encesa de la porta de l’infern. El d’ahir és el tercer correfoc que es du a terme al passeig de Gràcia des que va abandonar el tradicional escenari de la Via Laietana. El tall d’aquesta via principal de la ciutat va causar problemes de mobilitat, en una tarda amb molt moviment de cotxes amunt i avall de la ciutat.