El perfil del demandant d’asil i protecció internacional a les comarques gironines ha canviat els darrers mesos. Si fa un any les persones d’Ucraïna eren, de llarg, les que més refugi demanaven fugint de la guerra, ara ja no és així. Tot i això, el conflicte bèl·lic és molt present entre els demandants, però ha canviat el perfil. Ara són bàsicament russos del col·lectiu LGTBI i testimonis de Jehovà els qui marxen del país, alguns per evitar que els reclutin per anar al front i d’altres perquè, senzillament, la seva vida córrer perill, segons informa l’ACN. També ha incrementat el nombre de persones que fugen de la violència urbana en ciutats de l’Amèrica Central, especialment de les anomenades ‘Maras’, grups que controlen grans urbs a base del crim organitzat.

La guerra d’Ucraïna va fer disparar el nombre de persones que demanaven asil a les comarques gironines. De fet, aquest col·lectiu va ser el que més peticions va sol·licitar el 2022 a la demarcació. Un any després, però, la situació ha canviat i el perfil de les persones que inicien els tràmits per aconseguir refugi a les comarques gironines ha canviat i s’ha tornat molt més heterogeni. Amb tot, la guerra entre Rússia i Ucraïna continua tenint un pes específic entre les persones que fugen del conflicte, però en comptes de ser ucraïnesos, ara són col·lectius perseguits a Rússia, com les persones LGTBI o els testimonis de Jehovà.

La responsable del programa de refugiats de Creu Roja a les comarques de Girona, Anna Serra, explica que també han detectat que molts d’ells marxen perquè no els obliguin a anar al front i perquè “no ho tenen fàcil” a Rússia.

A banda, s’ha notat un increment de persones que venen de països llatinoamericans, especialment de Colòmbia, Hondures, El Salvador i, en menor mesura, Veneçuela. En aquest cas, el motiu pel qual fugen té a veure amb la violència urbana. La Lourdes Molina té 33 anys i en fa sis que va arribar a Girona. Ara, per fi, té l’estatus de refugiada que tant li ha costat aconseguir. Va arribar sense saber que estava embarassada del seu tercer fill, fruit d’una violació de la seva antiga parella, un dirigent de la ‘Pandilla 18’ que controla bona part dels barris de San Pedro Sula, la segona ciutat més important d’Hondures. La Lourdes va haver de fugir després que el seu marit l’agredís repetidament, l’amenacés i l’obligués a veure com assassinaven un jove que passejava pel seu barri i que ningú coneixia.