És ‘totis’, ‘totes’ o ‘tots’?

La publicació d’un document de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que descarta el llenguatge no-binari adduint que és una fórmula artificial i desaconsella l’ús del femení genèric perquè considera que genera “expressions equívoques i confuses” ha tornat a obrir el debat sobre si hi ha la necessitat d’un llenguatge inclusiu en què tothom se senti suficientment representat.

En el mateix comunicat, l’IEC subratlla que són conscients que molts usuaris de la llengua utilitzen aquests recursos guiats per una “voluntat encomiable de reflectir la igualtat de sexes en la llengua”. Tot i això, el president de la Secció Filològica de l’Institut, Nicolau Dols, explica que ells no fan judicis morals. “Nosaltres constatem quina és la realitat de la llengua”, assenyala.“S’han alçat veus de col·lectius que demanen que el català sigui diferent i fan unes propostes respectables, però avui dia la llengua catalana no és així”, argumenta Dols.“El català hauria de ser així? Això és una qüestió que nosaltres no ens hem ni de plantejar”, explica.

Una d’aquestes noves propostes és la Guia gramatical de llenguatge no-binari, coordinada per Jun Moyano i editada per Raig Verd. El llibre va sorgir de la necessitat de les persones no-binàries de tenir eines per autodenominar-se, parlar de si mateixes i de la resta. L’“autori” –el gènere neutre és l’opció amb la qual se sent “identificadi”– explica que en llengua catalana hi ha dos gèneres gramaticals molt marcats. “Si tu coneixes una persona per primera vegada i t’hi vols dirigir, sempre hauràs d’acabar triant l’un o l’altre”, hi afegeix. “Amb el gènere neutre no hem de patir aquesta incomoditat de saber que ens estan veient d’una manera que no és la que voldríem”, assenyala.

La base de la guia és la terminació -i, que seria el morfema flexiu proposat per esdevenir de gènere neutre. En lloc de dir “la Clara està contenta” es diria “li Clara està contenti” i, en lloc de dir “tots i totes”, es diria “totis”. Moyano assegura que la seva intenció amb la guia era fer unes pautes simples. “Es poden fer frases no marcades i començar a parlar de persones contentes, però pot carregar molt les frases”, continua. Amb tot, li coordinadori reconeix que parlar amb la i pot tenir una càrrega humorística i, fins i tot, infantilitzadora. “Pot costar al principi, perquè es nota que clarament estàs parlant diferent”, indica.

“Diuen que hem d’esperar que la societat canviï i no fer canvis artificials, però és una mica trampa, perquè la societat ja ha canviat. Aquesta necessitat ha sortit des de sota”, exposa. Moyano recorda que la lluita per fer el llenguatge més inclusiu no és nova. “Fa temps que hi ha un debat sobre si el masculí genèric és realment neutre o no. No ens ho hem inventat nosaltres”, destaca.

Les estratègies com el desdoblament, l’ús del femení genèric o anar intercalant gèneres en un discurs són habituals en moltes institucions, inclosa la Generalitat.

Pel seu cantó, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha reaccionat al document de la Secció Filològica expressant el seu “respecte absolut” envers la posició de l’IEC i reconeixent que, encara que aquest llenguatge s’ha utilitzat en determinats espais, no és habitual en les comunicacions formals. La conselleria d’Igualtat i Feminismes ha declinat valorar la polèmica lingüística.

Nicolau Dols argumenta que “si algú s’inventa una marca morfològica que no existeix, s’ha de mirar amb molta calma i no es pot fer alegrement”. Explica que des de la seva percepció aquests canvis tan profunds no se solen donar en gramàtica perquè la morfologia flexiva és una capa molt interna de la llengua. “És relativament fàcil que un vulgui parlar i escriure d’aquesta manera; no sé si és tan fàcil que ho pugui fer sempre de manera coherent”, diu el lingüista.

En relació amb això, Jun Moyano assegura que molta gent s’espanta quan es parla de llenguatge inclusiu perquè es pensa que canviarà moltíssim. “A vegades hi ha aquesta por que hauràs de posar la terminació -i a tot arreu i, en realitat, és en molt pocs llocs”, remarca. L’“autori” explica que el llibre és una guia de propostes per deixar uns mínims, en cap cas és una normativa. “Ara toca veure quines coses tenen èxit. Si reïxen totes, fantàstic; si només la meitat, doncs només la meitat”, afirma. “També hi haurà situacions en què potser no té sentit utilitzar la i”, hi afegeix Moyano. “Es pot fer l’exercici de pensar en cada context què cal utilitzar i en quin sentit per saber què vols transmetre al receptor”, conclou.