Desconnectar per connectar

Desconnectar per tornar a connectar. Aquesta frase, que ressona com un recordatori essencial en la voràgine digital actual, convida a reflexionar sobre la relació que mantenen els nens i nenes amb les pantalles i com aquestes poden afectar diversos àmbits de la vida.

Amb la vida, amb els amics, amb la família, amb el món que els espera i amb el que encara els queda per descobrir. La tecnologia ha penetrat en cada racó de la seva existència, oferint-los connexió constant, però, alhora, podria ser que els estigués allunyant de l’autèntica experiència de viure. Estudis recents estableixen una relació directa entre l’excés d’ús de pantalles, sigui mitjançant el telèfon mòbil, la televisió o dispositius similars, i el retard en l’aprenentatge dels infants. Lluna Porta, terapeuta i pedagoga de Girona, que ha creat un grup a les xarxes socials per defensar el moviment Adolescència lliure de mòbils on hi ha més de 2.000 persones connectades, adverteix sobre els efectes d’aquest consum excessiu. “Aquesta sobreexposició pot conduir a comportaments que podrien ser mal interpretats com a autistes o TDH, tot i que en realitat estan relacionats amb la seva familiaritat amb les pantalles”, afirma. I afegeix: “Això fa que perdin l’interès en el que els envolta i que no es desenvolupin amb normalitat.” En aquest context, la necessitat de desconnectar adquireix un sentit vital. Tornar a connectar amb el món que els envolta i amb ells mateixos, allunyant-se temporalment de la influència omnipresent de les pantalles. Així doncs, enmig d’aquest món digital, potser cal prendre una decisió i apagar les pantalles i redescobrir la riquesa de les interaccions humanes i les experiències tangibles. “Estan en joc la intel·ligència emocional, l’aprenentatge amb les interaccions socials normals i la gestió de la frustració i l’ansietat, entendre que tot té un procés”, diu Porta. També creu que a l’escola no s’hauria de fomentar l’ús dels mòbils; “si a casa estem intentant que l’utilitzin el mínim possible, no pot ser que a l’escola se’n faci ús, ja que afecta el rendiment acadèmic i també a l’hora del pati, perquè no interactuen entre ells”, afirma. “També és contraproduent si volem actuar contra l’assetjament escolar. Com pot ser que sigui un tema que ens preocupa però es deixi entrar un mòbil amb càmera?”, exclama amb sorpresa. La innocència dels infants, juntament amb la porta que es deixa oberta a través dels telèfons intel·ligents cap a ells, els fa més vulnerables i susceptibles de patir coaccions, assetjament o estafes; inclús s’han trobat casos en què “els ingressen diners i ells creuen que és perquè són amics de xarxes, no veuen que volen alguna cosa a canvi”, assenyala Porta. Per altra banda, Francina Martí, professora de llengua i literatura, en el blog d’El Diari de l’Educació defensa que el mòbil representa “una eina més de treball a l’aula, ja que tenen agenda, calculadora i ofereixen molta informació a l’abast de la mà”. Martí diu que “troba faltar un altre tipus de debat, com per exemple, com fer servir el mòbil d’una manera que afavoreixi la comunicació, i que no la distorsioni”. Finalment, es pregunta: “A l’escola s’ha de renunciar a tenir totes aquestes prestacions que la majoria porten a la butxaca? [...] Fa més de deu anys tenia mòbils requisats a la taula, i què hem après en aquests anys?” Totes dues professionals estan d’acord que es tracta d’educar per fer-ne un ús responsable.