Onze dels trenta-tres municipis de l’Anoia no tenen cap comerç i gairebé tres de cada deu comerços als pobles de la comarca tancaran en els pròxims 10 anys si no troben relleu. Són les conclusions d’un estudi promogut pel Consell Comarcal de l’Anoia i elaborat per la cooperativa Raiels, que recorda que més de la meitat dels municipis de l’Anoia són micropobles –amb menys d’un miler d’habitants– i que gairebé el 85% estan per sota els 5.500 habitants. És en aquest percentatge on hi ha el perill de la desaparició dels comerços. El president del Consell Comarcal de l’Anoia, Jordi Parcerisas, ha explicat en declaracions a l’ACN que les conclusions que s’extreuen de l’estudi són que la comarca està “tocada” comercialment. Una situació, diu, que està en sintonia amb el que està passant a la Catalunya interior. “Costa molt que els comerços es consolidin i es mantinguin i també que en proliferin de nous”, lamenta. L’estudi posa sobre la taula que des del 2017 l’Anoia ha perdut gairebé un centenar de comerços (6,8% menys).

El treball ha analitzat els comerços i les farmàcies de 28 dels 33 municipis de l’Anoia, que són els que estan per sota dels 5.500 habitants. D’aquests, onze no tenen cap comerç; deu tenen menys de cinc comerços; cinc en tenen entre sis i deu, i dos en tenen més de deu. En el document es diu també que no hi ha cap persona responsable dels negocis menor de 35 anys i assegura que la clientela habitual es troba en la franja d’edat de més de 65 anys. L’estudi assenyala que més del 20% dels establiments tenen previst jubilar-se o tancar en els pròxims cinc anys i que tenen dificultats per poder traspassar el negoci.

Parcerisas recorda que el teixit comercial és imprescindible per als pobles petits i una eina que ajuda a frenar el despoblament. “Hi ha molts municipis en què el més important que tenen és el patrimoni arquitectònic i el seu comerç, i si els desproveeixes de la seva activitat comercial els queda poca cosa”, exposa. El president creu que els ajuntaments tenen a les seves mans diferents eines, com ara “posar-ho fàcil” pel que fa a tramitació de les llicències reduint la burocràcia; fer una regulació urbanística “que permeti la implementació de comerços”, i centius fiscals. Pel que fa al paper de l’ens comarcal, Parcerisas destaca que és el de “diagnosticar i assessorar”.

Copons és un dels onze municipis de la comarca que actualment no tenen cap comerç. L’Ajuntament treballa perquè puguin reobrir dos dels comerços que havia tingut antigament el poble: un forn de pa i una perruqueria. El seu alcalde, Àlex Prehn, explica que, fins i tot, ja tenen les persones que podrien tirar endavant els projectes, però explica que les dificultats econòmiques i les traves burocràtiques ho fan difícil. En aquest sentit, l’alcalde creu que seria interessant que hi hagués línies d’ajut específiques per a l’obertura de comerços als pobles petits, ja sigui per part de la Generalitat com també per la Diputació de Barcelona.