Societat

Societat

Temps de Pastorets

La representació nadalenca és present a les comarques gironines, on hi ha alguns dels Pastorets més antics de Catalunya, com els de Ripoll o Figueres

Girona i Pals estrenen nous textos, mentre que altres poblacions, com ara Olot, segueixen representant les obres tradicionals

A tot Catalunya s’oferiran més de 255 funcions

Els més petits hi descobreixen la màgia de Nadal i els grans hi retroben la que van viure d’infants

Ja és temps de Pastorets. A tot Catalunya, la tradició nadalenca torna a l’escenari en parròquies, casals, teatres o auditoris per escenificar l’eterna lluita del bé contra el mal. Aquella que té lloc mentre les vides de pastores i pastors es compliquen i s’emboliquen en aventures impensables. Així ho expliquen la majoria de textos dels Pastorets, que cada any convoquen al teatre famílies senceres amb infants que en descobreixen la màgia, i pares i avis amb la il·lusió de trobar-hi la que hi van viure d’infants.

Les comarques gironines són riques en representacions nadalenques, fins al punt que apleguen alguns dels Pastorets més antics de Catalunya. Així, els de Ripoll arriben aquest any als 125 anys de la primera representació en català, fet que els podria fer mereixedors, segons consideren –i volen demanar– els seus responsables, de la Creu de Sant Jordi. La representació a la capital del Ripollès s’ha anat fent durant més de cent anys de manera gairebé ininterrompuda. Només van deixar de fer-la en dues ocasions, durant els anys setanta i per la pandèmia de la covid-19. El naixement del Salvador o la redempció de l’esclau, d’Antoni Molins i Gelada, s’inclou dins el gènere conegut com a sarsuela pastoral. El 1880 l’Acadèmia Catòlica va encarregar el text a Antoni Molins i Gelada, i la música a Ignasi Rubió, que el van escriure en castellà. L’estrena va ser el desembre del 1886 al teatre de l’Acadèmia Catòlica conegut com La Lira. L’any 1898 mossèn Josep Parer, vicari de la parròquia de Ripoll, el va traduir al català.

A Figueres celebren 100 anys de la primera representació d’El primer Nadal dels pastors, el 25 de desembre del 1923. Declarats bé cultural d’interès local, els figuerencs celebraran l’efemèride amb diverses iniciatives, entre les quals destaca un llibre que es presentarà l’abril de l’any vinent i que enllaçarà amb un que es va publicar fa 25 anys. Dins els actes de celebració també es donarà a conèixer una sardana que l’autor del text figuerenc El primer Nadal dels pastors, mossèn Rossend Fortunet, va escriure per a la representació nadalenca i que es ballarà el proper 11 de setembre. També hi haurà una exposició al Casino Menestral que es convertirà en una mirada per la història d’aquests pastorets; un concert dedicat a la sarsuela original, banda sonora de la representació; un club de lectura entorn de l’obra dins les sessions de Llegir el Teatre, i l’edició d’un conte dedicat a la Llufa, un dels personatges emblemàtics de la representació.

Nous textos a Girona i a Pals

D’altra banda, al Teatre Municipal de Girona aquest any s’estrenen uns Pastorets de nova creació que s’ambienten en ple segle XXI i que, reflectint els temps actuals, presenten un protagonista tiktoker que vol aconseguir likes. La història té d’escenari la mateixa ciutat, en la qual pastors, àngels, dimonis i personatges de la cultura catalana viuran aventures plenes humor, amb música –composta expressament–, modernitat i tradició. Tot i l’aspecte innovador, no hi faltarà la màgia del naixement de Jesús o l’arribada dels Tres Reis, que tindran més protagonisme i també diàleg. A través d’aquest nou relat, segons els seus creadors, els nous Pastorets de Girona –que apleguen més de cent persones– volen transmetre valors com ara l’amistat, la solidaritat o la inclusió.

Una altra novetat d’aquesta temporada és a Pals, on el grup de Pastorets presentarà el text Els pastorets de casa nostra, de Roc Esquius i Miquel, actor, director i dramaturg jove i emergent del teatre català actual. Aquesta obra és un encàrrec de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. És un guió de Pastorets del segle XXI, que beu de la tradició, però que actualitza els valors, el context i l’acció.

D’Olot a Sant Feliu de Guíxols

També es pot renovar la tradició nadalenca en poblacions com ara Olot, on hi ha l’oportunitat de descobrir una de les cites clàssiques d’aquesta obra; a Sant Feliu de Guíxols, que els representen a l’Auditori des de l’any 1990, o a Banyoles, a càrrec de Cor de Teatre i amb música en directe. A Lloret els presenta el Casal de l’Obrera; a la Bisbal també tornaran al Teatre Mundial, i a Amer els pugen a l’escenari el Grup de Joves.

A tot Catalunya
Segons la Coordinadora de Pastorets, la nova temporada comptarà amb 63 grups teatrals de 52 municipis diferents. Es preveu que hi hagi entre 6.000 i 7.000 persones involucrades en les representacions, els grups portaran a escena 255 funcions i s’espera que hi assisteixin entre 60.000 i 65.000 espectadors, més que la temporada passada, en què es va arribar als 58.500.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Ripoll

Protesta contra la censura del cartell de la festa major penjant-lo en carrers i botigues

Ripoll

La Via Júlia tindrà un nou paviment fet amb elements reciclats

Barcelona

Riudellots vol millorar la competitivitat del polígon industrial

riudellots de la selva
Tossa de Mar

Projecte a la Costa Brava perquè bussejadors banyistes i ajudin a trobar xarxes fantasma

Tossa de Mar

L’Ajuntament invertirà 17,4 milions a reformar el túnel de la Rovira

Barcelona

Alteracions a Rodalies el cap de setmana per obres a la R2 i Regionals Sud

Barcelona
sequera

El govern deixarà omplir piscines si s’obre el seu ús a la ciutadania

barcelona
patrimoni

Culmina la restauració del monument a Rafael Casanova

barcelona

Un escut com ha de ser

Malgrat de Mar