LA CRÒNICA
Gresca d’Acció Catòlica a l’olotina
Per als de la generació dels seixanta, el Casal Marià està estretament lligat a les tardes de cine de programa doble
Olot no és una excepció i, com arreu, la ciutat té espais i edificis històrics que, per als veïns de diverses generacions, tenen un especial valor, perquè formen part del paisatge sentimental de les seves vides. És el cas del Casal Marià, que està situat a l’extrem nord del passeig que la ciutat té dedicat al bisbe Ramon Guillamet (Olot, 1856 - Barcelona, 1926), un olotí que va ser bisbe de Lleó, Còrdova i Barcelona. Per als de la generació dels seixanta, aquest edifici està estretament lligat a les tardes de cine, de programa doble, i de menjar pa amb xocolata per berenar i una Mirinda entre pel·lícula i pel·lícula. Els qui anaven a catequesi –aleshores a catecisme– a Sant Esteve tenien l’entrada gratuïta. I és que aquest local està lligat des dels seus inicis a la gresca de la comunitat catòlica olotina, sobretot de la Joventut d’Acció Catòlica, una entitat d’apostolat de laics promoguda pel papa Pius XI. Hi socialitzaven i hi duien a terme teatre, cine, exposicions...
Era la seu de la congregació mariana de Sant Lluís Gonçaga i, amb els anys, a part de les activitats d’Acció Catòlica, les promogudes per la congregació i per la parròquia de Sant Esteve, va ser un equipament religiós, però obert a les necessitats d’oci i cultura de la ciutadania en general. A principi d’aquest segle, l’Ajuntament i el Bisbat van arribar a un acord per a la utilització pública de la sala. A la resta de dependències, hi ha una residència de capellans i una zona per a activitats de la parròquia.
Ara, una exposició de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa recull la història d’aquest emblemàtic edifici. S’hi poden veure documents que permeten repassar-la. La primera pedra es va col·locar el dia de Sant Josep del 1924. Poc abans, el rector Carles Faixat i el vicari Francesc Calderó, de la parròquia de Sant Esteve, com a propietaris del terreny, havien obtingut el permís municipal necessari per aixecar-hi un edifici concebut com a local d’espectacles amb finalitats recreatives i religioses. En aquest terreny, que havia estat comprat l’any 1918 per la parròquia i la congregació, des del 1919 hi havia un camp d’esports que era utilitzat pels diversos equips olotins de futbol i també s’hi feien proves atlètiques. Els plànols del nou casal van ser dibuixats per l’arquitecte Isidre Bosch Batallé, que hi va projectar una gran sala de teatre, una biblioteca i una sala de reunions.
