Societat

PILI MONREAL BOSCH

DOCTORA EN PSICOLOGIA I PROFESSORA DE LA UDG

“Cal aprofitar l’experiència i el talent dels jubilats”

Abordar l’encaix de la gent gran en l’engranatge social, a debat en el cicle En Clau de Futur

Monreal insta l’administració i l’empresa a actuar

Tombar tòpics
Monreal és doctora en psicologia i va implicar-se en l’equip fundador de la UdG, on és professora titular de psicologia evolutiva i de l’educació i coordinadora del grup de recerca Envelliment, Cultura i Salut. El problema de l’edatisme l’il·lustra amb el tòpic a enderrocar de la pregunta que fa als alumnes sobre què és una persona gran, en què sempre apareix la resposta d’algú assegut en una residència. I ha conegut la realitat assessorant ajuntaments i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
Conferència col·loqui ‘Som grans, i què? Contra l’edatisme’. Dimecres, dia 31 de gener, a les 10 h, a l’Espai Fundació La Caixa Girona. Reserva el teu lloc a [email protected]. Aforament limitat.

L’edatisme és la discriminació que percep i rep la gent pel fet d’envellir. Un problema de la competitivitat a escala intergeneracional que aquest diari aborda amb la Fundació La Caixa dins el cicle En Clau de Futur.

Quina recepta té perquè la virtut de la major esperança de vida no es vegi com a problema d’envelliment poblacional?
L’envelliment és un gran repte social, però cal sensibilitzar tothom que les característiques del que entenem com a gent gran també van molt més lluny dels estereotips a superar. Cal divulgació, en tots els sentits. I les administracions especialment han d’entomar el repte amb més recursos i serveis que ara mateix no estan previstos, preparats, ni dimensionats.
Què s’ha trobat, en l’experiència sobre el terreny?
Les persones volen envellir a casa, en família, en comunitat. Et trobes situacions com ara a l’Empordà que hi ha zones urbanes i rurals; hi ha, a diferencia d’altres llocs, i per diferents raons de treball, d’oci, de geografia, persones de diverses cultures que fan que la gent gran encara sigui més diversa.
L’envelliment rural és diferent de l’urbà?
Molts pobles petits estan canviant, perquè les ciutats expulsen gent, i cada cop hi ha públics més diversos i necessitats.
I l’habitatge, geriàtrics?
De residències en fan falta, i no de 100 places o més. Però el tema és que la gent no vol marxar de casa i l’etapa d’envelliment s’allarga. Poden ser 30 o fins i tot 40 anys, més que la infantesa o l’adolescència sumades. I no és esperar a morir, sinó sentits a la vida, tornar a posar direcció. Per a molts és fàcil, però a d’altres els cal més temps.
Quin escenari planteja?
Encara que tots volen envellir amb els seus, podem diferenciar entre tres tipus d’envelliment. El primer, tradicional, de supervivència, amb l’aspiració de conservar un sostre, un plat a taula i d’assegurar la convivència amb els seus. Després hi ha aquell d’intentar fer totes aquelles coses pendents (viatjar, relacionar-se amb amics o estudiar, cuidar la salut, fer exercici). I un darrer, potser el més nou i per això menys visible, que és que demana ser reconegut per la societat com un actiu més. Continuar formant-ne part, no ser-ne exclòs.
Entenc que vostè s’inscriuria dins el darrer grup.
Als 70 em jubilaran, però si puc continuaré implicant-me a la comunitat perquè necessito sentir-me útil.
Es podrien allargar vides laborals i treure’n més suc?
Ara mateix s’està jubilant molta gent amb perfils tècnics i universitaris, que no tenen cap problema amb la informàtica o la tecnologia. Per exemple, cal esprémer i aprofitar el seu talent, expertesa i experiència. Sempre que vulguin, evidentment. Però poden ensenyar moltes coses a qui els relleva.
En el seu cas, que està a la universitat, potser és diferent.
Sí, a la universitat potser se’ns reconeix més, també es podria entendre d’una manera diferent el paper dels sèniors, no som només competitius, ens interessen d’altres coses, per exemple l’intercanvi transdisciplinari i aportar valor a la societat. Però costa més a fora: surt molt més barat contractar gent jove. Això sí, tenim l’exemple recent del món sanitari durant la pandèmia, que va mobilitzar personal mèdic i d’infermeria jubilat per tirar endavant.
Caldrien més incentius des de les administracions per allargar la vida laboral, voluntàriament?
Les empreses haurien de reconèixer el valor que aporta l’expertesa i el talent als professionals sense necessitat de cap ajut econòmic o bonificació. Cal un canvi de mentalitat i amplitud de mires, perquè voler aplicar solucions universals aquí és un problema. Fan falta moltes solucions adaptades.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

El 74% de les estades a allotjaments d’urgència de l’Ajuntament de Barcelona superen els sis mesos

Barcelona
societat

L'ajuntament canvia el model d’algunes fonts per evitar-ne usos incívics

figueres
tradicions

La Mercè 2024 tindrà pregonera i un novedós ‘videocartell’

barcelona
educació

Educació rep 3.516 reclamacions per les adjudicacions de docents

barcelona
MEDI AMBIENT

El parc natural dels Ports es prepara per reintroduir el voltor negre a l’entorn

Roquetes
societat

Junts presenta una moció per ampliar les places de la llar d’infants la Farigola

vilablareix
societat

Reactiven el protocol de calor per fer front a les altes temperatures

olot
SERVEIS

Terrassa dobla el pressupost per netejar grafits i arriba als 100.000 euros

Terrassa
societat

La Diputació de Girona regula els contractes del món artístic

girona