Societat

SOCIETAT

Buseu, el poble abandonat del Pallars que serà reconstruït

Es vol recuperar l’antiga configuració del nucli per fer-hi ecoturisme i reconèixer les seves característiques ambientals i paisatgístiques

El poble abandonat de Buseu, al terme municipal de Baix Pallars (Pallars Sobirà) podrà ser reconstruït per fer-hi activitats d’ecoturisme. La comissió territorial d’Urbanisme de l’Alt Pirineu ha donat aquest divendres el darrer vistiplau al pla impulsat per l’empresa Altre Pallars, que vol rehabilitar els set conjunts residencials existents per destinar-los a activitats d’ecoturisme. De fet, l’empresa ja va rehabilitar una casa el 2012 com a allotjament de turisme rural i lloc de partida de rutes d’observació de carronyaires.

En aquest sentit, Buseu se situa en mig de la vall tancada del riu Major, amb el teló de fons de la serra de Boumort, la qual és reserva nacional de caça i l’únic lloc d’Europa on es reprodueixen les quatre espècies de voltor del continent. Concretament, Altre Pallars va reconstruir el 2012 un dels conjunts de Buseu, casa Felip, com a allotjament de turisme rural i lloc de partida de rutes d’observació dels voltors i carronyaires. El petit nucli rural de Buseu va estar habitat des del segle XVI fins a mitjan segle XX, quan les seves residències van caure en desús. Al centre del poble hi ha l’església romànica de Sant Serni de Buseu (o Sant Sadurní), catalogada a l’inventari de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, tot i que sense una protecció específica.

El Pla especial urbanístic tramitat preveu recuperar l’antiga configuració de tot el poble, rehabilitant i reconstruint les ruïnes existents de la resta d’edificacions, alhora que es reconeix les seves característiques ambientals i paisatgístiques: casa Cabó, casa Carboner, casa Tresoi, casa Txotxo, casa Toni i el corral de Txotxo. El setè conjunt és casa Felip, ja rehabilitada.

La reconstrucció del poble haurà de garantir la composició unitària de tot el conjunt i les edificacions conservaran la seva volumetria i aparença externa. Es podran fer servir per a habitatge rural unifamiliar, activitats agràries, cellers, turisme rural, restauració, tallers artístics o per a activitats d’educació en el lleure. Pel que fa a les infraestructures, el poble s’abastirà a si mateix dels serveis mínims necessaris i es potenciarà l’ús d’energies alternatives. La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Alt Pirineu ja va aprovar definitivament el Pla l’any 2021, però va supeditar la seva entrada en vigor al fet que l’empresa presentés un text modificat incorporant una sèrie de prescripcions tècniques. Ara s’ha donat la conformitat a aquest document refós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

A punt cinc refugis climàtics i tretze zones d’ombra

palafrugell
URBANISME

Un milió d’euros per al projecte de recuperació de la Bassa Nova de Reus

Reus
educació

El govern recorre la suspensió cautelar del decret que vol protegir el català a l’escola

barcelona
Pere Sala
Ambientòleg, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya

“Ordenar i gestionar bé el paisatge també és rendible”

Olot

Cardona comercialitza per fi una sal comestible, de gran qualitat i puresa

Cardona
Marc Sabater Armengou
Independents de Vilanova - Som Poble - Alternativa Municipalista

“La nostra acció passa per la crítica constructiva al govern”

Peralada
SOCIETAT

Terrassa impulsa la marca de ciutat per projectar-se a l’exterior

Terrassa
SOCIETAT

Projecte europeu de memòria històrica amb joves de Granollers

Granollers
SOCIETAT

Nova campanya del Carnet Jove de la Cerdanya

Puigcerdà