L’artista Carles Torrent Pagès explicava a l’edifici de la Pia Almoina, seu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), que Rosa Maria Labayen i Coderch (Sant Joan les Fonts, 1923-Girona, 2024) era peça clau de l’Associació d’Amics de la Girona Antiga i de l’associació Amics d’Emoto (per l’investigador japonès Masaru Emoto). D’alguna manera, les persones que li van organitzar l’homenatge d’ahir haurien de constituir l’Associació Amics de Rosa Maria Labayen, de la qual el mateix Torrent seria membre.

Ara que fa 70 anys que va començar l’exposició floral de la primavera gironina, un grup d’amics de Labayen van decidir, el dia del seu comiat, al desembre, que calia recordar l’esperit d’“un ésser de llum. Ho saben les pedres de Girona”, va dir Sílvia Planas, la directora del Museu d’Història dels Jueus. Planas va admetre que sempre duu pedres a la butxaca per influència de Labayen. Va recordar que l’ànima de la mostra, “va creure en el call [jueu] i va viure en el call”.

Planas va compartir amb l’exalcalde de Girona Joaquim Nadal la primera de les parts amb què va ser distribuït l’acte, guiat per l’arquitecte Pep Fortià, amic de l’homenatjada. A L’esperit i l’activisme de la Girona antiga, Nadal va destacar que Labayen “havia compartit la seva intimitat durant una setmana” apostant perquè els patis interiors del Barri Vell fossin exhibits al maig. L’inquilí de la casa de la ciutat, a la plaça del Vi, del 1979 al 2002 va recordar que Labayen va decidir “gentrificar” el Barri Vell anant-hi a viure “quan s’estava buidant”. I l’exconseller va fer el símil de Labayen amb la Pia Almoina, que abans havia estat escola de belles arts i col·legi de les germanes Escolàpies i ara és la casa dels arquitectes gironins.

Labayen –“la senyora Colls”, va recordar Nadal– va ser la gran impulsora que els patis interiors d’edificis del Barri Vell, incloent-hi casa seva, la casa Lleó Arnay, formessin part del recorregut del Temps de Flors. El primer any que això va passar, el 1983, es van obrir 26 cases nobles. Labayen, presidenta de l’Associació d’Amics de la Girona Antiga, considerava llavors que s’obria la porta a “espais amagats”, reconeixia en una entrevista posterior de Narcís Genís, publicada a la contraportada del Punt Diari el 23 de maig de 1997.

La iniciativa d’acostar els patis als visitants havia “ajudat a consolidar la mostra definitivament”, escrivia Rosa Maria Gil al capítol Una història escrita als diaris, inclòs al volum Temps de Flors. 50 anys de cartells 1955-2005, editat per l’Ajuntament fa 20 anys, justament quan la mostra festejava les noces d’or. Després de l’acte d’ahir, un grup dels assistents va anar fins a la mateixa casa on vivia Labayen a veure el muntatge Rosa, la primavera floreix per tu.

La figura de Labayen també es va analitzar com a ànima del Temps de Flors, des del seu punt de vista de la visió del cosmos i el missatge de l’aigua i des del vessant de l’art i el simbolisme. Hi van participar l’esmentat Torrent i l’artista Marta Montcada, que va dir que “visionar projectes és disruptiu i que impulsar-los és creatiu”; la secretària de l’Associació Amics de les Flors, Montse Galí, el cap de les Brigades Municipals de l’Ajuntament, Jordi Vicens, i els artistes Carlus Camps i Narcís Coderch.

L’acte de generositat d’ahir, amb la participació inicial de la vicealcaldessa, Gemma Geis, i el president del COAC a Girona, Marc Riera, s’ha organitzat en plena voràgine floral a la ciutat, “l’explosió de vida del Barri Vell”, en paraules de l’alcalde Nadal. Montse Galí i Jordi Vicens van compartir vivències i històries amb Labayen.

“La Rosa era moltes roses en una rosa”, va dir Galí, que va parlar d’una amiga “minuciosa”. Sempre la tindrà present “mentre hi hagi una flor, una pedra o una gota d’aigua”. Vicens, enginyer, va recordar com es va haver d’adaptar a la sensibilitat de Labayen i com ells van aconseguir que els amos de les cases del Barri Vell obrissin les portes per al Temps de Flors. I va exposar com ella, sense ser-hi, també obria portes per a altra gen, incloent-hi ell mateix, a l’hora de preparar l’exposició amb mesos d’antelació. Vicens, com tants altres, guardava pedres a les butxaques i les intercanviava amb Labayen.

L’homenatjada compartia amb l’investigador japonès Masaru Emoto “una visió espiritual i científica del món”, exposa l’Associació d’Amics de les Flors en la revista oficial de la mostra d’aquest any, editada per l’Ajuntament. El 20 de juliol de 2007 Emoto va parlar dels missatges de l’aigua en un acte al centre cultural La Mercè, al Barri Vell. El japonès defensava l’efecte que tenen les idees, les paraules i la música sobre l’aigua.

Justament ahir va ser el dia que més ha plogut aquest any durant el dia en el Temps de Flors. Potser Labayen i Emoto haurien vist en això algun significat. A “l’activista de l’aigua” (Labayen), en paraules de Torrent, “és impossible no trobar-la a faltar”, havia afirmat Vicens.