Societat

Els taurins catalans confien en l'electorat del Baix Llobregat i la por de CiU per superar la ILP

Els amants dels toros demanen "llibertat" i que no es prohibeixi una part de la cultura mentre admeten que ha baixat el nombre de seguidors

Els taurins catalans han encaixat la Iniciativa Legislativa Popular presentada al Parlament contra la prohibició de les corrides de toros a Catalunya amb paciència i optimisme, ja que els vots dels diputats ara per ara no estan clars i fins a l'últim moment no se sabrà si prospera la ILP.

El comunicador taurí Lluís Maria Gibert, que el mes passat va prendre càrrec de la presidència de la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya, diposita la seva confiança en l'actuació de Convergència i Unió. La Federació espera que aquest partit, "amb opcions a governar", sàpiga respectar la llibertat del poble a l'hora de decidir i no voti prohibir l'espectacle. "CiU sempre ha presumit de seny i de comprensió, no és un partit totalitari ni extremista com ICV o ERC; aquesta mena de partits com Convergència no poden prohibir", ha dit Gibert referint-se als vots que, en any electoral, podrien perdre.

Així, tot i que no se sap què passarà –ni tan sols si s'arribarà a votar la ILP aquesta primavera–, la Federació compta que el PSC es posicioni a favor de mantenir oberta l'única plaça activa de Catalunya, la Monumental de Barcelona. Segons Gibert, "s'ha de tenir en compte que al Baix Llobregat hi ha una gran afició als toros i això són molts vots".

Luis Corrales, el president de la Plataforma per la Promoció i Difusió de la Festa, que aglutina 2.500 socis col·laboradors, també espera que en la votació final de la ILP al Parlament "guanyi la llibertat" i assenyala amb ironia que si aquest espectacle està tan ferit de mort com argumenten els antitaurins, "que s'acabi per anacrònic o perquè l'empresari perd diners, ja que la plaça barcelonina no està subvencionada i és privada". Per Corrales, però, la continuïtat de l'espectacle està assegurada si es programen bons cartells, com els de la temporada passada a Barcelona, que va ser un "èxit". 

ILP animalista i catalanista
Gibert apunta que la ILP ha estat presentada per un sentiment animalista però que s'hi ha barrejat "amb poc coneixement històric de la realitat" el catalanisme. "La Federació aglutina penyes formades per catalans, encara que siguin nascuts fora de Catalunya, que només volen que la seva opció d'oci es respecti", ha afegit.

Germán Company, president del club taurí català més antic, amb més de 75 anys d'història, també defensa la tradició de la fiesta a Catalunya. "La festa dels toros va entrar pel nord del Mediterrani, Barcelona va ser una ciutat importantíssima en aquest món i va arribar a tenir tres places actives i al sud de Catalunya tenim una gran afició", recorda. Amb tot, Company admet que hi ha una certa decadència en el món taurí: en els anys 50 eren més de 300 socis a la penya Los de Gallito i Belmonte i ara en són 66. L'amo del restaurant Los Toreros relaciona la baixada de seguidors a les entrades "cares" i al "mal que va fer que es prohibís l'entrada als menors de 14 anys a la plaça a parir del 2003".

El 'capote' d'Estrella Morente, des del Palau de la Música
Malgrat que pot acabar en no-res, la ILP ja ha provocat enrenou fora de Catalunya, i tots els defensors dels toros estan en guàrdia. Aquest divendres a la nit, els protaurins van rebre un cop de mà de la cantaora de Granada Estrella Morente, informa Sílvia Barroso.

Actuava al Palau de la Música, dins del Festival del Mil·lenni, i va aprofitar el bis per posar-se al costat dels que volen aturar la ILP. Sense dir-ne res obertament, va treure a l'escenari un enorme mantó brodat, rosa per una cara, verd per l'altra, el va agafar com un capot de torejar i va fer uns quants pases davant d'un toro imaginari. Part del públic, enfervoritzat per l'actuació – més aviat breu però força entregada– va acompanyar-la corejant olés.

L'artista, que diu que li agradaria ser torera, està casada amb el matador Javier Conde. Abans d'aquest gest del bis, però, havia procurat proclamar el "carinyo" que sent per Catalunya i havia interpretat una cançó d'homenatge a Carmen Amaya, de la qual va destacar que era una "meravellosa cantant catalana". No volia ofendre ningú.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.